Exposició d’aquarel·les del conte “Operació monestir”

L’any del Mil·lenari de Matadepera, Joan Comasòlivas i Font, director de l’Arxiu Històric de Sabadell i matadeperenc, va escriure un conte i una auca per commemorar l’efemèride. L’auca va ser publicada per l’Ajuntament de Matadepera, amb dibuixos de don Edi. El conte, per altre part, es transformà en un concert-cantata representat el 20 d’octubre de 2013 (i que podeu recuperar en part amb aquest vídeo).

Fotografia: A.B. Una de les aquarel·les d’Imma Guillem.

Amb motiu del Correllengua 2014, es presentarà el material original: la publicació del conte que va escriure Comasòlivas, i que explica com s’arribà a fer la donació al futur monestir de Sant Llorenç del Munt de les terres que formarien la futura Matadepera, un 10 d’agost de l’any 1013. Un conte que inclou tots els personatges històrics que tingueren un paper clau en aquest fet, com ara els comtes Ramon Borrel i Ermessenda, l’abat Odeguer, o el canonge Longobart. Comasòlivas barreja intel·ligentment personatges històrics, fets documentats al diplomatari de Sant Llorenç, mites i llegendes (la del drac i el camí dels monjos), i lleugers tocs de ficció.

El conte s’il·lustra amb aquarel·les d’Imma Guillem, els originals de les quals es podran veure a la sala d’actes del Casal de Cultura del 14 al 26 d’octubre, d’11 a 13 h. i de 18 a 20 h.

El monument de la comtessa Ermessenda

El 8 de març a les 12 del migdia es va inaugurar el monument dedicat a la comtessa Ermessenda, com un dels últims actes dedicats al Mil·lenari de Matadepera. Podeu trobar una crònica a la web municipal:

http://matadepera.cat/news/view/4292

També trobareu un vídeo a Matadepera Televisió, resum de l’acte:

http://www.matadepera.cat/tv/videos/view/1053

La Gaseta de Matadepera i la comtessa Ermessenda

Editorial de la Gaseta del mes de març

La gaseta del mes de març presenta la notícia de la pròxima inauguració d’un monument dedicat a la comtessa Ermessenda, un dels personatges claus per entendre la commemoració del Mil·lenari de Matadepera. Us adjuntem l’article i l’editorial, on també es parla d’aquest personatge històric. El monument no només té significació per aquests mil anys del municipi, sinó que també és una reivindicació (projectada per l’entitat DAMA) del paper de la dona en la història.

Article de l’homenatge a Ermessenda

Langobard, un nom crucial per entendre el Mil·lenari

Un dels aspectes claus per entendre el Mil·lenari de Matadepera és conèixer Langobard (que també trobareu escrit com Longobard). En Vicenç Ruiz Gómez ens va donar la seva interpretació al respecte dels fets que portarien a Langobard a ser el patrocinador del futur monestir de Sant Llorenç del Munt. Uns fets que no deixen de ser una suposició, però basada en la documentació, l’única font existent per reconstruir aquella història.

De Langobard, sacerdot i canonge de la seu de Barcelona, es coneixen tot un seguit de documents de compra de propietats i terres que denoten el seu poder ja abans del segle X, com també ho fa el seu testament de l’any 1020. L’any 1011 redacta un capbreu dels documents que conservava al seu arxiu particular i que eren la prova del seu poder material. En aquest document, el propi Langobard fa esment dels problemes legals que sofreix, suposadament en diversos fronts. Aquests problemes legals, probablement en referència a les seves propietats i la possible existència d’enemics dels seus interessos, és el que interpreta en Vicenç com el probable motiu pel qual marxarà a Sant Llorenç i acceptarà ser el patrocinador i protector del futur monestir de Sant Llorenç del Munt.
No serà fins l’any 1018 quan Langobard tornarà a Barcelona, dos anys abans de morir, i tres abans del primer abat oficial de Sant Llorenç del Munt: Odger. Se suposa que la tornada de Langobard deuria estar relacionada amb la fi dels seus problemes legals. En resum, podria ser que els moviments dels comtes de Barcelona a l’hora de dotar de terres i fundar un monestir estiguessin motivats, com a mínim en part, per la complicada situació de Langobard.

A més, al testament de Langobard trobem una referència molt important, que és que va fer construït l’església de Sant Joan de Matadepera. Aquesta dada ens indica que va ser construïda entre el 1013 i, segurament, el 1018. No serà parròquia fins el segle XII.

Conferència “La dotació fundacional del monestir de Sant Llorenç del Munt”

Aquest passat dimarts dia 1 d’octubre, al Casal de Cultura, l’AIUMA va clausurar els seus cursos d’estiu amb una conferència dedicada al monestir de Sant Llorenç del Munt i la seva fundació. Matadepera Televisió ha penjat el vídeo de la conferència, el visionat del qual és molt recomanat per tots aquells que estiguin interessats en aprofundir en la història del monestir i en el Mil·lenari.

http://www.matadepera.cat/tv/videos/view/959

El document de donació del 10 d’agost de 1013

Avui fa mil anys que els comtes Borrell i Ermessenda van signar un document de donació de diverses terres al monestir de Sant Llorenç del Munt, entre les quals trobem l’alou de Matadepera. La data fou un 10 d’agost de l’any 1013, i mil anys desprès hem pres aquest document com la fita inicial d’aquesta història.

Segons sigui la seva naturalesa, els documents contenen un seguit de valors que van des dels judicials, fiscals o administratius, als més purament patrimonials, testimonials o històrics. Dia rere dia, podem comprovar la importància dels documents a l’hora de documentar l’activitat d’un ens públic, d’un patrimoni privat, o fins i tot d’un estat. Aquesta activitat, com ara el fet d’una donació de terres a un futur monestir per configurar un territori, ens permet testimoniar mil anys desprès un episodi clau de la nostra història.

El document de donació al voltant del qual gira la celebració d’aquest Mil·lenari, va ser transcrit per Pere Puig i Ustrell al llibre “El monestir de Sant Llorenç del Munt sobre Terrassa. Diplomatari dels segles X i XI”. La transcripció es va fer a partir d’una còpia del segle XII, conservada a l’Arxiu de la Corona d’Aragó (document núm. 148. ACA, pergamins de Sant Llorenç del Munt, 1, 65). A més, hi consten dues còpies més: una còpia autèntica del 20 d’octubre de 1708, també dipositada a l’ACA; i una al monestir de Bellpuig de les Avellanes.

Escriu en Pere Puig a la pàgina 821 un regest del document que diu així:
“Ramon, comte i marquès, la seva esposa Ermessenda, comtessa, i llur fill Berenguer, donen a la casa de Sant Llorenç, Santa Maria i Sant Miquel, situada dalt la muntanya de Sant Llorenç, l’alou anomenat Matadepera, l’alou anomenat Mur, l’església de Sant Esteve situada a la muntanya esmentada, els delmes, primícies i oblacions de Matadepera i del molt Paderçà, i drets en un molí del terme de Castellar, i ofereixen la casa de Sant Llorenç a Déu, a fi que quedi constituïda com a monestir.”

Seguidament, fa una descripció molt acurada del pergamí en els seus aspectes tècnics i també en relació al seu origen. Perdut l’original del 1013, aquest document del segle XII s’ha de considerar una còpia simple d’aquell, que ens permet conèixer fets com que la datació del document original coincidia amb la festivitat de Sant Llorenç, “i que l’acte de donació i el document foren realitzats davant la porta del monestir del Munt” (pàg. 823).

També destaquem, encara que sigui com a curiositat, el ball de dates que s’ha donat en diversos autors, prèviament al treball d’en Pere Puig. Per començar, a la còpia del 1708 es va transcriure erròniament l’any, de manera que aquells autors que només consultaren aquesta, caurien en un error de datació. La confusió més habitual era datar-ho el 1014, però diversos autos han donat altres dates com ara el 940 o el 1005.

A continuació reproduïm un extracte del pergamí, les primeres línies, extret directament del llibre abans esmentat. La resta del document, en cas que esteu interessats en consultar-ho, ho podreu trobar a les pàgines 823-825 del citat llibre.

Extracte del document núm. 148. ACA, pergamins de Sant Llorenç del Munt, 1, 65

Per acabar, us recomanem que consulteu les següents entrades del bloc, que us donaran una panoràmica més acurada i àmplia del fet d’aquest Mil·lenari:

Resum històric des de la donació del 1013 fins al present

Fundació del monestir de Sant Llorenç del Munt

El logo del Mil·lenari

Un dels primers masos de Matadepera

Com ja hem explicat en entrades anteriors d’aquest blog, arrel de la donació dels comtes Borrell i Ermessenda l’any 1013, el monestir iniciarà un seguit de contractes emfitèutics amb pagesos que s’establiran en masos. D’això es deriva, doncs, la importància d’aquests masos com a peces claus per al coneixement del nostre passat. Cal destacar els masos com a edificis (la vessant arquitectònica), i com a jaciments arqueològics; a partir de l’estudi d’aquestes dues realitats, es pot conèixer, i aprofundir, la història de Matadepera.

Una tercera font de coneixement resideix en els fons documentals patrimonials de les masies, en cas d’existir. Aquesta documentació, generada per la família (o famílies) que va residir en la masia, i que responia a la necessitat d’administrar un patrimoni i una explotació bàsicament agrícola, sovint no s’ha conservat, o resideix en mans particulars (ja sigui familiars, nous propietaris o, fins i tot, col·leccionistes). Un dels casos més coneguts és el del dietari de Can Gorina, un document d’allò més interessant que l’arxiver i historiador Joan Comasòlivas i Font va publicar l’any 2003.

Una de les masies més antigues, segons ens consta, és la de Can Bofí (que també trobareu com Can Bofill, o fins i tot Bufí). Tenim constància de la seva existència ja al segle XI, que és quan el monestir de Sant Llorenç dona terres per l’establiment de pagesos. És probable, però, que aquest mas fos anterior a aquest fet. Us reproduïm el contingut de la fitxa del “Catàleg de béns arquitectònics i arqueològics”, en concret els camps “descripció” i “història”, autoria d’en Xavier Font i la Núria Muns:

Masia de Can Bofí. Desconegut, [1980]. AMMAT, R667. Col·lecció Miquel Ballbé i Boada.

 Descripció
La masia de Can Bofí és la més septentrional de les que actualment es localitza en el terme municipal de Matadepera. De planta clàssica amb dos nivells i coberta a dues aigües. L’habitació quasi absidial annexionada a llevant conté un extraordinari forn de pa, cobert amb la volta de casquet esfèric d’obra de maons, l’habitacle presenta teulada d’una vessant. El conjunt és envoltat per la tanca exterior amb alguna espitllera en el costat sud i portal d’arc rebaixat cobert a doble vessant amb teula. L’era és situada davant d’aquesta porta de llevant i presenta un bon estat de conservació. Destaquem com a molt interessant també l’obra d’aquesta masia un tram format per petits códols allargassats prop del finestral d’arc pla de la façana principal que semblen definir de manera difusa el que podria ser un parament en “spicatum”, tècnica certament arcaica i que com a hipòtesis podria correspondre al segle XI. En direcció nord de la casa vers al muntanya, s’hi conserva un forn de calç que fins i tot fou utilitzat com a barraca refugi per boscaters fins a mitjan de segle XX. La masia ha estat objecte d’un estudi arquitectònic per part d’Algar i Arós. L’informe es basa en la recerca històrica i en l’anàlisi de l’edifici, per tal de determinar-ne els elements a protegir. Aquest tipus de treball a més d’aportar informació sobre les etapes i les característiques constructives de l’edifici és un exemple de treball en construccions de certa antiguitat. S’ha de prendre aquest treball com a punt de partida per una proposta d’estudi d’altres masos de la vila.

Història
Considerem molt interessants els elements arquitectònics ja descrits ja que aportarien una cronologia prou antiga per aquest mas. El primer document conegut que fa referència a Can Bofí pertany al segle XI segons M. Ballbé: “L’abat de Sant Llorenç del Munt, amb els seus monjos dóna a Berenguer tres mujades de vinya perquè les planti, en terme de Terrassa, al lloc dit Matadepera, en el Castenyet o en la Bruguera. Termaneja a llevant amb la terra planta per Bofill d’Antiga, a migdia amb el camí que va a Marcianus, a ponent amb l’arena i a tramuntana amb les terres plantades per Guifre Argemir…” (1). El 1327 apareix la denominació del mas en documents corresponents al mas Sa Busqueta “a tramuntana amb tinença del mas Bufí…” (1), l’any 1329 es documenta: “Carta en què Nicolau Boffy i Berenguera, la seva muller, de la parròquia de Sant Llorenç de Valle, es fan homes propis, solius i aforacats del sr. Guillem de Sant Martí, abat de Sant Lorenç, per raó del mas Boffy, que hi ha en dita parròquia. Amb homenatge i jurament…” (2) .

ALGAR, Ignasi i ARÓS, Joan. 2005. Estudi històric, constructiu i aixecament gràfic i arquitectònic de la Masia de Can Bofí de Matadepera. Projecte de final de carrera. EPSEB- UPC. (inèdit)
(1) BALLBÈ, M.1985. Masos i pairalies de Matadepera.
(2) FERRANDO, A.1987. El monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.”

Fundació del monestir de Sant Llorenç del Munt

Ens explica en Pere Puig i Ustrell (https://milenarimatadepera.wordpress.com/els-noms-rera-la-investigacio-historica/pere-puig-i-ustrell/) que el document de 10 d’agost del 1013, del que ja hem parlat, tenia com a finalitat que l’esglèsia de Sant Llorenç del Munt es convertís en un monestir que hauria de seguir la regla benedictina. Així doncs, la fundació del monestir benedictí de Sant Llorenç del Munt es coneix per aquest document.

Sembla ser que “l’església de Sant Llorenç del Munt ja existia des de molt abans, i una prova és el nom de la muntanya, que en el segle X ja consta com a “muntanya de Sant Llorenç” (primer testimoni: un document del 973), nom que devia provenir de l’església que hi havia al cim del massís”. Sembla ser que a l’església hi residia una petita comunitat “que devia seguir alguna regla monàstica d’època visigòtica i l’origen es pot remuntar al segle VI, VII o VIII”.

Finalment, en Pere Puig ens explica que el “1013 s’instaura el monestir benedictí, que és la regla monàstica que segueixen tots els monestirs catalans des de l’època carolíngia (a partir de l’ocupació del territori català, al començament del segle IX, per part del regne dels francs)”.

El monestir a La Mola, pixelat

Com a curiositat, en Pere Puig ens explica que “la muntanya sempre ha tingut el nom de “Sant Llorenç”, amb l’afegit “del Munt” que permetia distingir-la d’altres esglésies. El nom de “La Mola” referit a la muntanya és una tradició de Castellar, Sabadell i potser d’altres llocs, que, segons sembla, l’han adoptat modernament perquè el nom de “Sant Llorenç” és utilitzat en aquests llocs col·loquialment per referir-se al poble de Sant Llorenç Savall. Pròpiament, la Mola és el cingle superior del massís on hi ha l’antic monestir, del qual en queda principalment l’església.”