Gaseta de Matadepera – setembre

Finalitzada la Festa Major del poble, arriba la Gaseta de setembre per donar testimoni de les passades festes i dels actes que encara ompliran l’agenda, a més de notícies i entrevistes d’interès. En primer lloc, destaca a l'”Endevina qui ve a sopar” l’arxiver i matadeperenc Joan Comasòlivas i Font, que com recordareu va escriure l’auca del Mil·lenari. Podreu gaudir, en les seves paraules, dels records d’en Joan respecte al seu poble.

El 13 de setembre, al Casal de Cultura, es presentarà el llibre “Matadepera. Veus i mirades“, amb aquarel·les i dibuixos de Robert Cabeza. Coincidint amb el nostre Mil·lenari, el pintor terrassenc immortalitza el patrimoni arquitectònic i natural del municipi, al temps que diverses entitats i coneguts matadeperencs afegeixen la seva pròpia visió en paraules escrites.

Matadepera. Veus i mirades

També és notícia la xerrada del 27 de setembre, de la que ja hem parlat diverses vegades i que, com sabeu, deriva d’una recollida de fotografies del monestir de Sant Llorenç del Munt.

Les Jornades Europees de Patrimoni a Matadepera

Per últim, la secció d’història que la Gaseta porta a terme en commemoració del Mil·lenari, aquest mes presenta un interessant article en referència a la importància de l’agricultura en l’origen de Matadepera. Un repàs que pràcticament arriba als nostres dies, i que pren en consideració un capítol primerenc del llibre “Memòries d’una feixa“, obra de l’historiador i arxiver Raül Aguilar Cestero.

L’agricultura com a element històric clau per Matadepera

Tres moments cabdals en la història de Matadepera. Curs de l’AIUMA

Avui comença un curs d’història de l’AIUMA sota el nom “Tres moments cabdals en la història de Matadepera”, que tindrà lloc els dies 16, 17 i 18 de juliol al Casal de Cultura. Podreu trobar tota la informació al portal web municipal.

Aquest curs serà impartit per tres historiadors, dels quals ja hem parlat en aquest bloc. En concret, en Vicenç Ruiz s’encarregarà de la fundació del monestir, del naixement de la parròquia de Can Roure i la universitat de Matadepera. Els primers passos del municipi, a través dels pergamins que, com a historiador i diplomatista (a més d’arxiver) ens presentarà. Cal destacar que en Vicenç Ruiz és un dels investigadors més destacats per aquest període conjuntament amb en Joan Soler, director de l’Arxiu Històric de Terrassa, ambdós deixebles d’en Pere Puig.

En Pere Roca Fabregat ha destacat i destaca en l’estudi de la història agrària. Al “Dietari de Francesc Gorina i Riera, pagès de Matadepera, 1841 – 1904“, editat per Joan Comasòlivas, destaca un estudi introductori on en Pere Roca fa una primera interpretació del document: el mon rural de la Matadepera del segle XIX. Publica també “Pluriactivitat pagesa i canvi agrari al Vallès Occidental. L’exemple de Matadepera, 1760 – 1900” a la revista Estudis d’història agrària, nº19 del 2006. I un altre estudi, encara inèdit, sota el nom “La societat rural de Matadepera i el sector nord de la vall del Ripoll, a través dels capbreus de Sant Llorenç del Munt (1668/74 – 1788/1815) i del Prioritat i Sagristia major de Sant Cugat (1786/87)“. També és vocal del Centre d’Estudis Històrics de Terrassa, des d’on s’impulsa la investigació i difusió històrica d’aquella ciutat i es porta a bon terme una de les revistes més importants d’aquesta temàtica: Terme. El CEHT és una associació sense ànim de lucre fundada el 1987 i que a l’any 2012 comptava amb 110 membres. Subvencionada i recolzada per diverses institucions, entre les quals hi tenen una important participació l’Arxiu Municipal de Terrassa i l’Arxiu Històric de Terrassa, cal destacar la quantitat d’activitats i projectes que desenvolupen, a més de la publicació de la revista Terme: conferències, taules rodones, cursos, jornades, exposicions, tallers didàctics, biblioteca especialitzada en història local, recerca i investigació, creació d’un arxiu de fonts orals, edició de llibres com “Combat per la llibertat. Terrassa, 1939 – 1979”, assessorament, etc… .

En Raül Aguilar, autor de “Memòries d’una feixa”, llibre d’història cabdal per el coneixement de la història del segle XX de Matadepera, s’encarregarà de tractar el període de l’estiueig, el franquisme al nostre municipi, la evolució urbanística, la transició i la democràcia. Tres professors de gran rellevància en la investigació històrica del nostre municipi i d’altres veïns, en un curs que us recomanem.

Gaseta de Matadepera – juliol

La Gaseta de Matadepera del mes de juliol ens presenta, en l’apartat de referències històriques inaugurat en aquest Mil·lenari, un text relatiu a la parròquia de Can Roure i el conflicte derivat de la construcció d’una nova església al poble.

La confrontació entre la parròquia i l’església

En cas que vulgueu ampliar la informació d’aquest article, us recomanem el llibre “Mn. Jaume Torres i Cuscó. Rector de Matadepera 1864 – 1933“, obra de mossèn Manel Ametller i Bassets.

També destaquem la notícia referent als cursos d’AIUMA, ja que entre ells consta un curs d’història centrat tres moments claus per entendre la història de Matadepera. Destacarem que el curs serà impartit per Vicenç Ruiz, Raül Aguilar i Pere Roca, tres historiadors (i, en el cas dels dos primers, també arxivers) molt vinculats a Matadepera en relació a la investigació històrica.

Els cursos d’AIUMA

Per últim, el número 5 de la revista Vallesos incorpora un article dedicat al Mil·lenari de Matadepera, escrit per Jaume Valls, i dos més: un centrat en la figura d’Àngel Guimerà i l’obra “Maria Rosa“, centrant-se en la carretera que va inspirar l’obra, i escrit per Raquel Ligero; l’altre, obra de Laura Pinyol, tracta la tradicional baixada del pi de les festes de Sant Sebastià.

Núm. 5 de la revista Vallesos