Abans del Mil·lenari

Tot i que el Mil·lenari es centra en l’any 1013 i en les donacions de la casa comtal de Barcelona al monestir de Sant Llorenç del Munt, la presència humana al nostre municipi es remunta al Neolític (IV mil·leni a.C.), concretament en el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt.

Araceli Martín a la cova del Frare. Miquel Ballbé, 1982. Arxiu Municipal de Matadepera, R231, col·lecció Miquel Ballbé i Boada

Araceli Martín a la cova del Frare. Miquel Ballbé, 1982. Arxiu Municipal de Matadepera, R231, col·lecció Miquel Ballbé i Boada

El Neolític esdevé un punt d’inflexió on les societats caçadores-recolectores derivaran en societats agrícoles i ramaderes. A Sant Llorenç del Munt els trobem ocupant coves i abrics: la cova del Frare és un bon exemple. Les primeres referències d’aquest jaciment ja les trobem al 1896 (Palet i Barba i Puig i Larraz), amb un primer sondeig el 1970 (un equip de col·laboradors del Museu de Sabadell). A partir del 1976, el jaciment és sistemàticament excavat per l’equip d’Araceli Martín. Les troballes demostraren que els pobladors de la cova del Frare havien domesticat al bou, el porc, l’ovella i el xai. A més, es trobaren eines que evidencien la realització de feines agrícoles.

Al segle II a.C., amb la romanització, la població abandona els turons i s’instal·la en les anomenades villae, el que podríem equiparar a les cases de pagés. Ja aleshores es té constància de la importància de la vinya i les oliveres. En Xavier Font Segura i la Núria Juan-Muns Plans ens parlen de “restes de dipòsits de les premses que utilitzaven per l’elaboració del vi i de l’oli, àmfores pel seu transport, gerres de gran tamany (dolia), per emmagatzemar els cereals…” (“Els primers pobladors” a la Guia urbana de Matadepera, 1986).

Amb la fi de l’Imperi Romà, l’Alta Edad Mitjana implica una tornada a les coves i balmes de Sant Llorenç del Munt, que seran utilitzades de forma esporàdica, o com a sepulcres. Una població dispersa que anirà tornant a les terres anteriorment ocupades. Consta documentalment que a l’any 981 ja existeix un nucli poblacional a Matadepera, una petita vila, però es desconeix la seva situació. Es podria tractar, en part, de les terres que va ocupar la vil·la romana de Can Solà del Racó, però no hi ha constatació arqueològica d’aquesta teoria. Els pobladors de la Matadepera d’aleshores establiran masies a les parcel·les que el monestir de Sant Llorenç del Munt i els comtes de Barcelona els cedeixen mitjançant contractes emfitèutics.

Arribem al segle XI, les dates que marquen aquest Mil·lenari: una població dispersa en masos que tenen com a centre religiós la parròquia de Sant Joan, a Can Roure. L’inici, en poques paraules, d’un nucli que anirà configurant el que avui dia és el poble de Matadepera.

Un document de l’any 1013

Doc_004

El monestir de Sant Llorenç del Munt sobre Terrassa

 El 1995, Pere Puig i Ustrell publicà el seu treball “El monestir de Sant Llorenç del Munt sobre Terrassa. Diplomatari dels segles X i XI”, tesi doctoral finalment publicada per la Fundació Noguera. Es tracta de l’edició crítica dels pergamins de Sant Llorenç del Munt, un rigorós treball de recerca arxivística, de paleografia i història institucional i patrimonial del monestir. En resum, una obra cabdal i necessària per conèixer la història de Sant Llorenç del Munt.

A continuació, citem les paraules de Pere Puig i Ustrell en referència al pergamí del 10 d’agost del 1013, document que marca la celebració del Mil·lenari de Matadepera (pàgs. 56 i 57 del volum I):

“… el 10 d’agost del 1013, diada de Sant Llorenç, els mateixos comtes Ramon Borrell i Ermessenda, junt amb llur fill Berenguer, doten Sant Llorenç del Munt amb la muntanya homònima de Sant Llorenç, els importants alous de Matadepera i Mur, l’església de Sant Esteve de la Vall, situada a la mateixa muntanya, i els delmes dels alous de Matadepera i el Mont Paderçà, i els drets que tenien els comtes en un molí situat a Castellar. Aquests béns, amb especificació de la seva localització i afrontacions, i les rendes corresponents, són cedits pels comtes a Sant Llorenç com a propis: (…) I tot seguit, els comtes expressen la finalitat d’aquesta dotació, és a dir, que la casa de Sant Llorenç es constitueixi en monestir“.

Un 10 d’agost de 1013

L’any 2013 es commemora el mil·lenari de Matadepera. Us explicarem la raó, el fet històric que marca la fita a la qual ens dirigim: el 10 d’agost de 2013.

Sembla ser que a inicis del segle X ja existia una església a Sant Llorenç del Munt, tot i que no hi ha documentació que en faci referència directa. Serien els comtes de Barcelona qui potenciarien Sant Llorenç del Munt. L’any 958 es fa una donació d’un domini senyorial (o alou) situat al terme de Castellar, que significa la primera adquisició de terres pel monestir. Uns anys desprès, el 973, la casa comtal de Barcelona fa altre donació pel mateix motiu. Entre aquesta data i el 985, el monestir de Sant Cugat rep de part del comtat barceloní les terres de Sant Llorenç. El monestir, tal i com el coneixem avui dia, encara no s’ha creat i només hi ha petits grups de monjos, a més d’alguna església com la de Sant Esteve de la Vall (actual Can Pobla). En poques paraules, hi ha presència monàstica però no el monestir com a edifici, l’element arquitectònic per tots coneguts que avui dia és Bé Cultural d’Interès Nacional.

El 18 de maig de 1013, el comte Ramon Borrell recupera les terres que havia donat al monestir de Sant Cugat el 975. El 10 d’agost de 1013, juntament amb la seva esposa Ermessenda, el comte fa una permuta amb el monestir de Sant Cugat que significa la independència del monestir de Sant Llorenç, a més d’una donació de terres a aquest últim. El 1013 es funda el monestir benedictí de Sant Llorenç del Munt: la seva independència de Sant Cugat, però, serà temporal. Les terres que es donen a aquest monestir esdevindran el terme de la parròquia de Sant Joan de Matadepera (o, en paraules més actuals, el nostre municipi). La intenció fou dotar de majors rendes al monestir i consolidar el poder i el patrimoni sobre aquest territori ja que, amb la concessió d’aquestes terres, es començaria a fer la construcció efectiva de l’edifici actual del monestir (que, finalment, es consagra el juny de 1064).

R191

El monestir. Autor desconegut, 1950. Arxiu Municipal de Matadepera, R191, Col·lecció Miquel Ballbé i Boada

La donació d’aquestes terres, però, també significa que el monestir administra les terres i inicia una sèrie de contractes emfitèutics amb diversos pagesos per tal que s’estableixin, conreïn les terres i paguin unes rendes que han de permetre la pròpia existència del monestir. És aquest un punt de partida d’una ocupació dispersa de la terra en masies, ja que tot i que el territori va ser ocupat amb anterioritat (al Neolític, a època romana, …) i la terra havia estat treballada sense necessitat d’un domini monàstic, és ara quan s’estableix i consolida una estructura jurisdiccional que evolucionarà cap a la Matadepera que coneixem.

Al llarg de l’edat mitjana i bona part de l’època moderna, el monestir exercirà les funcions d’un senyor feudal sobre Matadepera, conjuntament amb la casa comtal de Barcelona i posteriors monarques. La parròquia de Sant Joan de Matadepera, i el posterior ajuntament (el que aleshores es coneixia com a universitat), havien de comptar amb el consentiment de l’abat per a qualsevol actuació que es considerés de rellevància. Aquest domini senyorial del monestir marca gran part d’aquests mil anys d’història de Matadepera, fins que al segle XVII el monestir és abandonat.

La marxa dels monjos al segle XVII significa el pas del domini al monestir de Sant Pau del Camp de Barcelona. Durant els segles XVIII i bona part del XIX, els principals hisendats matadeperencs es fan amb la propietat de bona part del massís. Aquests hisendats seran el motor d’un canvi que configurarà el futur poble de Matadepera, com a tal. L’ocupació dispersa del territori de la que ja hem parlat comença a derivar en una ordenació en carrers, els primers passos d’una transformació que s’inicia el 1768 amb la venda i establiment de peces de terra al camí ral de Barcelona a Manresa. És Narcís Gorina, de Can Gorina, qui dona peu a aquesta edificació de cases de manera ordenada, que conformarà el futur carrer de Sant Joan. El 1786, Josep Pratginestós fa el mateix per al carrer Sant Isidre.

R704

Autor desconegut, 1949. Arxiu Municipal de Matadepera, R704, Col·lecció Miquel Ballbé i Boada.

Les desamortitzacions del XIX impliquen que el monestir deixi de ser propietat eclesiàstica. La relació entre Matadepera i el monestir, doncs, ha canviat radicalment. El monestir ara és un Monument Nacional (1931).

Matadepera, durant la primera meitat del segle XX, és un municipi que perviu gràcies al sector primari i la indústria forestal, aprofitant els recursos del parc de Sant Llorenç. La transformació urbanística, però, d’un municipi que esdevé un model residencial, i que poc a poc deixa de banda el seu passat eminentment agrícola, posa en perill l’entorn natural: l’any 1972 es delimita una zona de protecció especial amb l’aprovació d’un Pla Especial de protecció del medi físic i el paisatge.

El municipi de Matadepera es transforma i també ho fa la seva relació amb el monestir que, un 10 d’agost de 1013, va marcar les pautes del que serien mil anys d’història compartida. És per aquest motiu que, aquest 2013, celebrem el Mil·lenari de Matadepera.

Aquest text ha estat elaborat a partir de diversos textos i informacions de Pere Puig Ustrell, Pere Roca Fabregat, Vicenç Ruiz Gómez i Manel Ametller.