La fi del predomini del poblament dispers

Us adjuntem un text de l’exposició “1000 anys d’urbanisme a Matadepera”, realitzada per l’Arxiu Municipal de Matadepera (AMMAT) en col·laboració amb la Regidoria d’urbanisme, per tal de permetre una major difusió d’aquests continguts que podreu trobar a la secció web de l’AMMAT.

Durant  els segles XVII i XVIII, les masies vallesanes ajudaren a sustentar i se’n  beneficiaren del creixement demogràfic dels dos grans centres urbans de la  comarca: Terrassa i Sabadell. A més, la diversitat de conreus i recursos  dels quals disposaven les masies va permetre als seus amos obtenir una posició  hegemònica dins la societat rural. A Matadepera, per exemple, uns pocs  hisendats controlaven amb les seves heretats (Can Gorina, Can Vinyers, La  Barata, …) la pràctica totalitat de les terres del municipi.

La progressiva industrialització dels centres urbans i la conseqüent integració del Vallès en circuits comercials de llarg abast, però, possibilitaren  la importació a millor preu tant dels aliments (cereals, carn, …) com  del combustible (carbó) que tradicionalment havien subministrat les masies.  Això provocà una reestructuració global del món rural dominat per les masies.  Per tal de mantenir tant la preeminència social com l’econòmica, els hisendats vallesans i també matadeperencs apostaren per una  agricultura enfocada a la comercialització: la viticultura.

Mitjançant  el contracte de rabassa morta, transformaren les seves heretats en multitud de  petits lots de terra per plantar-hi vinya encomanats a jornalers provinents de  les parròquies veïnes. Els pagesos “de carrer” prengueren aquest nom dels nous nuclis urbans que s’anaren creant en forma de carrer als principals municipis rurals de la comarca. Paral·lelament a l’arribada d’aquests nous habitants,  els amos de les masies matadeperenques les deixaren en mans de masovers i  marxaren a viure a la gran ciutat més propera emparentant amb les  nissagues d’industrials. Així, si l’any 1768 a 14 de les 17 masies existents hi  viuen els amos, l’any 1857 només hi viuran a 4 de les 18.

A  mitjan segle XIX la gran transformació ja s’havia consolidat.  La població de les  masies al terme de Matadepera havia esdevingut residual respecte al nucli urbà (el 1857 ja només hi viu un 28% de la població total) i la vinya havia  passat a dominar el paisatge rural (d’un 12% de les terres de conreu l’any  1768, al 52% l’any 1853). El nou tipus de poblament concentrat, per tant,  responia a les noves lògiques socioeconòmiques del capitalisme. El  món tradicional de les masies havia arribat a  la seva fi.

Abans del Mil·lenari

Tot i que el Mil·lenari es centra en l’any 1013 i en les donacions de la casa comtal de Barcelona al monestir de Sant Llorenç del Munt, la presència humana al nostre municipi es remunta al Neolític (IV mil·leni a.C.), concretament en el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt.

Araceli Martín a la cova del Frare. Miquel Ballbé, 1982. Arxiu Municipal de Matadepera, R231, col·lecció Miquel Ballbé i Boada

Araceli Martín a la cova del Frare. Miquel Ballbé, 1982. Arxiu Municipal de Matadepera, R231, col·lecció Miquel Ballbé i Boada

El Neolític esdevé un punt d’inflexió on les societats caçadores-recolectores derivaran en societats agrícoles i ramaderes. A Sant Llorenç del Munt els trobem ocupant coves i abrics: la cova del Frare és un bon exemple. Les primeres referències d’aquest jaciment ja les trobem al 1896 (Palet i Barba i Puig i Larraz), amb un primer sondeig el 1970 (un equip de col·laboradors del Museu de Sabadell). A partir del 1976, el jaciment és sistemàticament excavat per l’equip d’Araceli Martín. Les troballes demostraren que els pobladors de la cova del Frare havien domesticat al bou, el porc, l’ovella i el xai. A més, es trobaren eines que evidencien la realització de feines agrícoles.

Al segle II a.C., amb la romanització, la població abandona els turons i s’instal·la en les anomenades villae, el que podríem equiparar a les cases de pagés. Ja aleshores es té constància de la importància de la vinya i les oliveres. En Xavier Font Segura i la Núria Juan-Muns Plans ens parlen de “restes de dipòsits de les premses que utilitzaven per l’elaboració del vi i de l’oli, àmfores pel seu transport, gerres de gran tamany (dolia), per emmagatzemar els cereals…” (“Els primers pobladors” a la Guia urbana de Matadepera, 1986).

Amb la fi de l’Imperi Romà, l’Alta Edad Mitjana implica una tornada a les coves i balmes de Sant Llorenç del Munt, que seran utilitzades de forma esporàdica, o com a sepulcres. Una població dispersa que anirà tornant a les terres anteriorment ocupades. Consta documentalment que a l’any 981 ja existeix un nucli poblacional a Matadepera, una petita vila, però es desconeix la seva situació. Es podria tractar, en part, de les terres que va ocupar la vil·la romana de Can Solà del Racó, però no hi ha constatació arqueològica d’aquesta teoria. Els pobladors de la Matadepera d’aleshores establiran masies a les parcel·les que el monestir de Sant Llorenç del Munt i els comtes de Barcelona els cedeixen mitjançant contractes emfitèutics.

Arribem al segle XI, les dates que marquen aquest Mil·lenari: una població dispersa en masos que tenen com a centre religiós la parròquia de Sant Joan, a Can Roure. L’inici, en poques paraules, d’un nucli que anirà configurant el que avui dia és el poble de Matadepera.