Pere Puig s’ha jubilat

Tots aquells i aquelles que s’interessin per conèixer els fets històrics darrera la data del 1013, que marca el nostre Mil·lenari, aniran a parar a l’obra d’en Pere Puig i Ustrell. Sense la seva feina, dedicació i professionalitat, el coneixement i la difusió dels documents del monestir de Sant Llorenç del Munt no seria pas el mateix. És per aquest motiu que ens sembla de justícia dedicar-li unes paraules a aquest erudit que s’ha jubilat desprès de gairebé 40 anys com a director de l’Arxiu Històric de Terrassa i l’Arxiu Comarcal del Vallès Occidental. Adjuntem el text que el conjunt d’arxivers de Terrassa li van dedicar el passat 18 d’octubre, al Diari de Terrassa.

Diari de Terrassa. 18/10/2013

Diari de Terrassa. 18/10/2013

Sens dubte, en Pere Puig és mestre d’arxivers, un pou de saviesa del que hem aprés tots els que hem tingut l’honor de treballar amb ell. Es podrien destacar moltes qualitats d’aquest arxiver, una persona d’una professionalitat i una cura en el treball sense igual, però al mateix temps proper, humil, sempre disposat a donar un cop de mà i capaç de posar-se a pencar com el que més, de cop i sense avís, ja que mai va ser d’aquells que s’acomoden a allò de ser directors, de limitar-se a manar perquè altres executin. En Pere Puig sorprenia (i sorprèn) per la seva activitat tant física com mental, i s’ha convertit per mèrits propis en una referència de l’arxivística, de la història de Terrassa i rodalies, i de la difusió de la documentació (amb especial cura per la medieval que ell mateix treballava).

Des d’aquí, des de Matadepera, li donem les gràcies pel suport que ens ha donat en la celebració d’aquest Mil·lenari.

El Mil·lenari a la premsa i altres medis

Diversos medis de comunicació han fet del Mil·lenari de Matadepera notícia, des del dia 10 d’agost fins uns dies desprès. Ara fem un recull d’aquestes notícies, començant pel breu reportatge que TV3 va dedicar al nostre Mil·lenari el mateix 10 d’agost de 2013. Podeu visualitzar el vídeo a la secció “TV3 a la carta”.

Accedeix al vídeo de TV3

Accedeix al vídeo de TV3

En segon lloc, destaquem el bon treball portat a terme per David López al Diari de Terrassa, amb un article ben documentat que ocupava dues pàgines centrals. Es tracta d’un dels articles més elaborats i el que aprofundeix més en el fet del Mil·lenari, a més de destacar la processó de Sant Llorenç, afegir una cronologia o tractar el fet indispensable que és la cerca de documentació i informació (i, especialment, tota la feina prèvia feta per investigadors).
Potser pot donar a entendre que s’han recuperat documents de cara al Mil·lenari, però allò que fem no és res més que fer visibles un seguit de documents, conservats als nostres arxius, i de treballs existents, com ara els fets per Pere Puig i Ustrell. Una cerca que hauria fracassat sense la feina, sovint invisible, dels arxius catalans i aquest grup destacat d’usuaris: els investigadors (historiadors, diplomatistes, paleògrafs, etc…).

Diari_01

Diari_02

 

El Canal Terrassa Vallès també publicà, el 13 d’agost, una notícia que inclou un breu vídeo. Entre les imatges, podreu veure algunes de la processó del dia 10.

Accedeix a la publicació

Accedeix a la publicació

Per últim, a titulars.cat publiquen, el 12 d’agost, una breu notícia en referència a la festa de Sant Llorenç. Tot i que no es centra en el Mil·lenari, si que en fa menció. Teniu l’enllaç a continuació.

Accedeix a Titulars.cat

Accedeix a Titulars.cat

El document de donació del 10 d’agost de 1013

Avui fa mil anys que els comtes Borrell i Ermessenda van signar un document de Animació del logo del Mil·lenaridonació de diverses terres al monestir de Sant Llorenç del Munt, entre les quals trobem l’alou de Matadepera. La data fou un 10 d’agost de l’any 1013, i mil anys desprès hem pres aquest document com la fita inicial d’aquesta història.

Segons sigui la seva naturalesa, els documents contenen un seguit de valors que van des dels judicials, fiscals o administratius, als més purament patrimonials, testimonials o històrics. Dia rere dia, podem comprovar la importància dels documents a l’hora de documentar l’activitat d’un ens públic, d’un patrimoni privat, o fins i tot d’un estat. Aquesta activitat, com ara el fet d’una donació de terres a un futur monestir per configurar un territori, ens permet testimoniar mil anys desprès un episodi clau de la nostra història.

Un 10 d'agost de l'any 1013

El document de donació al voltant del qual gira la celebració d’aquest Mil·lenari, va ser transcrit per Pere Puig i Ustrell al llibre “El monestir de Sant Llorenç del Munt sobre Terrassa. Diplomatari dels segles X i XI”. La transcripció es va fer a partir d’una còpia del segle XII, conservada a l’Arxiu de la Corona d’Aragó (document núm. 148. ACA, pergamins de Sant Llorenç del Munt, 1, 65). A més, hi consten dues còpies més: una còpia autèntica del 20 d’octubre de 1708, també dipositada a l’ACA; i una al monestir de Bellpuig de les Avellanes.

Imatge del document de 10 d'agost de 1013

Escriu en Pere Puig a la pàgina 821 un regest del document que diu així:
Ramon, comte i marquès, la seva esposa Ermessenda, comtessa, i llur fill Berenguer, donen a la casa de Sant Llorenç, Santa Maria i Sant Miquel, situada dalt la muntanya de Sant Llorenç, l’alou anomenat Matadepera, l’alou anomenat Mur, l’església de Sant Esteve situada a la muntanya esmentada, els delmes, primícies i oblacions de Matadepera i del molt Paderçà, i drets en un molí del terme de Castellar, i ofereixen la casa de Sant Llorenç a Déu, a fi que quedi constituïda com a monestir.”

Seguidament, fa una descripció molt acurada del pergamí en els seus aspectes tècnics i també en relació al seu origen. Perdut l’original del 1013, aquest document del segle XII s’ha de considerar una còpia simple d’aquell, que ens permet conèixer fets com que la datació del document original coincidia amb la festivitat de Sant Llorenç, “i que l’acte de donació i el document foren realitzats davant la porta del monestir del Munt” (pàg. 823).

També destaquem, encara que sigui com a curiositat, el ball de dates que s’ha donat en diversos autors, prèviament al treball d’en Pere Puig. Per començar, a la còpia del 1708 es va transcriure erròniament l’any, de manera que aquells autors que només consultaren aquesta, caurien en un error de datació. La confusió més habitual era datar-ho el 1014, però diversos autos han donat altres dates com ara el 940 o el 1005.

A continuació reproduïm un extracte del pergamí, les primeres línies, extret directament del llibre abans esmentat. La resta del document, en cas que esteu interessats en consultar-ho, ho podreu trobar a les pàgines 823-825 del citat llibre.

Extracte del document núm. 148. ACA, pergamins de Sant Llorenç del Munt, 1, 65

Extracte del document núm. 148. ACA, pergamins de Sant Llorenç del Munt, 1, 65

Per acabar, us recomanem que consulteu les següents entrades del bloc, que us donaran una panoràmica més acurada i àmplia del fet d’aquest Mil·lenari:

Resum històric des de la donació del 1013 fins al present

Fundació del monestir de Sant Llorenç del Munt

El logo del Mil·lenari

Tres moments cabdals en la història de Matadepera. Curs de l’AIUMA

Avui comença un curs d’història de l’AIUMA sota el nom “Tres moments cabdals en la història de Matadepera”, que tindrà lloc els dies 16, 17 i 18 de juliol al Casal de Cultura. Podreu trobar tota la informació al portal web municipal.

Aquest curs serà impartit per tres historiadors, dels quals ja hem parlat en aquest bloc. En concret, en Vicenç Ruiz s’encarregarà de la fundació del monestir, del naixement de la parròquia de Can Roure i la universitat de Matadepera. Els primers passos del municipi, a través dels pergamins que, com a historiador i diplomatista (a més d’arxiver) ens presentarà. Cal destacar que en Vicenç Ruiz és un dels investigadors més destacats per aquest període conjuntament amb en Joan Soler, director de l’Arxiu Històric de Terrassa, ambdós deixebles d’en Pere Puig.

En Pere Roca Fabregat ha destacat i destaca en l’estudi de la història agrària. Al “Dietari de Francesc Gorina i Riera, pagès de Matadepera, 1841 – 1904“, editat per Joan Comasòlivas, destaca un estudi introductori on en Pere Roca fa una primera interpretació del document: el mon rural de la Matadepera del segle XIX. Publica també “Pluriactivitat pagesa i canvi agrari al Vallès Occidental. L’exemple de Matadepera, 1760 – 1900” a la revista Estudis d’història agrària, nº19 del 2006. I un altre estudi, encara inèdit, sota el nom “La societat rural de Matadepera i el sector nord de la vall del Ripoll, a través dels capbreus de Sant Llorenç del Munt (1668/74 – 1788/1815) i del Prioritat i Sagristia major de Sant Cugat (1786/87)“. També és vocal del Centre d’Estudis Històrics de Terrassa, des d’on s’impulsa la investigació i difusió històrica d’aquella ciutat i es porta a bon terme una de les revistes més importants d’aquesta temàtica: Terme. El CEHT és una associació sense ànim de lucre fundada el 1987 i que a l’any 2012 comptava amb 110 membres. Subvencionada i recolzada per diverses institucions, entre les quals hi tenen una important participació l’Arxiu Municipal de Terrassa i l’Arxiu Històric de Terrassa, cal destacar la quantitat d’activitats i projectes que desenvolupen, a més de la publicació de la revista Terme: conferències, taules rodones, cursos, jornades, exposicions, tallers didàctics, biblioteca especialitzada en història local, recerca i investigació, creació d’un arxiu de fonts orals, edició de llibres com “Combat per la llibertat. Terrassa, 1939 – 1979”, assessorament, etc… .

En Raül Aguilar, autor de “Memòries d’una feixa”, llibre d’història cabdal per el coneixement de la història del segle XX de Matadepera, s’encarregarà de tractar el període de l’estiueig, el franquisme al nostre municipi, la evolució urbanística, la transició i la democràcia. Tres professors de gran rellevància en la investigació històrica del nostre municipi i d’altres veïns, en un curs que us recomanem.

El Dia Internacional dels Arxius: com conservem la nostra història

 El 17 de setembre de 2010, el Consell Internacional d’Arxius (ICA) aprovava en arxiuassemblea general la “Declaració Universal sobre els arxius”. Com ho faria la UNESCO, en la seva 36a Conferència General (10 de novembre de 2011).

La declaració pretén fer visible, i apropar el coneixement d’un servei que, sovint, és poc conegut. El 9 de juny celebrem el Dia Internacional dels Arxius, una excusa perfecta per conèixer una mica més, durant aquests dies, la naturalesa i funcions d’un arxiu. No oblidem pas que, sense arxius custodiant i conservant els documents que testimonien la nostra història, la commemoració del Mil·lenari de Matadepera podria no tenir sentit. Per començar, sense arxius es possible que avui dia investigadors com en Pere Puig i Ustrell, o en Vicenç Ruiz, no haguessin pogut consultar els pergamins de Sant Llorenç del Munt. Potser no s’haurien conservat, o estarien en mans de col·leccionistes, dificultant el seu accés. O, simplement, seria impossible localitzar-los.

Però si ens remuntem al segle XX, i a la seva convulsa primera meitat, descobrirem que, sense arxius, es perdria una part molt important de la nostra història més recent. Un arxiu no només salvaguarda la memòria, també promou l’accés i facilita la recuperació de la informació, amb la descripció dels documents sobre els que treballaran els historiadors, o mitjançant els quals, un matadeperenc qualsevol, recuperarà part de la història de la seva família. Llibres com “Memòries d’una feixa” no serien el mateix sense el buidatge de documentació pública històrica que un investigador, com en Raül Aguilar, va fer gràcies a la existència d’un arxiu i els seus corresponents inventaris i catàlegs.

Tot seguit, us convidem a llegir la declaració universal.

Afegida una nova biografia i bibliografia: Vicenç Ruiz Gómez

Una de les seccions del bloc és l’anomenada com “Autors/res”, que recull biografies i bibliografies d’investigadors/res que han treballat diversos aspectes de la història i el patrimoni de Matadepera. Hem afegit una entrada referent a Vicenç Ruiz Gómez, ex-arxiver de l’Arxiu Municipal de Matadepera i que, actualment, treballa en la continuació de l’obra que va encetar en Pere Puig i Ustrell: el diplomatari de Sant Llorenç del Munt.

A la seva entrada, a més, trobareu enllaços que us permetran llegir llibres i articles disponibles a través de la xarxa.

Fundació del monestir de Sant Llorenç del Munt

Ens explica en Pere Puig i Ustrell (https://milenarimatadepera.wordpress.com/els-noms-rera-la-investigacio-historica/pere-puig-i-ustrell/) que el document de 10 d’agost del 1013, del que ja hem parlat, tenia com a finalitat que l’esglèsia de Sant Llorenç del Munt es convertís en un monestir que hauria de seguir la regla benedictina. Així doncs, la fundació del monestir benedictí de Sant Llorenç del Munt es coneix per aquest document.

Sembla ser que “l’església de Sant Llorenç del Munt ja existia des de molt abans, i una prova és el nom de la muntanya, que en el segle X ja consta com a “muntanya de Sant Llorenç” (primer testimoni: un document del 973), nom que devia provenir de l’església que hi havia al cim del massís”. Sembla ser que a l’església hi residia una petita comunitat “que devia seguir alguna regla monàstica d’època visigòtica i l’origen es pot remuntar al segle VI, VII o VIII”.

Finalment, en Pere Puig ens explica que el “1013 s’instaura el monestir benedictí, que és la regla monàstica que segueixen tots els monestirs catalans des de l’època carolíngia (a partir de l’ocupació del territori català, al començament del segle IX, per part del regne dels francs)”.

El monestir a La Mola

El monestir a La Mola, pixelat

Com a curiositat, en Pere Puig ens explica que “la muntanya sempre ha tingut el nom de “Sant Llorenç”, amb l’afegit “del Munt” que permetia distingir-la d’altres esglésies. El nom de “La Mola” referit a la muntanya és una tradició de Castellar, Sabadell i potser d’altres llocs, que, segons sembla, l’han adoptat modernament perquè el nom de “Sant Llorenç” és utilitzat en aquests llocs col·loquialment per referir-se al poble de Sant Llorenç Savall. Pròpiament, la Mola és el cingle superior del massís on hi ha l’antic monestir, del qual en queda principalment l’església.”

Primers testimonis de Matadepera i de la parròquia de Sant Joan

Us adjuntem un text de Pere Puig i Ustrell on ens explica quins serien els primers testimonis documentals de Matadepera (com a lloc) i de la parròquia de Sant Joan:

Document de 13 de maig del 960
És una venda de béns situats en el terme de Terrassa, en el lloc anomenat Matadepera.
És el primer document on apareix Matadepera, com un lloc situat dins del terme de Terrassa.

Document de 21 de gener del 981
És una venda d’una vinya situada en el terme de Terrassa, a prop de la vila de Matadepera.
En aquest document ja hi consta Matadepera com a ‘vila’, és a dir, una agrupació de cases, un veïnat. No s’ha identificat, ara com ara, l’emplaçament exacte d’aquesta vila, però és molt probable que estigués on es construí, per aquells anys, l’església de Sant Joan, és a dir, vora l’església vella situada a la masia de can Roure.
Com ja sabem, a mitjan segle XIX es construí la nova església de Sant Joan en el nucli urbà que es formà a partir de la segona meitat del segle XVIII, origen del nucli urbà actual de Matadepera.

Document de 25 d’octubre del 1020
Publicació del testament de Longobard, canonge de la seu de Barcelona i benefactor del monestir de Sant Llorenç. Hi consta un llegat a l’església de Sant Joan i que aquesta església fou construïda per ell (amb la seva contribució econòmica) a Matadepera.
Per tant, Sant Joan de Matadepera fou fundada en vida del canonge Longobard, però no se sap exactament quin any. Longobard està documentat aproximadament des del 984 i morí el 7 de maig del 1020. Aquest és el primer document on consta Sant Joan de Matadepera, església construïda probablement en el lloc on hi havia la vila; és probable que la construcció fos pròxima a la data de fundació del monestir de Sant Llorenç, abans o després, perquè és l’època en què consta l’activitat del prevere Longobard a la zona.