Un inventari de Sant Llorenç del Munt

Us convidem a visitar l’inventari d’indrets (arbres, cases, coves, tombes, creus, …) i de flora obra d’en Quicu Tàpias Anton. L’inventari consisteix en fotografies georeferenciades d’aquests indrets, a més de la possibilitat de consultar la informació en diversos mapes: els de Google, els de l’Institut Cartogràfic de Catalunya, els de Open Street Maps, o alguns mapes històrics trets de diverses publicacions del Centre Excursionista de Terrassa.

Inventari d’indrets de Sant Llorenç del Munt

Si voleu conèixer més sobre l’autor i la seva feina, trobareu una entrevista i una explicació al web de “Això és La Mola”, programa de Matadepera Ràdio que recull un bon nombre d’interessants articles i entrevistes sobre el parc natural.

L’exposició permanent del parc de Sant Llorenç del Munt

L’any 1986, amb la inauguració del Casal de Cultura (l’edifici anterior a l’actual), significa l’inici d’una estreta colaboració amb el Servei de Parcs de la Diputació de Barcelona. Aleshores, el Casal de Cultura feia de centre d’informació del parc, i un dels elements bàsics fou l’exposició permanent que rebé el nom de “Sant Llorenç del Munt: una història a recer del rocam“. L’exposició explicava la història de Matadepera més enllà del mil·lenari.
El primer director del Casal, en Xavier Font, es va ocupar d’aconseguir que algunes peces arqueològiques fossin dipositades provisionalment en aquesta exposició, la qual encara era visitada l’any 2003 (amb vistes de que es traslladés al nou centre d’informació del parc l’any 2005).
Com a dada anecdòtica, podem dir que als anys noranta del segle XX, l’exposició era visitada anualment per una mitjana de 1.100 persones. Us adjuntem un tríptic d’aquesta exposició que us pot aportar més informació del que era:

 Primera part del tríptic informatiu de l'exposició del parc natural Segona part del tríptic informatiu de l'exposició del parc natural

Com és evident, un dels elements centrals d’aquella exposició era el monestir de Sant Llorenç del Munt. Es podia veure una maqueta que va ser donada per Joaquim Verdaguer, terrassenc i encarregat de l’arxiu d’imatges de Terrassa durant molts anys, maqueta que avui dia continua a la primera planta del Casal de Cultura. També es repartia un tríptic amb informació del monestir que us adjuntem com a curiositat:

Primera part del tríptic de l'exposició permanent del monestir Segona part del tríptic de l'exposició permanent del monestir

 

Gaseta de Matadepera – desembre

A les portes del 2014, el Mil·lenari de Matadepera celebrat durant aquest 2013 s’acosta a la seva fi. L’últim número de la Gaseta de Matadepera conté, doncs, l’últim article de la secció que, sota el nom de “recull d’anècdotes, fets, notícies i curiositats relacionades amb els 1000 anys d’història del municipi”, ens ha acompanyat durant tot l’any. Recordeu, però, que podreu trobar tots els articles en aquest bloc.

En aquest últim número, els redactors de la Gaseta ens parlen de les llegendes de Sant Llorenç del Munt, algunes de les quals tenen quasi mil anys. En resum, trobareu la llegenda del drac de Sant Llorenç, històries sobre bruixes, bandolers, la llegenda del Turó de les Nou Cabres o la del Camí dels Monjos.

La Gaseta de desembre

La Gaseta de desembre

Crònica de la VIII Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac

El Diputat d'Espais Naturals i l'Alcaldessa de Matadepera

El Diputat d’Espais Naturals i l’Alcaldessa de Matadepera

La VIII Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac s’ha iniciat amb unes paraules de benvinguda per part del Diputat d’Espais Naturals Joan Puigdollers, reflexionant, entre d’altres coses, sobre el canvi climàtic. L’Alcaldessa de Matadepera, Mireia Solsona, ha finalitzat aquesta breu presentació destacant la importància del Parc de Sant Llorenç del Munt pels matadeperencs, a més de citar el fet del Mil·lenari.

Ponència d'Àngel Miño

Ponència d’Àngel Miño

El primer grup de ponències ha versat sobre la gestió del Parc Natural. L’Àngel Miño ha tractat el tema dels senglars i la seva proliferació, tractant aquelles mesures que s’estan prenent (com ara convenis amb societats de caçadors), o aquells estudis que es fan des de, per exemple, la Universitat Autònoma de Barcelona.
Ha destacar les dues ponències de membres de Naturalea Conservació, sl, en relació a la restauració del camí de la cova del Drac, o les mesures preses per tal de controlar la presència humana fora d’uns camins marcats i ben pautats, que provoca l’erosió i pèrdua de massa forestal.
També s’han fet ponències en relació a l’elaboració d’un Pla de conservació, i a l’adhesió d’empreses turístiques a l’anomenada Carta Europea de Turisme Sostenible.

Després d’una pausa, l’assistència s’ha dividit entre dues sales. En aquest cas, i per l’interès de les ponències presentades, ens limitarem a comentar les ponències de la sala número dos. En primer lloc, tres ponències sobre educació ambiental i ús públic, on en Josep Canals ha parlat, com a tècnic de la Diputació de Barcelona, del Pla d’educació i sensibilització ambiental del Parc Natural. La Carme Duran, també de la Diputació, ens ha fet quatre apunts sobre el catàleg col·lectiu dels centres de documentació de la Xarxa de Parcs Naturals, mostrant de manera pràctica com accedir als documents actualment en catàleg, digitalitzats o no. Sara Maestre i Laura Calvet han presentat un estudi de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (UAB) sobre la valoració sociocultural dels serveis ambientals del Parc Natural, que permet comprovar com els serveis més valorats per aquells que accedeixen al parc són aquells relacionats amb l’esport, el gaudir de la natura i desconnectar de l’estrès de la ciutat, i tot un seguit d’aspectes on no té cabuda l’explotació forestal.

Javier Robles presentant la seva ponència

Javier Robles presentant la seva ponència

En l’àmbit del patrimoni històric i cultural, destaquem la intervenció de Javier Robles Montesinos, que ha presentat una investigació en curs sorgida a partir de les feines del “Diplomatari de Sant Llorenç del Munt (1101 – 1230)“, en el que ha col·laborat l’ajuntament de Matadepera i que serà editat per la Fundació Noguera a principis de l’any vinent, i en el que han participat Pere Puig, Vicenç Ruiz, Joan Soler i Alan Capellades.
Sota el títol “La dispersió del fons documental del monestir de Sant Llorenç del Munt: un intent d’assaig interpretatiu“, la investigació de Javier Robles pretén respondre a una pregunta: per quina raó els pergamins de Sant Llorenç del Munt es troben dispersos en diversos arxius.
Gràcies a diverses troballes documentals, demostra que els pergamins van ingressar com un fons íntegre a l’Arxiu de la Corona de Aragó, al segle XIX. Però posteriorment, com es desprèn d’una targeta de visita d’Eduardo de Hinojosa (historiador i governador civil de la província de Barcelona) destinada al director de l’ACA, Francesc de Bofarull, alguns pergamins van sortir de les instal·lacions de l’ACA de manera excepcional i irregular. En poques paraules, una mena de favor, de préstec que és una pràctica totalment prohibida per qualsevol arxiu ja des del segle XVII. La documentació que custodia un arxiu mai pot sortir de les seves instal·lacions, que és on s’haurà de consultar.
Sembla que, a través d’aquesta via (o en casos similars a aquest), un bon grapat de pergamins sortiren de l’ACA per no tornar, passant per les mans de llibreters de vell, com en Pere Puig ja va constatar. A través d’aquests llibreters fou com alguns d’aquests pergamins han arribat a l’Arxiu de l’Abadia de Montserrat, la Biblioteca de Catalunya, la British Library o l’arxiu soviètic de Sant Petersburg.

Joan Antoni Ferran

Joan Antoni Ferran

Joan Antoni Ferran ha presentat una comunicació amb el nom “Els masos mataperencs en una capbrevació de 1708 i 1709“. Avançant la presentació del llibre que publica la Fundació Ars, i que és una transcripció de tres capbreus i un estudi d’aquests per part de l’historiador Pere Roca Fabregat, en Joan Antoni ha destacat alguns aspectes d’aquests capbreus, com ara el llistat complert de les masies que hi apareixen citades.

Maria de Gràcia Salvà, de la Gerència de Serveis d’Espais Naturals de la Diputació de Barcelona, ha presentat una investigació documental (feta, en gran part, a l’Arxiu Històric de la Diputació) en relació a la casa de peó caminer de Coll d’Estenalles. Aquest tipus d’edificacions se situaven al peu d’una carretera, doncs un peó caminer era un funcionari que participava en les obres d’una carretera i s’encarregava del manteniment posterior d’un tram concret, d’assistir en cas d’accident, etc. Una ponència ben documentada sobre una figura que va tenir el seu punt fort durant la Mancomunitat i que, sembla ser, encara existia als anys setanta.

L'entrada amb cartells que presentaven breus comunicacions

L’entrada amb cartells que presentaven breus comunicacions

Finalment, els germans Albert Masó i Òscar Masó, membres de diversos centres excursionistes, han presentat dues comunicacions. La primera, una anàlisi històrica del paper que ha tingut el massís de Sant Llorenç del Munt i l’Obac en els orígens de l’escalada a Catalunya. Sempre parlant d’aquella escalada que té certa oficialitat, ja que compta amb una institució que la recolza, i on conclouen que Sant Llorenç del Munt i l’Obac podria considerar-se el bressol de l’escalada a Catalunya.
Òscar Masó ha realitzat un inventari d’opus spicatum al Parc Natural. L’opus spicatum és una tècnica de construcció que sorgeix en època romana, i que es va fer servir en moltes masies, avui dia desaparegudes. L’Òscar ha inventariat restes d’opus spicatum de edificis ja desapareguts i sempre dins el Parc Natural, i defensa la necessitat de conservar aquest patrimoni que, per vandalisme o per la pròpia erosió natural, en molts casos s’està perdent.

Per tots aquells que estiguin interessats en els treballs presentats en les 33 comunicacions, la Diputació de Barcelona edita un recull de les trobades. Les anteriors les podeu consultar (fins a la VI) a l’Arxiu Municipal.

Conferència de la sessió de la tarda

Conferència de la sessió de la tarda

A un dia de la VIII Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac

Un dels actes més destacats d’aquest any del Mil·lenari és la vuitena Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt, que la Diputació de Barcelona porta a Matadepera. Hi trobareu més informació seguint aquest enllaç.

Demà dijous 21 de novembre, durant tot el dia (9:30 a 13:45, i 16:00 a 19:30), tots aquells que s’hagin inscrits com a oients podran assistir-hi a un bon grapat de presentacions de projectes i estudis de recerca en diversos camps com ara la gestió del Parc Natural, la fauna, l’educació ambiental i l’ús públic, el patrimoni històric i cultural, l’ecologia, la vegetació i la geologia. En resum, una trobada que ha d’enriquir el coneixement que, com a societat, tenim de Sant Llorenç del Munt i l’Obac.

Volem destacar algunes de les ponències per tal que el lector es faci una idea del que pot aportar aquesta trobada d’investigadors, professionals de diversos camps i estudiosos. És només una mostra aleatòria de les 33 ponències de 10 minuts que conformaran aquesta trobada:

– L’estudi de l’ecologia del senglar, per part d’Àngel Miño (Oficina Tècnica de Parcs Naturals).
– Restauració del camí de la cova del Drac a la Mola, per part d’Elias Gangonells, Bet Mota i Albert Sorolla (Naturalea Conservació, sl).
– Recerca i estudi de la fauna invertebrada descoberta a les cavitats del Parc Natural, per Josep Pastor (Federació Catalana d’Espeleologia).
– Diplomatari dels anys 1101 – 1230 del monestir de Sant Llorenç del Munt, per Javier Robles.
– La resposta de les comunitats d’animals terrestres als incendis forestals, per Xavier Santos (Universidade do Porto).
– Redescobriment de l’esperó de Bolòs (Delphinium bolosii), per Joaquim Pérez i Àngel M. Hernández (Centre Excursionista de Terrassa).

La VIII Trobada d’estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac

Del 21 al 22 de novembre d’aquest any 2013, i coincidint amb la commemoració del Mil·lenari de Matadepera, se celebrarà la VIII Trobada d’estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Podeu trobar més informació seguint l’anterior enllaç, o en aquesta mateixa pàgina a la secció “VIII Trobada d’estudiosos“, que anirem ampliant a mesura que tinguem notícies.

A més, us convidem a participar al bloc, ja que si sou un investigador/a i participareu a les trobades, podeu fer-nos arribar un petit resum de la vostra comunicació, o qualsevol altre informació que volgueu compartir amb tots nosaltres.

Gaseta de Matadepera – maig

La gaseta de Matadepera, en el seu recull de curiositats històriques, ens parla del Parc de Sant Llorenç del Munt i de dos projectes força curiosos: el del telefèric, i el del parc zoològic.

Gaseta de maig

Gaseta de maig

A més, inclou una entrevista amb l’Àngels Ventayol, bibliotecària i historiadora, que el 24 d’abril va fer una xerrada sobre el monestir de Sant Llorenç del Munt, tot situant-lo en el seu context històric.

Entrevista a l'Àngels Ventayol

Entrevista a l’Àngels Ventayol

Per últim, també hi ha la notícia referent a la campanya de recollida de fotografies del monestir.

Campanya fotos Arxiu

Campanya fotos Arxiu

I tot comença amb la terra

Els inicis de Matadepera, i el punt de partida d’aquest Mil·lenari, només es pot entendre en termes agraris. És la història agrària la que ens permet conèixer la raó d’aquells pactes i donacions, d’aquelles estructures senyorials i eclesiàstiques, d’aquella distribució de la terra; i això es deu a que la producció agrícola, el treball de boscos i la ramaderia eren la base que sostenia la economia i la societat en totes les seves vessants. Sense un excedent agrícola, les classes que avui definiríem com benestants, mai haurien pogut desenvolupar les seves funcions socials, polítiques o, fins i tot, artístiques. A més, es clar, d’una vida d’oci desconeguda per aquells que sí produïen: la pagesia.

Terra i Mil·lenari

Terra i Mil·lenari

Així doncs, el monestir de Sant Llorenç estableix una sèrie de contractes emfitèutics per tal que un conjunt de pagesos conreïn les terres de Matadepera i, amb l’excedent agrari, aquests paguin unes rendes que, a la pràctica, són les que permeten la pròpia existència del monestir.

Com bé explica en Pere Roca i Fabregat (a un estudi introductori que forma part d’un treball encara no publicat), l’excedent agrícola flueix per la societat mitjançant quatre vies: fiscalitat privada i pública, la renda de la terra, el crèdit i el mercat. La fiscalitat privada consisteix en “un poder situat per sobre de les comunitats i famílies camperoles” que “obliga a una regular prestació de producte, treball o diner”. El 10 d’agost del 1013, amb la donació dels comtes de Barcelona al monestir de Sant Llorenç del Munt, s’afavoreix el desenvolupament d’una estructura jurisdiccional que força a les comunitats pageses a aportar una prestació en rendes; a canvi, l’església ofereix una funció social i religiosa, que donarà pas a la parròquia de Matadepera, nucli de la xarxa poblacional que anirà convertint-se en el municipi com a tal.

Els nous propietaris de les terres a partir de la donació del 1013, posseeixen drets sobre els béns, però també sobre les persones. Citem novament a en Pere Roca, quan diu que “aquests drets feudals eren dos: el domini eminent i el domini útil. El domini eminent generava el dret que tenien els senyors a rebre renda feudal dels seus pagesos, mentre que al seu torn el domini útil en generava un altre als tinents pagesos, que podien treballar la terra amb relativa llibertat sempre que paguessin la renda feudal. Aquesta era l’essència del pacte emfitèutic”.

S’estableixen, doncs, aquests pactes que consisteixen en la cessió del domini útil de la terra al pagès, a canvi de mantenir el domini eminent, el pagament d’unes rendes per l’utilització d’aquests terrenys agrícoles. Per posar un exemple ben conegut d’aquest tipus de rendes, el monestir de Sant Llorenç rebia el delme dels pagesos de Matadepera; el cobrament d’una part de la collita, habitualment la 1/10 part.