Vicenç Ruiz Gómez

Vicenç Ruiz Gómez es llicencià en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona l’any 1997, on també cursà el tercer cicle d’Arqueologia i Història Medieval del Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana. L’any 2003, es diplomà en Arxivística, Paleografia i Diplomàtica a l’Archivio di Stato di Roma. Actualment, està elaborant la seva tesi doctoral que té com a objecte la implicació del notariat i la fiscalitat en la consolidació del municipi baixmedieval a Terrassa.

Pel que fa a l’àmbit professional, és arxiver de l’Arxiu Històric de Protocols de Barcelona, professor de l’Escola Superior d’Arxivística i Gestió de Documents i subdirector de l’Associació d’Arxivers – Gestors de Documents de Catalunya. La seva vinculació amb Matadepera, però, data del 2004, quan esdevingué arxiver municipal, plaça que ocupà fins a finals del 2008. Des de l’Arxiu Municipal, i en col·laboració amb Iago Otero, coordinà el projecte de recuperació històrica i ambiental Memòries d’una feixa, on també hi participà de manera destacada l’historiador Raül Aguilar.

Especialitzat en història medieval i en edició documental, ha publicat diversos articles de caire històric i arxivístic, així com també ha participat en l’edició del Diplomatari de Sant Pere i Santa Maria d’Ègara, la segona part del qual ha vist la llum recentment, dels dos últims volums dels Dietaris de la Generalitat o del Llibre de Privilegis de Terrassa. Actualment, està treballant en l’edició del Diplomatari de Sant Llorenç del Munt (1100-1230), continuació de la tesi doctoral de Pere Puig.

Referències de l’autor:

Història

• «Homines de Terracia». Cultura escrita i hegemonia feudal (Terrassa, ca. 950 -1150). Generalitat de Catalunya, Col·lecció Arxius i Societat, núm. 6, 2011.

Edició de textos

• Els pergamins documentals de l’Arxiu Històric de Protocols de Barcelona. 1142-1500. Volum I, Barcelona: Fundació Noguera (en premsa).
• Puig, Pere; Ruiz, Vicenç; Soler, Joan; Capellades, Alan, Diplomatari de les esglésies de Sant Pere i Santa Maria d’Ègara.Terrassa, 1203-1291, Barcelona: Fundació Noguera, 2012.
• Sans i Travé, Josep Maria (dir.), Dietaris de la Generalitat, vol. X. Barcelona:      Generalitat de Catalunya, 2008.
• Sans i Travé, Josep Maria (dir.), Dietaris de la Generalitat, vol. IX. Barcelona:      Generalitat de Catalunya, 2006.
• Cardellach, Teresa; Puig, Pere; Ruiz, Vicenç; Soler, Joan, Llibre de Privilegis de la vila i terme de Terrassa, 1228-1652, Barcelona: Fundació Noguera, 2006.
• Puig, Pere; Ruiz, Vicenç; Soler, Joan, Diplomatari de les esglésies de Sant Pere i Santa Maria d’Ègara.Terrassa, 958-1207, Barcelona: Fundació Noguera, 2001.
• Cardús i Florensa, Salvador, Ordinacions de bon govern de la batllia de Terrassa, 1299-1625. Introducció i edició crítica a cura de Vicenç Ruiz i Gómez, Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, 2000.

Articles

Arxivística i gestió de documents

• “L’Arxiu de Corredors de Comerç de Catalunya: una proposta per al tractament arxivístic dels fons de fedataris mercantils”, Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols, XXIX, 2011, p. 329-368.
•  “El fons documental de l’Ajuntament de Sant Pere de Terrassa (1800-1904)”, Terme, 19, 2004, p. 33-42.
• Ruiz, Vicenç; Torruella, Jordi, “El fons patrimonial de Can Cladelles de Palau-Solità (1111-1656)”, Arraona, 27, 2003, Sabadell, p.266-272.

Història

• “Breu relació de la historiografia medieval sobre Terrassa”, Terme, 26, 2011, p. 55-87.
• “«Ad bene laborandum». Del treball pagès a la renda feudal (Terrassa, segles      X-XII)”, Terme, 25, 2010, p. 177-205.
• “Petita comunitat, mala senyoria i economia moral. Poders i resistències a      Terrassa (segles XI-XII)”, Terme, 21, 2006, p. 55-75.
• “Ricard Guillem o el somni neoliberal de Barcelona”, Desafectos. Publicació      d’història crítica, 3, 2002 (www.historiacritica.org).
• “Tot imposant el feudalisme: l’exemple dels Sunifred de Rubí”, Butlletí del      Centre d’Estudis Rubinencs, núm. 45, any XX, 2001, Rubí, p. 2-8.
• “Algunes consideracions sobre la concessió de franqueses del 1025: l’exemple terrassenc”, Desafectos. Publicació d’història crítica, 2, 2001, (www.historiacritica.org).
• “La cúpula del poder institucional laic al castrum Terracie (segles X-XI)”, Terme, 15, 2000, Terrassa, p. 30-37.
• “« …      pergere in partes Ispanie». Senyors feudals a la conquesta d’al-Andalus: el cas de Berenguer Donnuç”, Recerca, 4, 2000, Tortosa, p. 285-295.
• Soler, Joan; Ruiz, Vicenç, “Els Palaus de Terrassa. Estudi de la presència musulmana al terme de Terrassa a través de la toponímia”, Terme, 14, 1999, Terrassa, p. 38-51.

Història ambiental

• Ruiz, Vicenç; Aguilar, Raul; Otero, Iago; Kallis, Giorgos, “De les feixes als xalets. L’ús social i polític de l’aigua en la destrucció d’una comunitat agrària. Matadepera (Vallès Occidental), 1931-1983”, Estudis d’Història Agrària, 24,      2012, Barcelona, p. 311-327.
• Otero, Iago; Kallis, Giorgos; Aguilar, Raul; Ruiz, Vicenç, “Water scarcity, social power and the production of an elite suburb. The political ecology of water in Matadepera, Catalonia”, Ecological Economics, 2009.
• Ruiz, Vicenç; Otero, Iago; Aguilar, Raul, “El consum d’aigua i l’especulació urbanística a Matadepera (1931-1983). Primers resultats del projecte Memòries d’una feixa”, Terme, 22, 2008, Terrassa, p. 203-238.