Un dels primers masos de Matadepera

Com ja hem explicat en entrades anteriors d’aquest blog, arrel de la donació dels comtes Borrell i Ermessenda l’any 1013, el monestir iniciarà un seguit de contractes emfitèutics amb pagesos que s’establiran en masos. D’això es deriva, doncs, la importància d’aquests masos com a peces claus per al coneixement del nostre passat. Cal destacar els masos com a edificis (la vessant arquitectònica), i com a jaciments arqueològics; a partir de l’estudi d’aquestes dues realitats, es pot conèixer, i aprofundir, la història de Matadepera.

Una tercera font de coneixement resideix en els fons documentals patrimonials de les masies, en cas d’existir. Aquesta documentació, generada per la família (o famílies) que va residir en la masia, i que responia a la necessitat d’administrar un patrimoni i una explotació bàsicament agrícola, sovint no s’ha conservat, o resideix en mans particulars (ja sigui familiars, nous propietaris o, fins i tot, col·leccionistes). Un dels casos més coneguts és el del dietari de Can Gorina, un document d’allò més interessant que l’arxiver i historiador Joan Comasòlivas i Font va publicar l’any 2003.

Una de les masies més antigues, segons ens consta, és la de Can Bofí (que també trobareu com Can Bofill, o fins i tot Bufí). Tenim constància de la seva existència ja al segle XI, que és quan el monestir de Sant Llorenç dona terres per l’establiment de pagesos. És probable, però, que aquest mas fos anterior a aquest fet. Us reproduïm el contingut de la fitxa del “Catàleg de béns arquitectònics i arqueològics”, en concret els camps “descripció” i “història”, autoria d’en Xavier Font i la Núria Muns:

Masia de Can Bofí. Desconegut, [1980]. AMMAT, R667. Col·lecció Miquel Ballbé i Boada.

Masia de Can Bofí. Desconegut, [1980]. AMMAT, R667. Col·lecció Miquel Ballbé i Boada.

 Descripció
La masia de Can Bofí és la més septentrional de les que actualment es localitza en el terme municipal de Matadepera. De planta clàssica amb dos nivells i coberta a dues aigües. L’habitació quasi absidial annexionada a llevant conté un extraordinari forn de pa, cobert amb la volta de casquet esfèric d’obra de maons, l’habitacle presenta teulada d’una vessant. El conjunt és envoltat per la tanca exterior amb alguna espitllera en el costat sud i portal d’arc rebaixat cobert a doble vessant amb teula. L’era és situada davant d’aquesta porta de llevant i presenta un bon estat de conservació. Destaquem com a molt interessant també l’obra d’aquesta masia un tram format per petits códols allargassats prop del finestral d’arc pla de la façana principal que semblen definir de manera difusa el que podria ser un parament en “spicatum”, tècnica certament arcaica i que com a hipòtesis podria correspondre al segle XI. En direcció nord de la casa vers al muntanya, s’hi conserva un forn de calç que fins i tot fou utilitzat com a barraca refugi per boscaters fins a mitjan de segle XX. La masia ha estat objecte d’un estudi arquitectònic per part d’Algar i Arós. L’informe es basa en la recerca històrica i en l’anàlisi de l’edifici, per tal de determinar-ne els elements a protegir. Aquest tipus de treball a més d’aportar informació sobre les etapes i les característiques constructives de l’edifici és un exemple de treball en construccions de certa antiguitat. S’ha de prendre aquest treball com a punt de partida per una proposta d’estudi d’altres masos de la vila.

Història
Considerem molt interessants els elements arquitectònics ja descrits ja que aportarien una cronologia prou antiga per aquest mas. El primer document conegut que fa referència a Can Bofí pertany al segle XI segons M. Ballbé: “L’abat de Sant Llorenç del Munt, amb els seus monjos dóna a Berenguer tres mujades de vinya perquè les planti, en terme de Terrassa, al lloc dit Matadepera, en el Castenyet o en la Bruguera. Termaneja a llevant amb la terra planta per Bofill d’Antiga, a migdia amb el camí que va a Marcianus, a ponent amb l’arena i a tramuntana amb les terres plantades per Guifre Argemir…” (1). El 1327 apareix la denominació del mas en documents corresponents al mas Sa Busqueta “a tramuntana amb tinença del mas Bufí…” (1), l’any 1329 es documenta: “Carta en què Nicolau Boffy i Berenguera, la seva muller, de la parròquia de Sant Llorenç de Valle, es fan homes propis, solius i aforacats del sr. Guillem de Sant Martí, abat de Sant Lorenç, per raó del mas Boffy, que hi ha en dita parròquia. Amb homenatge i jurament…” (2) .

ALGAR, Ignasi i ARÓS, Joan. 2005. Estudi històric, constructiu i aixecament gràfic i arquitectònic de la Masia de Can Bofí de Matadepera. Projecte de final de carrera. EPSEB- UPC. (inèdit)
(1) BALLBÈ, M.1985. Masos i pairalies de Matadepera.
(2) FERRANDO, A.1987. El monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s