100 anys de la nova esglèsia

L’any 2014 es presenta com un nou any de celebracions, i a la Gaseta de Matadepera de febrer destaquen que l’església de Matadepera celebrarà els 100 anys de vida parroquial. Entre els actes que se celebraran, apuntar la conferència que impartirà Manel Ametller que, a més de rector de Matadepera durant més de 30 anys, ha publicat diversos llibres d’història del poble (en destaca “Els orígens del nou poble de Matadepera 1768 – 1868“). La data serà l’11 de febrer a les 20:30 h. a la sala parroquial.

Article de la Gaseta de febrer.

Article de la Gaseta de febrer.

També destaquem els actes de commemoració del 950è aniversari de la consagració del monestir de Sant Llorenç del Munt, el 28 de juny d’enguany. Tot plegat, dos actes que us permetran continuar descobrint la història de Matadepera, del monestir i de l’església del poble.

El programa de Festa Major i l’auca del Mil·lenari

Del 29 d’agost al 2 de setembre, celebrem la Festa Major de Matadepera. L’habitual programa de Festa Major ja es pot trobar a diversos edificis municipals (Casal de Cultura, Ajuntament, Casal de la Gent Gran i les piscines), a més d’alguns comerços. Com sempre, es tracta d’un recull d’aquells actes festius i culturals que ompliran les festes (i que aniran més enllà del 2 de setembre, en alguns casos), però també d’un recull d’articles d’entitats i col·laboradors de tota mena.

Programa de Festa Major de 1962

Programa de Festa Major de 1962

Els primers programes de Festa Major constaven d’una introducció sota el nom castellà “pórtico” (el que avui dia seria la salutació de l’alcalde/ssa), sense signar o bé signat per la comissió de Festa Major. A partir de l’any 1961, ja tenim el “pórtico” signat per part de l’alcalde i, a més a més, unes paraules de la comissió (l’habitual “salutació”).

La resta del programa era la relació d’actes i anuncis de comerços tant de Matadepera com de Terrassa. L’any 1962, per exemple, es diferenciava el programa religiós (processó, ofici solemne, misses, …) de la resta de la programació (projeccions de cinema, audicions de sardanes, exposicions d’art, partits de futbol, balls i concerts, a més del festival infantil que es feia habitualment).

Programa de Festa Major de 1973

Programa de Festa Major de 1973

L’any 1970, amb en Miquel Ballbé i Boada com a alcalde, el programa de Festa Major creix amb col·laboracions: un article històric sobre Matadepera i una “Oda a Matadepera” de Joan Camps i Coma. El de 1973 ja tenia 36 pàgines, amb un bon grapat de col·laboracions (per exemple, un article sobre bolets d’Antoni Garcia Sellarès, conegut com el “Pintoret”), i molta poesia (que serà habitual durant molts anys, amb noms com ara Jaume Grané, Joan Camps i Coma o Joan Busqueta “Nasi”).

A partir d’aquest moment, el programa de Festa Major creix fins a avui dia, on tenim 144 pàgines, on prop de seixanta s’han dedicat a les col·laboracions. Trobem textos de la Banda de Matadepera, de la Gent Gran de Matadepera, els Nopotsermentida, DAMA, AIUMA, Els Nois de Matadepera, o particulars com en Pintoret o Mn. Manel Ametller.
milenari

A més del programa, s’incorpora l’auca del Mil·lenari: amb text de l’arxiver Joan Comàsolivas Font i amb dibuixos de l’Eduard Torres “Edi”. Es tracta d’un pòster desplegable que podeu penjar allà on hi faci més goig.

Auca del Mil·lenari

Auca del Mil·lenari

Gaseta de Matadepera – juliol

La Gaseta de Matadepera del mes de juliol ens presenta, en l’apartat de referències històriques inaugurat en aquest Mil·lenari, un text relatiu a la parròquia de Can Roure i el conflicte derivat de la construcció d’una nova església al poble.

La confrontació entre la parròquia i l'església

La confrontació entre la parròquia i l’església

En cas que vulgueu ampliar la informació d’aquest article, us recomanem el llibre “Mn. Jaume Torres i Cuscó. Rector de Matadepera 1864 – 1933“, obra de mossèn Manel Ametller i Bassets.

També destaquem la notícia referent als cursos d’AIUMA, ja que entre ells consta un curs d’història centrat tres moments claus per entendre la història de Matadepera. Destacarem que el curs serà impartit per Vicenç Ruiz, Raül Aguilar i Pere Roca, tres historiadors (i, en el cas dels dos primers, també arxivers) molt vinculats a Matadepera en relació a la investigació històrica.

Els cursos d'AIUMA

Els cursos d’AIUMA

Per últim, el número 5 de la revista Vallesos incorpora un article dedicat al Mil·lenari de Matadepera, escrit per Jaume Valls, i dos més: un centrat en la figura d’Àngel Guimerà i l’obra “Maria Rosa“, centrant-se en la carretera que va inspirar l’obra, i escrit per Raquel Ligero; l’altre, obra de Laura Pinyol, tracta la tradicional baixada del pi de les festes de Sant Sebastià.

Núm. 5 de la revista Vallesos

Núm. 5 de la revista Vallesos

Un 10 d’agost de 1013

L’any 2013 es commemora el mil·lenari de Matadepera. Us explicarem la raó, el fet històric que marca la fita a la qual ens dirigim: el 10 d’agost de 2013.

Sembla ser que a inicis del segle X ja existia una església a Sant Llorenç del Munt, tot i que no hi ha documentació que en faci referència directa. Serien els comtes de Barcelona qui potenciarien Sant Llorenç del Munt. L’any 958 es fa una donació d’un domini senyorial (o alou) situat al terme de Castellar, que significa la primera adquisició de terres pel monestir. Uns anys desprès, el 973, la casa comtal de Barcelona fa altre donació pel mateix motiu. Entre aquesta data i el 985, el monestir de Sant Cugat rep de part del comtat barceloní les terres de Sant Llorenç. El monestir, tal i com el coneixem avui dia, encara no s’ha creat i només hi ha petits grups de monjos, a més d’alguna església com la de Sant Esteve de la Vall (actual Can Pobla). En poques paraules, hi ha presència monàstica però no el monestir com a edifici, l’element arquitectònic per tots coneguts que avui dia és Bé Cultural d’Interès Nacional.

El 18 de maig de 1013, el comte Ramon Borrell recupera les terres que havia donat al monestir de Sant Cugat el 975. El 10 d’agost de 1013, juntament amb la seva esposa Ermessenda, el comte fa una permuta amb el monestir de Sant Cugat que significa la independència del monestir de Sant Llorenç, a més d’una donació de terres a aquest últim. El 1013 es funda el monestir benedictí de Sant Llorenç del Munt: la seva independència de Sant Cugat, però, serà temporal. Les terres que es donen a aquest monestir esdevindran el terme de la parròquia de Sant Joan de Matadepera (o, en paraules més actuals, el nostre municipi). La intenció fou dotar de majors rendes al monestir i consolidar el poder i el patrimoni sobre aquest territori ja que, amb la concessió d’aquestes terres, es començaria a fer la construcció efectiva de l’edifici actual del monestir (que, finalment, es consagra el juny de 1064).

R191

El monestir. Autor desconegut, 1950. Arxiu Municipal de Matadepera, R191, Col·lecció Miquel Ballbé i Boada

La donació d’aquestes terres, però, també significa que el monestir administra les terres i inicia una sèrie de contractes emfitèutics amb diversos pagesos per tal que s’estableixin, conreïn les terres i paguin unes rendes que han de permetre la pròpia existència del monestir. És aquest un punt de partida d’una ocupació dispersa de la terra en masies, ja que tot i que el territori va ser ocupat amb anterioritat (al Neolític, a època romana, …) i la terra havia estat treballada sense necessitat d’un domini monàstic, és ara quan s’estableix i consolida una estructura jurisdiccional que evolucionarà cap a la Matadepera que coneixem.

Al llarg de l’edat mitjana i bona part de l’època moderna, el monestir exercirà les funcions d’un senyor feudal sobre Matadepera, conjuntament amb la casa comtal de Barcelona i posteriors monarques. La parròquia de Sant Joan de Matadepera, i el posterior ajuntament (el que aleshores es coneixia com a universitat), havien de comptar amb el consentiment de l’abat per a qualsevol actuació que es considerés de rellevància. Aquest domini senyorial del monestir marca gran part d’aquests mil anys d’història de Matadepera, fins que al segle XVII el monestir és abandonat.

La marxa dels monjos al segle XVII significa el pas del domini al monestir de Sant Pau del Camp de Barcelona. Durant els segles XVIII i bona part del XIX, els principals hisendats matadeperencs es fan amb la propietat de bona part del massís. Aquests hisendats seran el motor d’un canvi que configurarà el futur poble de Matadepera, com a tal. L’ocupació dispersa del territori de la que ja hem parlat comença a derivar en una ordenació en carrers, els primers passos d’una transformació que s’inicia el 1768 amb la venda i establiment de peces de terra al camí ral de Barcelona a Manresa. És Narcís Gorina, de Can Gorina, qui dona peu a aquesta edificació de cases de manera ordenada, que conformarà el futur carrer de Sant Joan. El 1786, Josep Pratginestós fa el mateix per al carrer Sant Isidre.

R704

Autor desconegut, 1949. Arxiu Municipal de Matadepera, R704, Col·lecció Miquel Ballbé i Boada.

Les desamortitzacions del XIX impliquen que el monestir deixi de ser propietat eclesiàstica. La relació entre Matadepera i el monestir, doncs, ha canviat radicalment. El monestir ara és un Monument Nacional (1931).

Matadepera, durant la primera meitat del segle XX, és un municipi que perviu gràcies al sector primari i la indústria forestal, aprofitant els recursos del parc de Sant Llorenç. La transformació urbanística, però, d’un municipi que esdevé un model residencial, i que poc a poc deixa de banda el seu passat eminentment agrícola, posa en perill l’entorn natural: l’any 1972 es delimita una zona de protecció especial amb l’aprovació d’un Pla Especial de protecció del medi físic i el paisatge.

El municipi de Matadepera es transforma i també ho fa la seva relació amb el monestir que, un 10 d’agost de 1013, va marcar les pautes del que serien mil anys d’història compartida. És per aquest motiu que, aquest 2013, celebrem el Mil·lenari de Matadepera.

Aquest text ha estat elaborat a partir de diversos textos i informacions de Pere Puig Ustrell, Pere Roca Fabregat, Vicenç Ruiz Gómez i Manel Ametller.