Gaseta de Matadepera – setembre

Finalitzada la Festa Major del poble, arriba la Gaseta de setembre per donar testimoni de les passades festes i dels actes que encara ompliran l’agenda, a més de notícies i entrevistes d’interès. En primer lloc, destaca a l'”Endevina qui ve a sopar” l’arxiver i matadeperenc Joan Comasòlivas i Font, que com recordareu va escriure l’auca del Mil·lenari. Podreu gaudir, en les seves paraules, dels records d’en Joan respecte al seu poble.

El 13 de setembre, al Casal de Cultura, es presentarà el llibre “Matadepera. Veus i mirades“, amb aquarel·les i dibuixos de Robert Cabeza. Coincidint amb el nostre Mil·lenari, el pintor terrassenc immortalitza el patrimoni arquitectònic i natural del municipi, al temps que diverses entitats i coneguts matadeperencs afegeixen la seva pròpia visió en paraules escrites.

Matadepera. Veus i mirades

Matadepera. Veus i mirades

També és notícia la xerrada del 27 de setembre, de la que ja hem parlat diverses vegades i que, com sabeu, deriva d’una recollida de fotografies del monestir de Sant Llorenç del Munt.

Les Jornades Europees de Patrimoni a Matadepera

Les Jornades Europees de Patrimoni a Matadepera

Per últim, la secció d’història que la Gaseta porta a terme en commemoració del Mil·lenari, aquest mes presenta un interessant article en referència a la importància de l’agricultura en l’origen de Matadepera. Un repàs que pràcticament arriba als nostres dies, i que pren en consideració un capítol primerenc del llibre “Memòries d’una feixa“, obra de l’historiador i arxiver Raül Aguilar Cestero.

L'agricultura com a element històric clau per Matadepera

L’agricultura com a element històric clau per Matadepera

La fi del predomini del poblament dispers

Us adjuntem un text de l’exposició “1000 anys d’urbanisme a Matadepera”, realitzada per l’Arxiu Municipal de Matadepera (AMMAT) en col·laboració amb la Regidoria d’urbanisme, per tal de permetre una major difusió d’aquests continguts que podreu trobar a la secció web de l’AMMAT.

Durant  els segles XVII i XVIII, les masies vallesanes ajudaren a sustentar i se’n  beneficiaren del creixement demogràfic dels dos grans centres urbans de la  comarca: Terrassa i Sabadell. A més, la diversitat de conreus i recursos  dels quals disposaven les masies va permetre als seus amos obtenir una posició  hegemònica dins la societat rural. A Matadepera, per exemple, uns pocs  hisendats controlaven amb les seves heretats (Can Gorina, Can Vinyers, La  Barata, …) la pràctica totalitat de les terres del municipi.

La progressiva industrialització dels centres urbans i la conseqüent integració del Vallès en circuits comercials de llarg abast, però, possibilitaren  la importació a millor preu tant dels aliments (cereals, carn, …) com  del combustible (carbó) que tradicionalment havien subministrat les masies.  Això provocà una reestructuració global del món rural dominat per les masies.  Per tal de mantenir tant la preeminència social com l’econòmica, els hisendats vallesans i també matadeperencs apostaren per una  agricultura enfocada a la comercialització: la viticultura.

Mitjançant  el contracte de rabassa morta, transformaren les seves heretats en multitud de  petits lots de terra per plantar-hi vinya encomanats a jornalers provinents de  les parròquies veïnes. Els pagesos “de carrer” prengueren aquest nom dels nous nuclis urbans que s’anaren creant en forma de carrer als principals municipis rurals de la comarca. Paral·lelament a l’arribada d’aquests nous habitants,  els amos de les masies matadeperenques les deixaren en mans de masovers i  marxaren a viure a la gran ciutat més propera emparentant amb les  nissagues d’industrials. Així, si l’any 1768 a 14 de les 17 masies existents hi  viuen els amos, l’any 1857 només hi viuran a 4 de les 18.

A  mitjan segle XIX la gran transformació ja s’havia consolidat.  La població de les  masies al terme de Matadepera havia esdevingut residual respecte al nucli urbà (el 1857 ja només hi viu un 28% de la població total) i la vinya havia  passat a dominar el paisatge rural (d’un 12% de les terres de conreu l’any  1768, al 52% l’any 1853). El nou tipus de poblament concentrat, per tant,  responia a les noves lògiques socioeconòmiques del capitalisme. El  món tradicional de les masies havia arribat a  la seva fi.

I tot comença amb la terra

Els inicis de Matadepera, i el punt de partida d’aquest Mil·lenari, només es pot entendre en termes agraris. És la història agrària la que ens permet conèixer la raó d’aquells pactes i donacions, d’aquelles estructures senyorials i eclesiàstiques, d’aquella distribució de la terra; i això es deu a que la producció agrícola, el treball de boscos i la ramaderia eren la base que sostenia la economia i la societat en totes les seves vessants. Sense un excedent agrícola, les classes que avui definiríem com benestants, mai haurien pogut desenvolupar les seves funcions socials, polítiques o, fins i tot, artístiques. A més, es clar, d’una vida d’oci desconeguda per aquells que sí produïen: la pagesia.

Terra i Mil·lenari

Terra i Mil·lenari

Així doncs, el monestir de Sant Llorenç estableix una sèrie de contractes emfitèutics per tal que un conjunt de pagesos conreïn les terres de Matadepera i, amb l’excedent agrari, aquests paguin unes rendes que, a la pràctica, són les que permeten la pròpia existència del monestir.

Com bé explica en Pere Roca i Fabregat (a un estudi introductori que forma part d’un treball encara no publicat), l’excedent agrícola flueix per la societat mitjançant quatre vies: fiscalitat privada i pública, la renda de la terra, el crèdit i el mercat. La fiscalitat privada consisteix en “un poder situat per sobre de les comunitats i famílies camperoles” que “obliga a una regular prestació de producte, treball o diner”. El 10 d’agost del 1013, amb la donació dels comtes de Barcelona al monestir de Sant Llorenç del Munt, s’afavoreix el desenvolupament d’una estructura jurisdiccional que força a les comunitats pageses a aportar una prestació en rendes; a canvi, l’església ofereix una funció social i religiosa, que donarà pas a la parròquia de Matadepera, nucli de la xarxa poblacional que anirà convertint-se en el municipi com a tal.

Els nous propietaris de les terres a partir de la donació del 1013, posseeixen drets sobre els béns, però també sobre les persones. Citem novament a en Pere Roca, quan diu que “aquests drets feudals eren dos: el domini eminent i el domini útil. El domini eminent generava el dret que tenien els senyors a rebre renda feudal dels seus pagesos, mentre que al seu torn el domini útil en generava un altre als tinents pagesos, que podien treballar la terra amb relativa llibertat sempre que paguessin la renda feudal. Aquesta era l’essència del pacte emfitèutic”.

S’estableixen, doncs, aquests pactes que consisteixen en la cessió del domini útil de la terra al pagès, a canvi de mantenir el domini eminent, el pagament d’unes rendes per l’utilització d’aquests terrenys agrícoles. Per posar un exemple ben conegut d’aquest tipus de rendes, el monestir de Sant Llorenç rebia el delme dels pagesos de Matadepera; el cobrament d’una part de la collita, habitualment la 1/10 part.