Un 10 d’agost de 1013

L’any 2013 es commemora el mil·lenari de Matadepera. Us explicarem la raó, el fet històric que marca la fita a la qual ens dirigim: el 10 d’agost de 2013.

Sembla ser que a inicis del segle X ja existia una església a Sant Llorenç del Munt, tot i que no hi ha documentació que en faci referència directa. Serien els comtes de Barcelona qui potenciarien Sant Llorenç del Munt. L’any 958 es fa una donació d’un domini senyorial (o alou) situat al terme de Castellar, que significa la primera adquisició de terres pel monestir. Uns anys desprès, el 973, la casa comtal de Barcelona fa altre donació pel mateix motiu. Entre aquesta data i el 985, el monestir de Sant Cugat rep de part del comtat barceloní les terres de Sant Llorenç. El monestir, tal i com el coneixem avui dia, encara no s’ha creat i només hi ha petits grups de monjos, a més d’alguna església com la de Sant Esteve de la Vall (actual Can Pobla). En poques paraules, hi ha presència monàstica però no el monestir com a edifici, l’element arquitectònic per tots coneguts que avui dia és Bé Cultural d’Interès Nacional.

El 18 de maig de 1013, el comte Ramon Borrell recupera les terres que havia donat al monestir de Sant Cugat el 975. El 10 d’agost de 1013, juntament amb la seva esposa Ermessenda, el comte fa una permuta amb el monestir de Sant Cugat que significa la independència del monestir de Sant Llorenç, a més d’una donació de terres a aquest últim. El 1013 es funda el monestir benedictí de Sant Llorenç del Munt: la seva independència de Sant Cugat, però, serà temporal. Les terres que es donen a aquest monestir esdevindran el terme de la parròquia de Sant Joan de Matadepera (o, en paraules més actuals, el nostre municipi). La intenció fou dotar de majors rendes al monestir i consolidar el poder i el patrimoni sobre aquest territori ja que, amb la concessió d’aquestes terres, es començaria a fer la construcció efectiva de l’edifici actual del monestir (que, finalment, es consagra el juny de 1064).

R191

El monestir. Autor desconegut, 1950. Arxiu Municipal de Matadepera, R191, Col·lecció Miquel Ballbé i Boada

La donació d’aquestes terres, però, també significa que el monestir administra les terres i inicia una sèrie de contractes emfitèutics amb diversos pagesos per tal que s’estableixin, conreïn les terres i paguin unes rendes que han de permetre la pròpia existència del monestir. És aquest un punt de partida d’una ocupació dispersa de la terra en masies, ja que tot i que el territori va ser ocupat amb anterioritat (al Neolític, a època romana, …) i la terra havia estat treballada sense necessitat d’un domini monàstic, és ara quan s’estableix i consolida una estructura jurisdiccional que evolucionarà cap a la Matadepera que coneixem.

Al llarg de l’edat mitjana i bona part de l’època moderna, el monestir exercirà les funcions d’un senyor feudal sobre Matadepera, conjuntament amb la casa comtal de Barcelona i posteriors monarques. La parròquia de Sant Joan de Matadepera, i el posterior ajuntament (el que aleshores es coneixia com a universitat), havien de comptar amb el consentiment de l’abat per a qualsevol actuació que es considerés de rellevància. Aquest domini senyorial del monestir marca gran part d’aquests mil anys d’història de Matadepera, fins que al segle XVII el monestir és abandonat.

La marxa dels monjos al segle XVII significa el pas del domini al monestir de Sant Pau del Camp de Barcelona. Durant els segles XVIII i bona part del XIX, els principals hisendats matadeperencs es fan amb la propietat de bona part del massís. Aquests hisendats seran el motor d’un canvi que configurarà el futur poble de Matadepera, com a tal. L’ocupació dispersa del territori de la que ja hem parlat comença a derivar en una ordenació en carrers, els primers passos d’una transformació que s’inicia el 1768 amb la venda i establiment de peces de terra al camí ral de Barcelona a Manresa. És Narcís Gorina, de Can Gorina, qui dona peu a aquesta edificació de cases de manera ordenada, que conformarà el futur carrer de Sant Joan. El 1786, Josep Pratginestós fa el mateix per al carrer Sant Isidre.

R704

Autor desconegut, 1949. Arxiu Municipal de Matadepera, R704, Col·lecció Miquel Ballbé i Boada.

Les desamortitzacions del XIX impliquen que el monestir deixi de ser propietat eclesiàstica. La relació entre Matadepera i el monestir, doncs, ha canviat radicalment. El monestir ara és un Monument Nacional (1931).

Matadepera, durant la primera meitat del segle XX, és un municipi que perviu gràcies al sector primari i la indústria forestal, aprofitant els recursos del parc de Sant Llorenç. La transformació urbanística, però, d’un municipi que esdevé un model residencial, i que poc a poc deixa de banda el seu passat eminentment agrícola, posa en perill l’entorn natural: l’any 1972 es delimita una zona de protecció especial amb l’aprovació d’un Pla Especial de protecció del medi físic i el paisatge.

El municipi de Matadepera es transforma i també ho fa la seva relació amb el monestir que, un 10 d’agost de 1013, va marcar les pautes del que serien mil anys d’història compartida. És per aquest motiu que, aquest 2013, celebrem el Mil·lenari de Matadepera.

Aquest text ha estat elaborat a partir de diversos textos i informacions de Pere Puig Ustrell, Pere Roca Fabregat, Vicenç Ruiz Gómez i Manel Ametller.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s