Gaseta de Matadepera – octubre

Com cada mes, fem un recull d’aquelles notícies o articles de la Gaseta de Matadepera en relació al Mil·lenari.

oct1En primer lloc, diumenge 20 d’octubre, a les 12 h., es presentarà el concert-cantata “Operació Monestir”. Aquest espectacle, inscrit en la Tardor Musical a Les Pedritxes, està basat amb un text que en Joan Comasòlivas va escriure pensant en el Mil·lenari de Matadepera. Una narració que barreja història i ficció per explicar-nos el que podria haver passat un 10 d’agost de 1013.oct2

També trobareu una notícia que fa referència a l’acte oficial del Mil·lenari i al llibre “Matadepera. Veus i mirades”. Dos fets dels que trobareu més informació en aquest mateix bloc, consultant entrades de dates anteriors.

oct3Per últim, l’apartat dedicat a la història de Matadepera ens apropa als primers pobladors del municipi. En concret, es destaca un jaciment arqueològic de gran importància, ja que ha rebut diverses excavacions arqueològiques, com és la cova del Frare. D’aquí es passa a època imperial romana, i a l’Alta Edat Mitjana, en un breu recorregut per la història abans del monestir, del Mil·lenari i de la Matadepera que avui coneixem.

Anuncis

Abans del Mil·lenari

Tot i que el Mil·lenari es centra en l’any 1013 i en les donacions de la casa comtal de Barcelona al monestir de Sant Llorenç del Munt, la presència humana al nostre municipi es remunta al Neolític (IV mil·leni a.C.), concretament en el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt.

Araceli Martín a la cova del Frare. Miquel Ballbé, 1982. Arxiu Municipal de Matadepera, R231, col·lecció Miquel Ballbé i Boada

Araceli Martín a la cova del Frare. Miquel Ballbé, 1982. Arxiu Municipal de Matadepera, R231, col·lecció Miquel Ballbé i Boada

El Neolític esdevé un punt d’inflexió on les societats caçadores-recolectores derivaran en societats agrícoles i ramaderes. A Sant Llorenç del Munt els trobem ocupant coves i abrics: la cova del Frare és un bon exemple. Les primeres referències d’aquest jaciment ja les trobem al 1896 (Palet i Barba i Puig i Larraz), amb un primer sondeig el 1970 (un equip de col·laboradors del Museu de Sabadell). A partir del 1976, el jaciment és sistemàticament excavat per l’equip d’Araceli Martín. Les troballes demostraren que els pobladors de la cova del Frare havien domesticat al bou, el porc, l’ovella i el xai. A més, es trobaren eines que evidencien la realització de feines agrícoles.

Al segle II a.C., amb la romanització, la població abandona els turons i s’instal·la en les anomenades villae, el que podríem equiparar a les cases de pagés. Ja aleshores es té constància de la importància de la vinya i les oliveres. En Xavier Font Segura i la Núria Juan-Muns Plans ens parlen de “restes de dipòsits de les premses que utilitzaven per l’elaboració del vi i de l’oli, àmfores pel seu transport, gerres de gran tamany (dolia), per emmagatzemar els cereals…” (“Els primers pobladors” a la Guia urbana de Matadepera, 1986).

Amb la fi de l’Imperi Romà, l’Alta Edad Mitjana implica una tornada a les coves i balmes de Sant Llorenç del Munt, que seran utilitzades de forma esporàdica, o com a sepulcres. Una població dispersa que anirà tornant a les terres anteriorment ocupades. Consta documentalment que a l’any 981 ja existeix un nucli poblacional a Matadepera, una petita vila, però es desconeix la seva situació. Es podria tractar, en part, de les terres que va ocupar la vil·la romana de Can Solà del Racó, però no hi ha constatació arqueològica d’aquesta teoria. Els pobladors de la Matadepera d’aleshores establiran masies a les parcel·les que el monestir de Sant Llorenç del Munt i els comtes de Barcelona els cedeixen mitjançant contractes emfitèutics.

Arribem al segle XI, les dates que marquen aquest Mil·lenari: una població dispersa en masos que tenen com a centre religiós la parròquia de Sant Joan, a Can Roure. L’inici, en poques paraules, d’un nucli que anirà configurant el que avui dia és el poble de Matadepera.