Vídeo de la presentació del Diplomatari

El passat dimecres dia 30 d’abril es va presentar el “Diplomatari de Sant Llorenç del Munt (1101 – 1230)”, al Casal de Cultura. Us presentem el vídeo que ha penjat Matadepera Televisió i que us permetrà recuperar la sessió. L’alcaldessa de Matadepera Mireia Solsona i Garriga va donar peu a l’inici de la presentació, i va ser Vicenç Ruiz, un dels autors del diplomatari, qui filaria un discurs que pretenia fer transcendir els documents del passat i la informació que contenien fins a un present que, sovint, presenta molts paral·lelismes amb el passat. A la vegada, defensà l’ús tant present com futur d’un patrimoni documental que, forçosament, cal que tingui un ús social i didàctic.

Imatge de la presentació del diplomatari

Imatge de la presentació del diplomatari

La intervenció de Josep M. Sans i Travé, director de publicacions de la Fundació Noguera i director de l’Arxiu Nacional de Catalunya, significà una detallada explicació de la feina feta per dita fundació, com la institució principal de cara a l’edició i difusió dels fons documentals medievals catalans, a més d’una reivindicació en relació a la natura estatal de l’Arxiu de la Corona d’Aragó.
Us animem a visualitzar el vídeo i us recordem que el llibre el podreu consultar gratuïtament, en pdf, quan la Fundació Noguera el pengi al seu web.

Anuncis

Presentació del “Diplomatari de Sant Llorenç del Munt (1101 – 1230)”

Com dèiem a l’anterior entrada d’aquest bloc, el dia 30 d’abril es presentarà l’edició del “Diplomatari de Sant Llorenç del Munt (1101 – 1230)”. L’edició s’inscriu en l’anomenada “Col·lecció Diplomataris” de la Fundació Noguera, que té com a director tècnic Josep Maria Sans i Travé, actual director de l’Arxiu Nacional de Catalunya. Aquest Diplomatari en concret és el número 66 que es publica.

La Fundació Noguera, fundada l’any 1976, és una entitat cultural sense ànim de lucre que treballa per “preservar i divulgar el patrimoni històric documental català”. La seva activitat se centra, especialment, en la producció documental notarial, la qual és una de les fonts primàries per conèixer el passat medieval del territori. Edicions, congressos, beques i col·laboracions amb entitats permeten a la Fundació Noguera patrocinar i promocionar l’activitat professional envers la difusió i coneixement d’aquests fons documentals.

Us convidem a visitar la pàgina de la Fundació Noguera per veure de primera mà la important labor editorial que ha produït durant més de tres dècades. Podeu consultar, per exemple, els diplomataris publicats fins el moment.

Per part de l’Ajuntament de Matadepera, la col·laboració ha estat institucional i econòmica, dins el marc de la celebració del Mil·lenari. Aquest primer impuls de l’Ajuntament va iniciar les feines que portarien a la materialització d’aquest treball fa tres anys. Feines que han estat portades a terme per part d’un equip professional, amb gran rigor científic, encapçalat per Pere Puig i Ustrell, autor del primer Diplomatari de Sant Llorenç del Munt que comprenia els segles X i XI. Acompanyat per Javier Robles i Montesinos, Vicenç Ruiz i Gómez, Joan Soler i Jiménez i Alan Capellades i Riera, en aquest recull s’han centrat en els pergamins que van de 1101 a 1230. En poques paraules, la continuació d’un treball essencial per qualsevol investigador de la història medieval de Matadepera i del cenobi de Sant Llorenç del Munt.

La importància d’aquest treball, doncs, radica en la posada a disposició d’un patrimoni documental de gran rellevància que es troba dispers en més d’un centre (Arxiu de la Corona d’Aragó, Biblioteca de Catalunya, Arxiu de l’Abadia de Montserrat, British Library) o en mans privades (José de Quadras – comte de Sant Llorenç del Munt). Però també aporta informació històrica rellevant i, com diuen els propis autors, permet “establir útils comparacions amb d’altres conjunts arxivístics del país sobre qüestions relacionades amb les pràctiques documentals i la cultura escrita medieval”. És, en definitiva, un treball d’edició diplomàtica realitzat amb criteris metodològics científics i contrastats que permet accedir-hi a la transcripció de 318 pergamins, ordenats consecutivament i que presenten la corresponent data, regest, aparat de referències documentals i bibliogràfiques, sovint un comentari introductori, aparat crític i notes al text. 621 pàgines que, a més dels documents del monestir, inclou un abaciologi, una llista alfabètica d’escrivents i notaris i un índex onomàstic.

El Diplomatari que es presenta aquest 30 d’abril és, en resum, un instrument de consulta d’uns documents que han de permetre als investigadors ampliar el nostre coneixement històric de la Matadepera dels segles XII i XIII.

La gaseta de Matadepera del mes d’abril

Aquest mes d’abril, la Gaseta de Matadepera presenta, entre d’altres, la notícia del dia en que se celebrarà l’aniversari de la parròquia de Matadepera: el 26 d’abril. També hi ha un escrit de Pere Gutés Orriols, campaner de Matadepera, un testimoni interessant d’una tradició que s’ha anat oblidant a causa de sistemes automatitzats de repic de campanes.

També volem destacar un article sobre la pròxima presentació del Diplomatari de Sant Llorenç del Munt (1102 – 1230), llibre del que parlarem molt properament d’una manera més extensa, ja que és un dels últims exponents de l’activitat realitzada per commemorar el Mil·lenari de Matadepera.

Diplomatari

Diplomatari

Aprofitem per esmenar un error de l’article, ja que on se cita la teoria de Javier Robles afirmant que, amb probabilitat, el director de l’Arxiu de la Corona d’Aragó (fa ja més de cent anys) podria haver venut pergamins del fons monacal, caldria indicar que no és pas aquesta la conclusió de Javier Robles. Com podreu trobar en aquest mateix bloc a l’entrada referent a la VIII Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt, el director de l’Arxiu de la Corona d’Aragó el que va fer és, sembla ser, deixar en préstec els pergamins, no respectant així la normativa d’arxius que prohibeix taxativament que la documentació es presti externament (a no ser que es tracti de casos molt excepcionals i ben argumentats, com per motius d’exposicions o similars). De la venta o adquisició posterior dels pergamins per part de llibreters, arxius o biblioteques no es pot assegurar l’autoria. Així doncs, aprofitem per esmenar aquesta errada d’interpretació.

“Tres capbreus del Vallès Occidental”

Els capbreus no eren altra cosa que uns documents que fixaven per escrit quins eren els censos que els possessors del domini útil, els pagesos explotadors, havien de pagar al domini eminent. El capbreu era la garantia escrita dels drets del senyor a rebre renda feudal, però també era la garantia que tenien el pagesos que aquest no els faria pagar altra cosa que allò que estava escrit. Tot i això, els capbreus no eren documents inamovibles i repetidament copiats sense cap canvi al llarg dels segles. Tenien molt de pacte, fruit de les relacions entre el senyor i la comunitat pagesa i/o els individus d’aquesta i de l’adaptació de tots ells a la conjuntura històrica del moment.

Aquestes són les paraules que l’historiador Pere Roca, important referent de la història agrària del Vallès, escriu a les conclusions de l’estudi que fa en relació a tres capbreus que Joan Antoni Ferran ha transcrit, i que publica a través de la Fundació Ars de Sabadell. Sota el títol “Tres capbreus del Vallès Occidental, es presentà aquest llibre dilluns dia 9 de desembre del 2013, per part de Joan Antoni Ferran i Pere Roca. El llibre es pot consultar tant a l’Arxiu Municipal de Matadepera como a la Biblioteca Àngel Guimerà.

El llibre de Joan Antoni Ferran

El llibre de Joan Antoni Ferran

En un treball d’aquesta mena, i per aquells neòfits en la qüestió, s’ha de considerar el terme “transcripció”. Transcriure és, en la definició més simple, escriure una còpia d’un text. Es tracta d’adaptar al lector no especialitzat un tipus d’escriptura del passat diferent a l’actual. És fa, així, intel·ligible el text per aquells que no coneixen l’escriptura d’aquell segle, ja que, per exemple, un dels factors que compliquen la lectura poden ser les abreviatures emprades en un període concret i que només un especialista coneixerà amb profunditat.

El fet de transcriure és una acció que ha d’anar acompanyada d’un estudi de certs aspectes del propi document: naturalesa del document, origen, tipus de lletra, datació del document, regest (resum), etc. En aquest cas, poden entrar en joc dues disciplines. La paleografia, “que estudia les inscripcions i els escrits antics i en determina la interpretació, l’origen, l’època, etc”, i la diplomàtica, “disciplina que té per objecte l’estudi de la forma, del procés d’elaboració i de la tradició dels diplomes antics”.
A més, el paleògraf o diplomatista, acostuma a tenir una formació en història, necessària per contextualitzar els documents treballats. Sense oblidar la necessitat de conèixer el llatí, en cas que aquest sigui la llengua del document tractat. I per últim, a l’igual que el bon músic, una bona transcripció dependrà en gran mesura de la pràctica acumulada amb la lectura d’un tipus d’escriptura concret.

Així doncs, i tot i que sigui evident, una transcripció mai s’ha de confondre amb una traducció. Si el text original era en llatí, així ens trobarem la transcripció; però el regest del document ens permetrà conèixer mínimament el contingut. Les transcripcions, en resum, es fan per facilitar l’accés als documents especialment de cara als investigadors: apropen documents conservats a arxius i adapten les complexitats d’una escriptura en constant evolució.
És el cas d’aquest treball de Joan Antoni Ferran, tot i no comptar amb una formació específica en història com ell mateix indica a la contraportada del llibre, ha comptat amb el suport d’historiadors qualificats, i a més inclou aquesta primera interpretació històrica dels textos per part de Pere Roca. Un treball que és el fruit d’anys de feina per part de l’autor (uns 10 anys, en paraules seves), i que permet endinsar-se en uns segles poc estudiats a nivell del municipi. A més, Joan Antoni Ferran va presentar el seu treball a les VIII Trobades d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt, on va comunicar que ha transcrit dos capbreus més que té intenció de publicar.

Podeu veure la presentació a les VIII Trobades al següent enllaç, a partir del minut 52:25.

També podeu ampliar informació llegint una entrevista publicada dissabte 7 de desembre al Diari de Terrassa.

Properament, trobarem un altre exemple de transcripció de documents en el “Diplomatari de Sant Llorenç del Munt, 1102 – 1230“, a càrrec dels historiadors, arxivers i diplomatistes Pere Puig, Vicenç Ruiz, Javier Robles, Joan Soler i Alan Capellades.

Crònica de la VIII Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac

El Diputat d'Espais Naturals i l'Alcaldessa de Matadepera

El Diputat d’Espais Naturals i l’Alcaldessa de Matadepera

La VIII Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac s’ha iniciat amb unes paraules de benvinguda per part del Diputat d’Espais Naturals Joan Puigdollers, reflexionant, entre d’altres coses, sobre el canvi climàtic. L’Alcaldessa de Matadepera, Mireia Solsona, ha finalitzat aquesta breu presentació destacant la importància del Parc de Sant Llorenç del Munt pels matadeperencs, a més de citar el fet del Mil·lenari.

Ponència d'Àngel Miño

Ponència d’Àngel Miño

El primer grup de ponències ha versat sobre la gestió del Parc Natural. L’Àngel Miño ha tractat el tema dels senglars i la seva proliferació, tractant aquelles mesures que s’estan prenent (com ara convenis amb societats de caçadors), o aquells estudis que es fan des de, per exemple, la Universitat Autònoma de Barcelona.
Ha destacar les dues ponències de membres de Naturalea Conservació, sl, en relació a la restauració del camí de la cova del Drac, o les mesures preses per tal de controlar la presència humana fora d’uns camins marcats i ben pautats, que provoca l’erosió i pèrdua de massa forestal.
També s’han fet ponències en relació a l’elaboració d’un Pla de conservació, i a l’adhesió d’empreses turístiques a l’anomenada Carta Europea de Turisme Sostenible.

Després d’una pausa, l’assistència s’ha dividit entre dues sales. En aquest cas, i per l’interès de les ponències presentades, ens limitarem a comentar les ponències de la sala número dos. En primer lloc, tres ponències sobre educació ambiental i ús públic, on en Josep Canals ha parlat, com a tècnic de la Diputació de Barcelona, del Pla d’educació i sensibilització ambiental del Parc Natural. La Carme Duran, també de la Diputació, ens ha fet quatre apunts sobre el catàleg col·lectiu dels centres de documentació de la Xarxa de Parcs Naturals, mostrant de manera pràctica com accedir als documents actualment en catàleg, digitalitzats o no. Sara Maestre i Laura Calvet han presentat un estudi de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (UAB) sobre la valoració sociocultural dels serveis ambientals del Parc Natural, que permet comprovar com els serveis més valorats per aquells que accedeixen al parc són aquells relacionats amb l’esport, el gaudir de la natura i desconnectar de l’estrès de la ciutat, i tot un seguit d’aspectes on no té cabuda l’explotació forestal.

Javier Robles presentant la seva ponència

Javier Robles presentant la seva ponència

En l’àmbit del patrimoni històric i cultural, destaquem la intervenció de Javier Robles Montesinos, que ha presentat una investigació en curs sorgida a partir de les feines del “Diplomatari de Sant Llorenç del Munt (1101 – 1230)“, en el que ha col·laborat l’ajuntament de Matadepera i que serà editat per la Fundació Noguera a principis de l’any vinent, i en el que han participat Pere Puig, Vicenç Ruiz, Joan Soler i Alan Capellades.
Sota el títol “La dispersió del fons documental del monestir de Sant Llorenç del Munt: un intent d’assaig interpretatiu“, la investigació de Javier Robles pretén respondre a una pregunta: per quina raó els pergamins de Sant Llorenç del Munt es troben dispersos en diversos arxius.
Gràcies a diverses troballes documentals, demostra que els pergamins van ingressar com un fons íntegre a l’Arxiu de la Corona de Aragó, al segle XIX. Però posteriorment, com es desprèn d’una targeta de visita d’Eduardo de Hinojosa (historiador i governador civil de la província de Barcelona) destinada al director de l’ACA, Francesc de Bofarull, alguns pergamins van sortir de les instal·lacions de l’ACA de manera excepcional i irregular. En poques paraules, una mena de favor, de préstec que és una pràctica totalment prohibida per qualsevol arxiu ja des del segle XVII. La documentació que custodia un arxiu mai pot sortir de les seves instal·lacions, que és on s’haurà de consultar.
Sembla que, a través d’aquesta via (o en casos similars a aquest), un bon grapat de pergamins sortiren de l’ACA per no tornar, passant per les mans de llibreters de vell, com en Pere Puig ja va constatar. A través d’aquests llibreters fou com alguns d’aquests pergamins han arribat a l’Arxiu de l’Abadia de Montserrat, la Biblioteca de Catalunya, la British Library o l’arxiu soviètic de Sant Petersburg.

Joan Antoni Ferran

Joan Antoni Ferran

Joan Antoni Ferran ha presentat una comunicació amb el nom “Els masos mataperencs en una capbrevació de 1708 i 1709“. Avançant la presentació del llibre que publica la Fundació Ars, i que és una transcripció de tres capbreus i un estudi d’aquests per part de l’historiador Pere Roca Fabregat, en Joan Antoni ha destacat alguns aspectes d’aquests capbreus, com ara el llistat complert de les masies que hi apareixen citades.

Maria de Gràcia Salvà, de la Gerència de Serveis d’Espais Naturals de la Diputació de Barcelona, ha presentat una investigació documental (feta, en gran part, a l’Arxiu Històric de la Diputació) en relació a la casa de peó caminer de Coll d’Estenalles. Aquest tipus d’edificacions se situaven al peu d’una carretera, doncs un peó caminer era un funcionari que participava en les obres d’una carretera i s’encarregava del manteniment posterior d’un tram concret, d’assistir en cas d’accident, etc. Una ponència ben documentada sobre una figura que va tenir el seu punt fort durant la Mancomunitat i que, sembla ser, encara existia als anys setanta.

L'entrada amb cartells que presentaven breus comunicacions

L’entrada amb cartells que presentaven breus comunicacions

Finalment, els germans Albert Masó i Òscar Masó, membres de diversos centres excursionistes, han presentat dues comunicacions. La primera, una anàlisi històrica del paper que ha tingut el massís de Sant Llorenç del Munt i l’Obac en els orígens de l’escalada a Catalunya. Sempre parlant d’aquella escalada que té certa oficialitat, ja que compta amb una institució que la recolza, i on conclouen que Sant Llorenç del Munt i l’Obac podria considerar-se el bressol de l’escalada a Catalunya.
Òscar Masó ha realitzat un inventari d’opus spicatum al Parc Natural. L’opus spicatum és una tècnica de construcció que sorgeix en època romana, i que es va fer servir en moltes masies, avui dia desaparegudes. L’Òscar ha inventariat restes d’opus spicatum de edificis ja desapareguts i sempre dins el Parc Natural, i defensa la necessitat de conservar aquest patrimoni que, per vandalisme o per la pròpia erosió natural, en molts casos s’està perdent.

Per tots aquells que estiguin interessats en els treballs presentats en les 33 comunicacions, la Diputació de Barcelona edita un recull de les trobades. Les anteriors les podeu consultar (fins a la VI) a l’Arxiu Municipal.

Conferència de la sessió de la tarda

Conferència de la sessió de la tarda

Gaseta de Matadepera – novembre

A dos mesos de finalitzar l’any del Mil·lenari de Matadepera, la Gaseta dedica la seva “Editorial” a fer una reflexió sobre la memòria històrica i el passat.

Un poble mil·lenari

Un poble mil·lenari

Amb el títol “Un poble mil·lenari”, la redacció de la Gaseta destaca la recuperació d’aquells fets històrics que configuren un poble; i la memòria generacional que ens permet testimoniar els canvis en un poble i una societat en constant transformació. Destaca com l’Arxiu Municipal de Matadepera i la regidoria de Cultura han treballat, conjuntament amb entitats i associacions, per difondre i apropar aquests mil anys d’història.

A més d’aquest text introductori, hi ha una notícia referent a la Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, que se celebrarà els dies 21 i 22 de novembre. Les inscripcions d’aquells investigadors que vulguin presentar una comunicació finalitzen aquest dimarts dia 5 de novembre.

L’apartat dedicat a la història de Matadepera, que s’ha anat publicant durant tot aquest 2013, presenta un resum històric de la història del monestir de Sant Llorenç del Munt. Per últim, l’entrevista està dedicada a l’ex-arxiver de Matadepera, Vicenç Ruiz Gómez, que conjuntament amb Pere Puig, Javier Robles, Joan Soler i Alan Capellades publicaran la continuació del Diplomatari de Sant Llorenç del Munt on la va deixar Pere Puig.

Trobada d'estudiosos

Trobada d’estudiosos

Resum històric del monestir

Resum històric del monestir

Entrevista a Vicenç Ruiz

Entrevista a Vicenç Ruiz

Langobard, un nom crucial per entendre el Mil·lenari

Un dels aspectes claus per entendre el Mil·lenari de Matadepera és conèixer Langobard (que també trobareu escrit com Longobard). En Vicenç Ruiz Gómez ens va donar la seva interpretació al respecte dels fets que portarien a Langobard a ser el patrocinador del futur monestir de Sant Llorenç del Munt. Uns fets que no deixen de ser una suposició, però basada en la documentació, l’única font existent per reconstruir aquella història.

De Langobard, sacerdot i canonge de la seu de Barcelona, es coneixen tot un seguit de documents de compra de propietats i terres que denoten el seu poder ja abans del segle X, com també ho fa el seu testament de l’any 1020. L’any 1011 redacta un capbreu dels documents que conservava al seu arxiu particular i que eren la prova del seu poder material. En aquest document, el propi Langobard fa esment dels problemes legals que sofreix, suposadament en diversos fronts. Aquests problemes legals, probablement en referència a les seves propietats i la possible existència d’enemics dels seus interessos, és el que interpreta en Vicenç com el probable motiu pel qual marxarà a Sant Llorenç i acceptarà ser el patrocinador i protector del futur monestir de Sant Llorenç del Munt.
No serà fins l’any 1018 quan Langobard tornarà a Barcelona, dos anys abans de morir, i tres abans del primer abat oficial de Sant Llorenç del Munt: Odger. Se suposa que la tornada de Langobard deuria estar relacionada amb la fi dels seus problemes legals. En resum, podria ser que els moviments dels comtes de Barcelona a l’hora de dotar de terres i fundar un monestir estiguessin motivats, com a mínim en part, per la complicada situació de Langobard.

A més, al testament de Langobard trobem una referència molt important, que és que va fer construït l’església de Sant Joan de Matadepera. Aquesta dada ens indica que va ser construïda entre el 1013 i, segurament, el 1018. No serà parròquia fins el segle XII.

Conferència “La dotació fundacional del monestir de Sant Llorenç del Munt”

Aquest passat dimarts dia 1 d’octubre, al Casal de Cultura, l’AIUMA va clausurar els seus cursos d’estiu amb una conferència dedicada al monestir de Sant Llorenç del Munt i la seva fundació. Matadepera Televisió ha penjat el vídeo de la conferència, el visionat del qual és molt recomanat per tots aquells que estiguin interessats en aprofundir en la història del monestir i en el Mil·lenari.

http://www.matadepera.cat/tv/videos/view/959