“Tres capbreus del Vallès Occidental”

Els capbreus no eren altra cosa que uns documents que fixaven per escrit quins eren els censos que els possessors del domini útil, els pagesos explotadors, havien de pagar al domini eminent. El capbreu era la garantia escrita dels drets del senyor a rebre renda feudal, però també era la garantia que tenien el pagesos que aquest no els faria pagar altra cosa que allò que estava escrit. Tot i això, els capbreus no eren documents inamovibles i repetidament copiats sense cap canvi al llarg dels segles. Tenien molt de pacte, fruit de les relacions entre el senyor i la comunitat pagesa i/o els individus d’aquesta i de l’adaptació de tots ells a la conjuntura històrica del moment.

Aquestes són les paraules que l’historiador Pere Roca, important referent de la història agrària del Vallès, escriu a les conclusions de l’estudi que fa en relació a tres capbreus que Joan Antoni Ferran ha transcrit, i que publica a través de la Fundació Ars de Sabadell. Sota el títol “Tres capbreus del Vallès Occidental, es presentà aquest llibre dilluns dia 9 de desembre del 2013, per part de Joan Antoni Ferran i Pere Roca. El llibre es pot consultar tant a l’Arxiu Municipal de Matadepera como a la Biblioteca Àngel Guimerà.

El llibre de Joan Antoni Ferran

El llibre de Joan Antoni Ferran

En un treball d’aquesta mena, i per aquells neòfits en la qüestió, s’ha de considerar el terme “transcripció”. Transcriure és, en la definició més simple, escriure una còpia d’un text. Es tracta d’adaptar al lector no especialitzat un tipus d’escriptura del passat diferent a l’actual. És fa, així, intel·ligible el text per aquells que no coneixen l’escriptura d’aquell segle, ja que, per exemple, un dels factors que compliquen la lectura poden ser les abreviatures emprades en un període concret i que només un especialista coneixerà amb profunditat.

El fet de transcriure és una acció que ha d’anar acompanyada d’un estudi de certs aspectes del propi document: naturalesa del document, origen, tipus de lletra, datació del document, regest (resum), etc. En aquest cas, poden entrar en joc dues disciplines. La paleografia, “que estudia les inscripcions i els escrits antics i en determina la interpretació, l’origen, l’època, etc”, i la diplomàtica, “disciplina que té per objecte l’estudi de la forma, del procés d’elaboració i de la tradició dels diplomes antics”.
A més, el paleògraf o diplomatista, acostuma a tenir una formació en història, necessària per contextualitzar els documents treballats. Sense oblidar la necessitat de conèixer el llatí, en cas que aquest sigui la llengua del document tractat. I per últim, a l’igual que el bon músic, una bona transcripció dependrà en gran mesura de la pràctica acumulada amb la lectura d’un tipus d’escriptura concret.

Així doncs, i tot i que sigui evident, una transcripció mai s’ha de confondre amb una traducció. Si el text original era en llatí, així ens trobarem la transcripció; però el regest del document ens permetrà conèixer mínimament el contingut. Les transcripcions, en resum, es fan per facilitar l’accés als documents especialment de cara als investigadors: apropen documents conservats a arxius i adapten les complexitats d’una escriptura en constant evolució.
És el cas d’aquest treball de Joan Antoni Ferran, tot i no comptar amb una formació específica en història com ell mateix indica a la contraportada del llibre, ha comptat amb el suport d’historiadors qualificats, i a més inclou aquesta primera interpretació històrica dels textos per part de Pere Roca. Un treball que és el fruit d’anys de feina per part de l’autor (uns 10 anys, en paraules seves), i que permet endinsar-se en uns segles poc estudiats a nivell del municipi. A més, Joan Antoni Ferran va presentar el seu treball a les VIII Trobades d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt, on va comunicar que ha transcrit dos capbreus més que té intenció de publicar.

Podeu veure la presentació a les VIII Trobades al següent enllaç, a partir del minut 52:25.

També podeu ampliar informació llegint una entrevista publicada dissabte 7 de desembre al Diari de Terrassa.

Properament, trobarem un altre exemple de transcripció de documents en el “Diplomatari de Sant Llorenç del Munt, 1102 – 1230“, a càrrec dels historiadors, arxivers i diplomatistes Pere Puig, Vicenç Ruiz, Javier Robles, Joan Soler i Alan Capellades.

Langobard, un nom crucial per entendre el Mil·lenari

Un dels aspectes claus per entendre el Mil·lenari de Matadepera és conèixer Langobard (que també trobareu escrit com Longobard). En Vicenç Ruiz Gómez ens va donar la seva interpretació al respecte dels fets que portarien a Langobard a ser el patrocinador del futur monestir de Sant Llorenç del Munt. Uns fets que no deixen de ser una suposició, però basada en la documentació, l’única font existent per reconstruir aquella història.

De Langobard, sacerdot i canonge de la seu de Barcelona, es coneixen tot un seguit de documents de compra de propietats i terres que denoten el seu poder ja abans del segle X, com també ho fa el seu testament de l’any 1020. L’any 1011 redacta un capbreu dels documents que conservava al seu arxiu particular i que eren la prova del seu poder material. En aquest document, el propi Langobard fa esment dels problemes legals que sofreix, suposadament en diversos fronts. Aquests problemes legals, probablement en referència a les seves propietats i la possible existència d’enemics dels seus interessos, és el que interpreta en Vicenç com el probable motiu pel qual marxarà a Sant Llorenç i acceptarà ser el patrocinador i protector del futur monestir de Sant Llorenç del Munt.
No serà fins l’any 1018 quan Langobard tornarà a Barcelona, dos anys abans de morir, i tres abans del primer abat oficial de Sant Llorenç del Munt: Odger. Se suposa que la tornada de Langobard deuria estar relacionada amb la fi dels seus problemes legals. En resum, podria ser que els moviments dels comtes de Barcelona a l’hora de dotar de terres i fundar un monestir estiguessin motivats, com a mínim en part, per la complicada situació de Langobard.

A més, al testament de Langobard trobem una referència molt important, que és que va fer construït l’església de Sant Joan de Matadepera. Aquesta dada ens indica que va ser construïda entre el 1013 i, segurament, el 1018. No serà parròquia fins el segle XII.

Conferència “La dotació fundacional del monestir de Sant Llorenç del Munt”

Aquest passat dimarts dia 1 d’octubre, al Casal de Cultura, l’AIUMA va clausurar els seus cursos d’estiu amb una conferència dedicada al monestir de Sant Llorenç del Munt i la seva fundació. Matadepera Televisió ha penjat el vídeo de la conferència, el visionat del qual és molt recomanat per tots aquells que estiguin interessats en aprofundir en la història del monestir i en el Mil·lenari.

http://www.matadepera.cat/tv/videos/view/959

JEP 2013 i l’acte de clausura dels cursos d’estiu de l’AIUMA

Fotografia de Miquel Badia.

Fotografia de Miquel Badia.

El passat divendres dia 27 de setembre, dins les Jornades Europees de Patrimoni, l’arxiver municipal va realitzar una xerrada en relació al monestir de Sant Llorenç del Munt. L’acte va consistir en la projecció de fotografies de diverses procedències: del propi Arxiu Municipal de Matadepera, de l’Arxiu Tobella, de l’Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, de l’Arxiu de la família Quadras, de la Rosa Reyes, la Núria Grané i en Manel Carrera. A tots ells, gràcies per l’aportació.

A més, també es van projectar diversos talls provinents dels fons audiovisual de Joan Soley i Pons (Matadepera Televisió), que l’Arxiu Municipal de Matadepera està digitalitzant gràcies a la seva família, i dos vídeos del fons de la família Quadras que han estat digitalitzats per la Filmoteca de Catalunya.

Aquest dimarts 1 d’octubre, a les 19:30 h., en Vicenç Ruiz Gómez impartirà una conferència sota el nom de “La dotació fundacional del monestir de Sant Llorenç del Munt: mil anys d’història i una oportunitat per a la reflexió”. Aquesta conferència és l’acte de cloenda dels cursos d’estiu de l’Associació d’Amics de l’Aula Interuniversitària de Matadepera (AIUMA).
Trobareu més informació respecte al conferenciant al següent enllaç.

Jornades Europees de Patrimoni

Avui dia 27 de setembre comencen les Jornades Europees de Patrimoni, que s’allargaran durant tot el cap de setmana a diversos municipis de Catalunya. Podeu consultar més informació i la programació d’activitats als següents enllaços:

http://www.fmc.cat/ACTUALITAT/default.cfm/ID/31285/T/jornades-europees-patrimoni-2013.htm

http://bit.ly/programa2013jep

Cartell de l'acte

Cartell de l’acte

En el cas de Matadepera, ens adherim per tercer any consecutiu amb una xerrada titulada “El monestir de Sant Llorenç del Munt: documents fotogràfics i audiovisuals”. Aquest acte és el punt i final d’una recollida de fotografies popular, que, finalment, es va obrir a la participació d’arxius privats. Així doncs, es veuran fotografies del mateix Arxiu Municipal de Matadepera, de l’arxiu familiar Quadras, de l’Arxiu Tobella, i de particulars que han volgut compartir amb tots nosaltres imatges del monestir. També es podran veure uns talls de vídeos de Matadepera Televisió (Joan Soley), i un parell de vídeos de la família Quadras, entre els anys 1930, 1940 i 1960.

Gaseta de Matadepera – setembre

Finalitzada la Festa Major del poble, arriba la Gaseta de setembre per donar testimoni de les passades festes i dels actes que encara ompliran l’agenda, a més de notícies i entrevistes d’interès. En primer lloc, destaca a l'”Endevina qui ve a sopar” l’arxiver i matadeperenc Joan Comasòlivas i Font, que com recordareu va escriure l’auca del Mil·lenari. Podreu gaudir, en les seves paraules, dels records d’en Joan respecte al seu poble.

El 13 de setembre, al Casal de Cultura, es presentarà el llibre “Matadepera. Veus i mirades“, amb aquarel·les i dibuixos de Robert Cabeza. Coincidint amb el nostre Mil·lenari, el pintor terrassenc immortalitza el patrimoni arquitectònic i natural del municipi, al temps que diverses entitats i coneguts matadeperencs afegeixen la seva pròpia visió en paraules escrites.

Matadepera. Veus i mirades

Matadepera. Veus i mirades

També és notícia la xerrada del 27 de setembre, de la que ja hem parlat diverses vegades i que, com sabeu, deriva d’una recollida de fotografies del monestir de Sant Llorenç del Munt.

Les Jornades Europees de Patrimoni a Matadepera

Les Jornades Europees de Patrimoni a Matadepera

Per últim, la secció d’història que la Gaseta porta a terme en commemoració del Mil·lenari, aquest mes presenta un interessant article en referència a la importància de l’agricultura en l’origen de Matadepera. Un repàs que pràcticament arriba als nostres dies, i que pren en consideració un capítol primerenc del llibre “Memòries d’una feixa“, obra de l’historiador i arxiver Raül Aguilar Cestero.

L'agricultura com a element històric clau per Matadepera

L’agricultura com a element històric clau per Matadepera

Recollida de fotos del monestir: l’Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya

Des de fa ja uns mesos, l’Arxiu Municipal de Matadepera i la regidoria de Cultura van encetar una recollida de fotografies del monestir de Sant Llorenç del Munt, amb la intenció de commemorar les Jornades Europees de Patrimoni i el Mil·lenari de Matadepera aquest pròxim dia 27 de setembre.
Tot i que podríem considerar la recollida com de caire popular, adreçada a tots aquells matadeperencs que tinguin fotografies del monestir i que vulguin cedir-les per aquest acte, em volgut obrir les portes a aquells arxius que, per uns motius o uns altres, tenen fons i col·leccions amb fotografies del monestir.

L’Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya (AFCEC) n’és un bon exemple. Parlem d’un arxiu que posseeix prop de 750.000 imatges, nascut l’any 1909 com a part d’una entitat que es va fundar al darrer quart del segle XIX. Imatges que comprenen la segona part del segle XIX i tot el segle XX fins a l’actualitat, amb més d’un centenar d’autors i diverses temàtiques. Un arxiu fotogràfic, doncs, de gran importància a nivell català i en l’àmbit temàtic de la muntanya (encara que no només en aquest).

Com és lògic, l’AFCEC disposa d’un destacat nombre de fotografies del Parc de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. En un important procés de renovació del propi arxiu i d’ús de les TIC per tal d’apropar els seus fons i col·leccions als usuaris, l’AFCEC ha participat en el projecte Memòria Digital de Catalunya. Aquest repositori digital conté, en accés obert, multitud de documents digitalitzats de diverses procedències, entre els quals podreu trobar imatges de l’AFCEC.

Des de l’AFCEC han acceptat participar en la nostra proposta i, per aquest motiu, us presentem una de les fotografies que ens han cedit. Es tracta d’una imatge feta per Ignasi Canals i Tarrats, el 2 de febrer de 1919, on trobem dos excursionistes front a un monestir cobert de neu i boira.

AFCEC_CANALS_B_06161

Ignasi Canals i Tarrats, 1919. AFCEC, B06161. ©Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya

Agraïm a l’AFCEC que ens hagi cedit aquesta fotografia i les que passarem el dia 27 de setembre, i us animem no només a participar en aquesta iniciativa que portem a terme, si no també a adreçar-vos a aquest i d’altres arxius que conserven i difonen el patrimoni cultural català.
Us recomanem, també, visitar el facebook de l’AFCEC, on podreu visualitzar les nombroses fotografies que pugen habitualment.

Gaseta de Matadepera – agost

Aquest agost es pot considerar el mes central del Mil·lenari de Matadepera, i a la Gaseta trobem tot un seguit de notícies que en fan referència. En primer lloc, destaca la ja pròxima Festa Major, dedicada al nostre Mil·lenari. Els actes habituals de les festes faran referència a la commemoració d’aquests mil anys del municipi.

La Festa Major del Mil·lenari

La Festa Major del Mil·lenari

Podeu consultar el programa de les festes al següent enllaç.

L'Auca del Mil·lenari

L’Auca del Mil·lenari

Al programa de Festa Major trobareu una còpia en paper de l’Auca del Mil·lenari. Amb imatges de l’Edi, el text és obra de Joan Comasòlivas, arxiver de l’Arxiu Històric de Sabadell i fill de Matadepera.

La festa de Sant Llorenç

La festa de Sant Llorenç

Destaca, també, aquest número de la Gaseta, la festa de Sant Llorenç, que es va celebrar el passat dia 10 d’agost, coincidint amb la data del Mil·lenari. Això va suposar una gran participació. La imatge del sant, a més, la van portar dones.

A l’apartat dedicat al Mil·lenari, trobem un text relatiu a la data del 10 d’agost del 1013. Us convidem a llegir-ho a continuació:

Un 10 d'agost del 1013

Un 10 d’agost del 1013

Per últim, l’entrevista feta a en Pere Roca i Fabregat esdevé una bona oportunitat de conèixer una petita part de la història econòmica i social de Matadepera. També trobareu una breu referència biogràfica d’aquest historiador. Si esteu interessats en la seva bibliografia, us recomanem fer una cerca en pàgines com ara RACO (Revistes Catalanes amb Accés Obert).

L'entrevista a en Pere Roca Fabregat

L’entrevista a en Pere Roca Fabregat