JEP 2013 i l’acte de clausura dels cursos d’estiu de l’AIUMA

Fotografia de Miquel Badia.

Fotografia de Miquel Badia.

El passat divendres dia 27 de setembre, dins les Jornades Europees de Patrimoni, l’arxiver municipal va realitzar una xerrada en relació al monestir de Sant Llorenç del Munt. L’acte va consistir en la projecció de fotografies de diverses procedències: del propi Arxiu Municipal de Matadepera, de l’Arxiu Tobella, de l’Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, de l’Arxiu de la família Quadras, de la Rosa Reyes, la Núria Grané i en Manel Carrera. A tots ells, gràcies per l’aportació.

A més, també es van projectar diversos talls provinents dels fons audiovisual de Joan Soley i Pons (Matadepera Televisió), que l’Arxiu Municipal de Matadepera està digitalitzant gràcies a la seva família, i dos vídeos del fons de la família Quadras que han estat digitalitzats per la Filmoteca de Catalunya.

Aquest dimarts 1 d’octubre, a les 19:30 h., en Vicenç Ruiz Gómez impartirà una conferència sota el nom de “La dotació fundacional del monestir de Sant Llorenç del Munt: mil anys d’història i una oportunitat per a la reflexió”. Aquesta conferència és l’acte de cloenda dels cursos d’estiu de l’Associació d’Amics de l’Aula Interuniversitària de Matadepera (AIUMA).
Trobareu més informació respecte al conferenciant al següent enllaç.

Tres moments cabdals en la història de Matadepera. Curs de l’AIUMA

Avui comença un curs d’història de l’AIUMA sota el nom “Tres moments cabdals en la història de Matadepera”, que tindrà lloc els dies 16, 17 i 18 de juliol al Casal de Cultura. Podreu trobar tota la informació al portal web municipal.

Aquest curs serà impartit per tres historiadors, dels quals ja hem parlat en aquest bloc. En concret, en Vicenç Ruiz s’encarregarà de la fundació del monestir, del naixement de la parròquia de Can Roure i la universitat de Matadepera. Els primers passos del municipi, a través dels pergamins que, com a historiador i diplomatista (a més d’arxiver) ens presentarà. Cal destacar que en Vicenç Ruiz és un dels investigadors més destacats per aquest període conjuntament amb en Joan Soler, director de l’Arxiu Històric de Terrassa, ambdós deixebles d’en Pere Puig.

En Pere Roca Fabregat ha destacat i destaca en l’estudi de la història agrària. Al “Dietari de Francesc Gorina i Riera, pagès de Matadepera, 1841 – 1904“, editat per Joan Comasòlivas, destaca un estudi introductori on en Pere Roca fa una primera interpretació del document: el mon rural de la Matadepera del segle XIX. Publica també “Pluriactivitat pagesa i canvi agrari al Vallès Occidental. L’exemple de Matadepera, 1760 – 1900” a la revista Estudis d’història agrària, nº19 del 2006. I un altre estudi, encara inèdit, sota el nom “La societat rural de Matadepera i el sector nord de la vall del Ripoll, a través dels capbreus de Sant Llorenç del Munt (1668/74 – 1788/1815) i del Prioritat i Sagristia major de Sant Cugat (1786/87)“. També és vocal del Centre d’Estudis Històrics de Terrassa, des d’on s’impulsa la investigació i difusió històrica d’aquella ciutat i es porta a bon terme una de les revistes més importants d’aquesta temàtica: Terme. El CEHT és una associació sense ànim de lucre fundada el 1987 i que a l’any 2012 comptava amb 110 membres. Subvencionada i recolzada per diverses institucions, entre les quals hi tenen una important participació l’Arxiu Municipal de Terrassa i l’Arxiu Històric de Terrassa, cal destacar la quantitat d’activitats i projectes que desenvolupen, a més de la publicació de la revista Terme: conferències, taules rodones, cursos, jornades, exposicions, tallers didàctics, biblioteca especialitzada en història local, recerca i investigació, creació d’un arxiu de fonts orals, edició de llibres com “Combat per la llibertat. Terrassa, 1939 – 1979”, assessorament, etc… .

En Raül Aguilar, autor de “Memòries d’una feixa”, llibre d’història cabdal per el coneixement de la història del segle XX de Matadepera, s’encarregarà de tractar el període de l’estiueig, el franquisme al nostre municipi, la evolució urbanística, la transició i la democràcia. Tres professors de gran rellevància en la investigació històrica del nostre municipi i d’altres veïns, en un curs que us recomanem.

Gaseta de Matadepera – juliol

La Gaseta de Matadepera del mes de juliol ens presenta, en l’apartat de referències històriques inaugurat en aquest Mil·lenari, un text relatiu a la parròquia de Can Roure i el conflicte derivat de la construcció d’una nova església al poble.

La confrontació entre la parròquia i l'església

La confrontació entre la parròquia i l’església

En cas que vulgueu ampliar la informació d’aquest article, us recomanem el llibre “Mn. Jaume Torres i Cuscó. Rector de Matadepera 1864 – 1933“, obra de mossèn Manel Ametller i Bassets.

També destaquem la notícia referent als cursos d’AIUMA, ja que entre ells consta un curs d’història centrat tres moments claus per entendre la història de Matadepera. Destacarem que el curs serà impartit per Vicenç Ruiz, Raül Aguilar i Pere Roca, tres historiadors (i, en el cas dels dos primers, també arxivers) molt vinculats a Matadepera en relació a la investigació històrica.

Els cursos d'AIUMA

Els cursos d’AIUMA

Per últim, el número 5 de la revista Vallesos incorpora un article dedicat al Mil·lenari de Matadepera, escrit per Jaume Valls, i dos més: un centrat en la figura d’Àngel Guimerà i l’obra “Maria Rosa“, centrant-se en la carretera que va inspirar l’obra, i escrit per Raquel Ligero; l’altre, obra de Laura Pinyol, tracta la tradicional baixada del pi de les festes de Sant Sebastià.

Núm. 5 de la revista Vallesos

Núm. 5 de la revista Vallesos

El Dia Internacional dels Arxius: com conservem la nostra història

 El 17 de setembre de 2010, el Consell Internacional d’Arxius (ICA) aprovava en arxiuassemblea general la “Declaració Universal sobre els arxius”. Com ho faria la UNESCO, en la seva 36a Conferència General (10 de novembre de 2011).

La declaració pretén fer visible, i apropar el coneixement d’un servei que, sovint, és poc conegut. El 9 de juny celebrem el Dia Internacional dels Arxius, una excusa perfecta per conèixer una mica més, durant aquests dies, la naturalesa i funcions d’un arxiu. No oblidem pas que, sense arxius custodiant i conservant els documents que testimonien la nostra història, la commemoració del Mil·lenari de Matadepera podria no tenir sentit. Per començar, sense arxius es possible que avui dia investigadors com en Pere Puig i Ustrell, o en Vicenç Ruiz, no haguessin pogut consultar els pergamins de Sant Llorenç del Munt. Potser no s’haurien conservat, o estarien en mans de col·leccionistes, dificultant el seu accés. O, simplement, seria impossible localitzar-los.

Però si ens remuntem al segle XX, i a la seva convulsa primera meitat, descobrirem que, sense arxius, es perdria una part molt important de la nostra història més recent. Un arxiu no només salvaguarda la memòria, també promou l’accés i facilita la recuperació de la informació, amb la descripció dels documents sobre els que treballaran els historiadors, o mitjançant els quals, un matadeperenc qualsevol, recuperarà part de la història de la seva família. Llibres com “Memòries d’una feixa” no serien el mateix sense el buidatge de documentació pública històrica que un investigador, com en Raül Aguilar, va fer gràcies a la existència d’un arxiu i els seus corresponents inventaris i catàlegs.

Tot seguit, us convidem a llegir la declaració universal.

Afegida una nova biografia i bibliografia: Vicenç Ruiz Gómez

Una de les seccions del bloc és l’anomenada com “Autors/res”, que recull biografies i bibliografies d’investigadors/res que han treballat diversos aspectes de la història i el patrimoni de Matadepera. Hem afegit una entrada referent a Vicenç Ruiz Gómez, ex-arxiver de l’Arxiu Municipal de Matadepera i que, actualment, treballa en la continuació de l’obra que va encetar en Pere Puig i Ustrell: el diplomatari de Sant Llorenç del Munt.

A la seva entrada, a més, trobareu enllaços que us permetran llegir llibres i articles disponibles a través de la xarxa.

Un 10 d’agost de 1013

L’any 2013 es commemora el mil·lenari de Matadepera. Us explicarem la raó, el fet històric que marca la fita a la qual ens dirigim: el 10 d’agost de 2013.

Sembla ser que a inicis del segle X ja existia una església a Sant Llorenç del Munt, tot i que no hi ha documentació que en faci referència directa. Serien els comtes de Barcelona qui potenciarien Sant Llorenç del Munt. L’any 958 es fa una donació d’un domini senyorial (o alou) situat al terme de Castellar, que significa la primera adquisició de terres pel monestir. Uns anys desprès, el 973, la casa comtal de Barcelona fa altre donació pel mateix motiu. Entre aquesta data i el 985, el monestir de Sant Cugat rep de part del comtat barceloní les terres de Sant Llorenç. El monestir, tal i com el coneixem avui dia, encara no s’ha creat i només hi ha petits grups de monjos, a més d’alguna església com la de Sant Esteve de la Vall (actual Can Pobla). En poques paraules, hi ha presència monàstica però no el monestir com a edifici, l’element arquitectònic per tots coneguts que avui dia és Bé Cultural d’Interès Nacional.

El 18 de maig de 1013, el comte Ramon Borrell recupera les terres que havia donat al monestir de Sant Cugat el 975. El 10 d’agost de 1013, juntament amb la seva esposa Ermessenda, el comte fa una permuta amb el monestir de Sant Cugat que significa la independència del monestir de Sant Llorenç, a més d’una donació de terres a aquest últim. El 1013 es funda el monestir benedictí de Sant Llorenç del Munt: la seva independència de Sant Cugat, però, serà temporal. Les terres que es donen a aquest monestir esdevindran el terme de la parròquia de Sant Joan de Matadepera (o, en paraules més actuals, el nostre municipi). La intenció fou dotar de majors rendes al monestir i consolidar el poder i el patrimoni sobre aquest territori ja que, amb la concessió d’aquestes terres, es començaria a fer la construcció efectiva de l’edifici actual del monestir (que, finalment, es consagra el juny de 1064).

R191

El monestir. Autor desconegut, 1950. Arxiu Municipal de Matadepera, R191, Col·lecció Miquel Ballbé i Boada

La donació d’aquestes terres, però, també significa que el monestir administra les terres i inicia una sèrie de contractes emfitèutics amb diversos pagesos per tal que s’estableixin, conreïn les terres i paguin unes rendes que han de permetre la pròpia existència del monestir. És aquest un punt de partida d’una ocupació dispersa de la terra en masies, ja que tot i que el territori va ser ocupat amb anterioritat (al Neolític, a època romana, …) i la terra havia estat treballada sense necessitat d’un domini monàstic, és ara quan s’estableix i consolida una estructura jurisdiccional que evolucionarà cap a la Matadepera que coneixem.

Al llarg de l’edat mitjana i bona part de l’època moderna, el monestir exercirà les funcions d’un senyor feudal sobre Matadepera, conjuntament amb la casa comtal de Barcelona i posteriors monarques. La parròquia de Sant Joan de Matadepera, i el posterior ajuntament (el que aleshores es coneixia com a universitat), havien de comptar amb el consentiment de l’abat per a qualsevol actuació que es considerés de rellevància. Aquest domini senyorial del monestir marca gran part d’aquests mil anys d’història de Matadepera, fins que al segle XVII el monestir és abandonat.

La marxa dels monjos al segle XVII significa el pas del domini al monestir de Sant Pau del Camp de Barcelona. Durant els segles XVIII i bona part del XIX, els principals hisendats matadeperencs es fan amb la propietat de bona part del massís. Aquests hisendats seran el motor d’un canvi que configurarà el futur poble de Matadepera, com a tal. L’ocupació dispersa del territori de la que ja hem parlat comença a derivar en una ordenació en carrers, els primers passos d’una transformació que s’inicia el 1768 amb la venda i establiment de peces de terra al camí ral de Barcelona a Manresa. És Narcís Gorina, de Can Gorina, qui dona peu a aquesta edificació de cases de manera ordenada, que conformarà el futur carrer de Sant Joan. El 1786, Josep Pratginestós fa el mateix per al carrer Sant Isidre.

R704

Autor desconegut, 1949. Arxiu Municipal de Matadepera, R704, Col·lecció Miquel Ballbé i Boada.

Les desamortitzacions del XIX impliquen que el monestir deixi de ser propietat eclesiàstica. La relació entre Matadepera i el monestir, doncs, ha canviat radicalment. El monestir ara és un Monument Nacional (1931).

Matadepera, durant la primera meitat del segle XX, és un municipi que perviu gràcies al sector primari i la indústria forestal, aprofitant els recursos del parc de Sant Llorenç. La transformació urbanística, però, d’un municipi que esdevé un model residencial, i que poc a poc deixa de banda el seu passat eminentment agrícola, posa en perill l’entorn natural: l’any 1972 es delimita una zona de protecció especial amb l’aprovació d’un Pla Especial de protecció del medi físic i el paisatge.

El municipi de Matadepera es transforma i també ho fa la seva relació amb el monestir que, un 10 d’agost de 1013, va marcar les pautes del que serien mil anys d’història compartida. És per aquest motiu que, aquest 2013, celebrem el Mil·lenari de Matadepera.

Aquest text ha estat elaborat a partir de diversos textos i informacions de Pere Puig Ustrell, Pere Roca Fabregat, Vicenç Ruiz Gómez i Manel Ametller.