La casa Aldavert

Amb motiu de l’exposició “Mirades d’Aldavert”, i les Jornades Europees de Patrimoni per aquest 2014, l’Arxiu Municipal de Matadepera ha publicat un dossier relatiu a la casa Aldavert. Podeu consultar-ho a continuació:

L’iBook publicat a ISSUU

ISSUU és una plataforma de publicacions que permet disposar un simple pdf com si d’un llibre es tractés. Aquesta plataforma fa més amigable la lectura d’un pdf, aplicant la possibilitat d’anar passant pàgines, o fer ús d’un zoom que esdevé molt útil. Igualment, és un canal de distribució gratuïta que dona més visibilitat al llibre electrònic “Matadepera. Patrimoni cultural”.

Com ja sabeu, l’iBook presenta característiques interactives que es perden en aquesta versió.

Al canal Youtube de Matadepera Televisió podreu visualitzar el vídeo de la presentació de l’iBook del passat dijous 5 de juny de 2014. La presentació va comptar amb una introducció tècnica per part de l’empresa ohDigital, i una més detallada per part de l’arxiver municipal. Seguiu aquest enllaç per veure el vídeo.

Foto: Miquel Badia.

Presentació de l’iBook “Matadepera. Patrimoni cultural”

Durant la celebració del Mil·lenari, sorgí la idea de fer un llibre electrònic de baix cost que tractés del patrimoni arquitectònic, arqueològic i, en menor mesura, documental de Matadepera. Aquest projecte s’encetà amb la disponibilitat d’un pressupost reduït, però amb la visió clara de tractar-se, ara per ara, d’una sola peça d’un engranatge que ha de créixer i desenvolupar-se, fent de la difusió del patrimoni matadeperenc un eix essencial que ha de permetre valorar, conèixer, gaudir i treure’n profit d’un tresor comú.

El projecte s’ha desenvolupat des de l’Arxiu Municipal i la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Matadepera, prenent com a font bàsica el catàleg de patrimoni que, des de la regidoria d’Urbanisme, s’aprovà l’any 2008 conjuntament amb el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM). Aquest catàleg se centra en els elements patrimonials arquitectònics i arqueològics, establint les mesures necessàries per a la seva conservació dins l’entramat urbanístic del municipi. Així doncs, el llibre considera un conjunt ampli d’elements catalogats, i desenvolupa l’exposició amb textos escrits per l’arqueòleg i historiador Xavier Font Segura i l’arxiver municipal Jaume Munuera Bermejo.

Portada de l’iBook.

El llibre ha estat dissenyat i maquetat per l’empresa ohDigital. Manel Cusidó i Joan Pere Calvache són els encarregats d’aquesta empresa que produeix iBooks, és a dir, llibres electrònics per a la plataforma d’Apple. Com llegim al seu lloc web: “ohDigital produeix i edita continguts de caràcter geogràfic, històric, artístic i tecnològic relacionats amb la cultura i el lleure, adreçats a qualsevol tipus de lector amb la necessitat o el plaer pel coneixement“. Trobem des d’un iBook del 1714, a guies turístiques, un llibre sobre les riuades de 1962, o la guia de fons documentals dels arxius de Terrassa. Produccions que, tot i estar limitades a les plataformes d’Apple, presenten una gran qualitat i un disseny que promou l’aspecte gràfic, a més d’un cost reduït que s’ajusta a les limitacions pressupostàries de les administracions públiques.
En un futur s’espera no només actualitzar els continguts d’aquest llibre, sinó afegir d’altres plataformes com podria ser Android, i generar nous productes que aprofundeixin en el coneixement del patrimoni i estiguin a l’abast de tothom. Actualment, també es pot consultar l’iBook en format pdf, però es perden les característiques interactives (no es poden veure les galeries de fotografies, el vídeo introductori, els textos afegits o notes bibliogràfiques, ni les geolocalitzacions).

La sala d’actes del Casal de Cultura de Matadepera acollirà el proper dijous dia 5 de juny la presentació d’aquesta publicació. El llibre es pot baixar gratuïtament a través de l’iBook Store o d’iTunes en ordinadors. En total són 258 pàgines de continguts, dividits en tres grans eixos temàtics: la Matadepera anterior al poble (el monestir, l’ermita de Can Roure, o el poblament dispers en masies), els primers carrers (l’Hostal de la Marieta, el carrer de Sant Joan, la nova església), i el fenomen de l’estiueig (ca l’Aldavert, la Torre de l’Àngel, etc…).

En resum, un instrument que aprofita les virtuts del medi electrònic per apropar el patrimoni al ciutadà. Us esperem el 5 de juny a les 20:00 h. al Casal de Cultura per aprofundir-hi més.

L’exposició permanent del parc de Sant Llorenç del Munt

L’any 1986, amb la inauguració del Casal de Cultura (l’edifici anterior a l’actual), significa l’inici d’una estreta colaboració amb el Servei de Parcs de la Diputació de Barcelona. Aleshores, el Casal de Cultura feia de centre d’informació del parc, i un dels elements bàsics fou l’exposició permanent que rebé el nom de “Sant Llorenç del Munt: una història a recer del rocam“. L’exposició explicava la història de Matadepera més enllà del mil·lenari.
El primer director del Casal, en Xavier Font, es va ocupar d’aconseguir que algunes peces arqueològiques fossin dipositades provisionalment en aquesta exposició, la qual encara era visitada l’any 2003 (amb vistes de que es traslladés al nou centre d’informació del parc l’any 2005).
Com a dada anecdòtica, podem dir que als anys noranta del segle XX, l’exposició era visitada anualment per una mitjana de 1.100 persones. Us adjuntem un tríptic d’aquesta exposició que us pot aportar més informació del que era:

 

Com és evident, un dels elements centrals d’aquella exposició era el monestir de Sant Llorenç del Munt. Es podia veure una maqueta que va ser donada per Joaquim Verdaguer, terrassenc i encarregat de l’arxiu d’imatges de Terrassa durant molts anys, maqueta que avui dia continua a la primera planta del Casal de Cultura. També es repartia un tríptic amb informació del monestir que us adjuntem com a curiositat:

 

Gaseta de Matadepera – octubre

Com cada mes, fem un recull d’aquelles notícies o articles de la Gaseta de Matadepera en relació al Mil·lenari.

En primer lloc, diumenge 20 d’octubre, a les 12 h., es presentarà el concert-cantata “Operació Monestir”. Aquest espectacle, inscrit en la Tardor Musical a Les Pedritxes, està basat amb un text que en Joan Comasòlivas va escriure pensant en el Mil·lenari de Matadepera. Una narració que barreja història i ficció per explicar-nos el que podria haver passat un 10 d’agost de 1013.

També trobareu una notícia que fa referència a l’acte oficial del Mil·lenari i al llibre “Matadepera. Veus i mirades”. Dos fets dels que trobareu més informació en aquest mateix bloc, consultant entrades de dates anteriors.

Per últim, l’apartat dedicat a la història de Matadepera ens apropa als primers pobladors del municipi. En concret, es destaca un jaciment arqueològic de gran importància, ja que ha rebut diverses excavacions arqueològiques, com és la cova del Frare. D’aquí es passa a època imperial romana, i a l’Alta Edat Mitjana, en un breu recorregut per la història abans del monestir, del Mil·lenari i de la Matadepera que avui coneixem.

Un dels primers masos de Matadepera

Com ja hem explicat en entrades anteriors d’aquest blog, arrel de la donació dels comtes Borrell i Ermessenda l’any 1013, el monestir iniciarà un seguit de contractes emfitèutics amb pagesos que s’establiran en masos. D’això es deriva, doncs, la importància d’aquests masos com a peces claus per al coneixement del nostre passat. Cal destacar els masos com a edificis (la vessant arquitectònica), i com a jaciments arqueològics; a partir de l’estudi d’aquestes dues realitats, es pot conèixer, i aprofundir, la història de Matadepera.

Una tercera font de coneixement resideix en els fons documentals patrimonials de les masies, en cas d’existir. Aquesta documentació, generada per la família (o famílies) que va residir en la masia, i que responia a la necessitat d’administrar un patrimoni i una explotació bàsicament agrícola, sovint no s’ha conservat, o resideix en mans particulars (ja sigui familiars, nous propietaris o, fins i tot, col·leccionistes). Un dels casos més coneguts és el del dietari de Can Gorina, un document d’allò més interessant que l’arxiver i historiador Joan Comasòlivas i Font va publicar l’any 2003.

Una de les masies més antigues, segons ens consta, és la de Can Bofí (que també trobareu com Can Bofill, o fins i tot Bufí). Tenim constància de la seva existència ja al segle XI, que és quan el monestir de Sant Llorenç dona terres per l’establiment de pagesos. És probable, però, que aquest mas fos anterior a aquest fet. Us reproduïm el contingut de la fitxa del “Catàleg de béns arquitectònics i arqueològics”, en concret els camps “descripció” i “història”, autoria d’en Xavier Font i la Núria Muns:

Masia de Can Bofí. Desconegut, [1980]. AMMAT, R667. Col·lecció Miquel Ballbé i Boada.

 Descripció
La masia de Can Bofí és la més septentrional de les que actualment es localitza en el terme municipal de Matadepera. De planta clàssica amb dos nivells i coberta a dues aigües. L’habitació quasi absidial annexionada a llevant conté un extraordinari forn de pa, cobert amb la volta de casquet esfèric d’obra de maons, l’habitacle presenta teulada d’una vessant. El conjunt és envoltat per la tanca exterior amb alguna espitllera en el costat sud i portal d’arc rebaixat cobert a doble vessant amb teula. L’era és situada davant d’aquesta porta de llevant i presenta un bon estat de conservació. Destaquem com a molt interessant també l’obra d’aquesta masia un tram format per petits códols allargassats prop del finestral d’arc pla de la façana principal que semblen definir de manera difusa el que podria ser un parament en “spicatum”, tècnica certament arcaica i que com a hipòtesis podria correspondre al segle XI. En direcció nord de la casa vers al muntanya, s’hi conserva un forn de calç que fins i tot fou utilitzat com a barraca refugi per boscaters fins a mitjan de segle XX. La masia ha estat objecte d’un estudi arquitectònic per part d’Algar i Arós. L’informe es basa en la recerca històrica i en l’anàlisi de l’edifici, per tal de determinar-ne els elements a protegir. Aquest tipus de treball a més d’aportar informació sobre les etapes i les característiques constructives de l’edifici és un exemple de treball en construccions de certa antiguitat. S’ha de prendre aquest treball com a punt de partida per una proposta d’estudi d’altres masos de la vila.

Història
Considerem molt interessants els elements arquitectònics ja descrits ja que aportarien una cronologia prou antiga per aquest mas. El primer document conegut que fa referència a Can Bofí pertany al segle XI segons M. Ballbé: “L’abat de Sant Llorenç del Munt, amb els seus monjos dóna a Berenguer tres mujades de vinya perquè les planti, en terme de Terrassa, al lloc dit Matadepera, en el Castenyet o en la Bruguera. Termaneja a llevant amb la terra planta per Bofill d’Antiga, a migdia amb el camí que va a Marcianus, a ponent amb l’arena i a tramuntana amb les terres plantades per Guifre Argemir…” (1). El 1327 apareix la denominació del mas en documents corresponents al mas Sa Busqueta “a tramuntana amb tinença del mas Bufí…” (1), l’any 1329 es documenta: “Carta en què Nicolau Boffy i Berenguera, la seva muller, de la parròquia de Sant Llorenç de Valle, es fan homes propis, solius i aforacats del sr. Guillem de Sant Martí, abat de Sant Lorenç, per raó del mas Boffy, que hi ha en dita parròquia. Amb homenatge i jurament…” (2) .

ALGAR, Ignasi i ARÓS, Joan. 2005. Estudi històric, constructiu i aixecament gràfic i arquitectònic de la Masia de Can Bofí de Matadepera. Projecte de final de carrera. EPSEB- UPC. (inèdit)
(1) BALLBÈ, M.1985. Masos i pairalies de Matadepera.
(2) FERRANDO, A.1987. El monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.”

Abans del Mil·lenari

Tot i que el Mil·lenari es centra en l’any 1013 i en les donacions de la casa comtal de Barcelona al monestir de Sant Llorenç del Munt, la presència humana al nostre municipi es remunta al Neolític (IV mil·leni a.C.), concretament en el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt.

Araceli Martín a la cova del Frare. Miquel Ballbé, 1982. Arxiu Municipal de Matadepera, R231, col·lecció Miquel Ballbé i Boada

El Neolític esdevé un punt d’inflexió on les societats caçadores-recolectores derivaran en societats agrícoles i ramaderes. A Sant Llorenç del Munt els trobem ocupant coves i abrics: la cova del Frare és un bon exemple. Les primeres referències d’aquest jaciment ja les trobem al 1896 (Palet i Barba i Puig i Larraz), amb un primer sondeig el 1970 (un equip de col·laboradors del Museu de Sabadell). A partir del 1976, el jaciment és sistemàticament excavat per l’equip d’Araceli Martín. Les troballes demostraren que els pobladors de la cova del Frare havien domesticat al bou, el porc, l’ovella i el xai. A més, es trobaren eines que evidencien la realització de feines agrícoles.

Al segle II a.C., amb la romanització, la població abandona els turons i s’instal·la en les anomenades villae, el que podríem equiparar a les cases de pagés. Ja aleshores es té constància de la importància de la vinya i les oliveres. En Xavier Font Segura i la Núria Juan-Muns Plans ens parlen de “restes de dipòsits de les premses que utilitzaven per l’elaboració del vi i de l’oli, àmfores pel seu transport, gerres de gran tamany (dolia), per emmagatzemar els cereals…” (“Els primers pobladors” a la Guia urbana de Matadepera, 1986).

Amb la fi de l’Imperi Romà, l’Alta Edad Mitjana implica una tornada a les coves i balmes de Sant Llorenç del Munt, que seran utilitzades de forma esporàdica, o com a sepulcres. Una població dispersa que anirà tornant a les terres anteriorment ocupades. Consta documentalment que a l’any 981 ja existeix un nucli poblacional a Matadepera, una petita vila, però es desconeix la seva situació. Es podria tractar, en part, de les terres que va ocupar la vil·la romana de Can Solà del Racó, però no hi ha constatació arqueològica d’aquesta teoria. Els pobladors de la Matadepera d’aleshores establiran masies a les parcel·les que el monestir de Sant Llorenç del Munt i els comtes de Barcelona els cedeixen mitjançant contractes emfitèutics.

Arribem al segle XI, les dates que marquen aquest Mil·lenari: una població dispersa en masos que tenen com a centre religiós la parròquia de Sant Joan, a Can Roure. L’inici, en poques paraules, d’un nucli que anirà configurant el que avui dia és el poble de Matadepera.