Exposició d’aquarel·les del conte “Operació monestir”

L’any del Mil·lenari de Matadepera, Joan Comasòlivas i Font, director de l’Arxiu Històric de Sabadell i matadeperenc, va escriure un conte i una auca per commemorar l’efemèride. L’auca va ser publicada per l’Ajuntament de Matadepera, amb dibuixos de don Edi. El conte, per altre part, es transformà en un concert-cantata representat el 20 d’octubre de 2013 (i que podeu recuperar en part amb aquest vídeo).

543bafe26563cfoto-2

Fotografia: A.B. Una de les aquarel·les d’Imma Guillem.

Amb motiu del Correllengua 2014, es presentarà el material original: la publicació del conte que va escriure Comasòlivas, i que explica com s’arribà a fer la donació al futur monestir de Sant Llorenç del Munt de les terres que formarien la futura Matadepera, un 10 d’agost de l’any 1013. Un conte que inclou tots els personatges històrics que tingueren un paper clau en aquest fet, com ara els comtes Ramon Borrel i Ermessenda, l’abat Odeguer, o el canonge Longobart. Comasòlivas barreja intel·ligentment personatges històrics, fets documentats al diplomatari de Sant Llorenç, mites i llegendes (la del drac i el camí dels monjos), i lleugers tocs de ficció.

El conte s’il·lustra amb aquarel·les d’Imma Guillem, els originals de les quals es podran veure a la sala d’actes del Casal de Cultura del 14 al 26 d’octubre, d’11 a 13 h. i de 18 a 20 h.

Anuncis

Presentació del “Diplomatari de Sant Llorenç del Munt (1101 – 1230)”

Com dèiem a l’anterior entrada d’aquest bloc, el dia 30 d’abril es presentarà l’edició del “Diplomatari de Sant Llorenç del Munt (1101 – 1230)”. L’edició s’inscriu en l’anomenada “Col·lecció Diplomataris” de la Fundació Noguera, que té com a director tècnic Josep Maria Sans i Travé, actual director de l’Arxiu Nacional de Catalunya. Aquest Diplomatari en concret és el número 66 que es publica.

La Fundació Noguera, fundada l’any 1976, és una entitat cultural sense ànim de lucre que treballa per “preservar i divulgar el patrimoni històric documental català”. La seva activitat se centra, especialment, en la producció documental notarial, la qual és una de les fonts primàries per conèixer el passat medieval del territori. Edicions, congressos, beques i col·laboracions amb entitats permeten a la Fundació Noguera patrocinar i promocionar l’activitat professional envers la difusió i coneixement d’aquests fons documentals.

Us convidem a visitar la pàgina de la Fundació Noguera per veure de primera mà la important labor editorial que ha produït durant més de tres dècades. Podeu consultar, per exemple, els diplomataris publicats fins el moment.

Per part de l’Ajuntament de Matadepera, la col·laboració ha estat institucional i econòmica, dins el marc de la celebració del Mil·lenari. Aquest primer impuls de l’Ajuntament va iniciar les feines que portarien a la materialització d’aquest treball fa tres anys. Feines que han estat portades a terme per part d’un equip professional, amb gran rigor científic, encapçalat per Pere Puig i Ustrell, autor del primer Diplomatari de Sant Llorenç del Munt que comprenia els segles X i XI. Acompanyat per Javier Robles i Montesinos, Vicenç Ruiz i Gómez, Joan Soler i Jiménez i Alan Capellades i Riera, en aquest recull s’han centrat en els pergamins que van de 1101 a 1230. En poques paraules, la continuació d’un treball essencial per qualsevol investigador de la història medieval de Matadepera i del cenobi de Sant Llorenç del Munt.

La importància d’aquest treball, doncs, radica en la posada a disposició d’un patrimoni documental de gran rellevància que es troba dispers en més d’un centre (Arxiu de la Corona d’Aragó, Biblioteca de Catalunya, Arxiu de l’Abadia de Montserrat, British Library) o en mans privades (José de Quadras – comte de Sant Llorenç del Munt). Però també aporta informació històrica rellevant i, com diuen els propis autors, permet “establir útils comparacions amb d’altres conjunts arxivístics del país sobre qüestions relacionades amb les pràctiques documentals i la cultura escrita medieval”. És, en definitiva, un treball d’edició diplomàtica realitzat amb criteris metodològics científics i contrastats que permet accedir-hi a la transcripció de 318 pergamins, ordenats consecutivament i que presenten la corresponent data, regest, aparat de referències documentals i bibliogràfiques, sovint un comentari introductori, aparat crític i notes al text. 621 pàgines que, a més dels documents del monestir, inclou un abaciologi, una llista alfabètica d’escrivents i notaris i un índex onomàstic.

El Diplomatari que es presenta aquest 30 d’abril és, en resum, un instrument de consulta d’uns documents que han de permetre als investigadors ampliar el nostre coneixement històric de la Matadepera dels segles XII i XIII.

El monument de la comtessa Ermessenda

El 8 de març a les 12 del migdia es va inaugurar el monument dedicat a la comtessa Ermessenda, com un dels últims actes dedicats al Mil·lenari de Matadepera. Podeu trobar una crònica a la web municipal:

http://matadepera.cat/news/view/4292

També trobareu un vídeo a Matadepera Televisió, resum de l’acte:

http://www.matadepera.cat/tv/videos/view/1053

La Gaseta de Matadepera i la comtessa Ermessenda

Editorial de la Gaseta del mes de març

Editorial de la Gaseta del mes de març


La gaseta del mes de març presenta la notícia de la pròxima inauguració d’un monument dedicat a la comtessa Ermessenda, un dels personatges claus per entendre la commemoració del Mil·lenari de Matadepera. Us adjuntem l’article i l’editorial, on també es parla d’aquest personatge històric. El monument no només té significació per aquests mil anys del municipi, sinó que també és una reivindicació (projectada per l’entitat DAMA) del paper de la dona en la història.

Article de l'homenatge a Ermessenda

Article de l’homenatge a Ermessenda

La Gaseta de Matadepera suma un any al Mil·lenari

 

Comença el 2014 desprès d’un 2013 on s’ha commemorat el Mil·lenari de Matadepera. La Gaseta de Matadepera hi dedica un breu article als actes que han omplert l’any ja finalitzat, amb un títol que ens convida a continuar descobrint la història de Matadepera (1001 anys d’història).

Mil i un anys d'història

Mil i un anys d’història

La Declaració Universal sobre els Arxius

Sense documents, difícilment podríem commemorar un mil·lenari, ja que la memòria històrica requereix d’aquesta font primària que és la producció documental. Els arxius, siguin administratius o històrics, no són un invent contemporani, ni una necessitat actual: són una realitat existent durant pràcticament tota la història de la humanitat, amb menys o més visibilitat i recolzament per part de les institucions públiques del moment. Les pràctiques de l’arxiver són una constant que ens han permès conservar el nostre llegat documental, un patrimoni que, quan aquesta disciplina (ciència per alguns) ha estat absent, sovint s’ha perdut.

Els pergamins de l’anomenat Diplomatari de Sant Llorenç del Munt són un exemple del fet que, sense arxius i arxivers, avui dia potser no tindríem coneixement d’aquella data d’un 10 d’agost del 1013. Els propis arxivers del monestir, l’Arxiu de la Corona d’Aragó, arxivers i historiadors que han treballat els documents com Pere Puig i Ustrell… Tot ens porta a un fet únic, i és la importància de la gestió de la memòria escrita.

Capses d'arxiu

El passat dilluns 25 de desembre, el Ple municipal de l’ajuntament de Matadepera va adherir-se a l’anomenada “Declaració Universal sobre els Arxius”. Anteriorment, el 3 de juny, ho havia fet el Parlament de Catalunya, a instància de l’Associació d’Arxivers – Gestors de Documents de Catalunya. Són diverses les administracions i institucions que, avui, ho han fet o ho estan fent.

L’adhesió es fa d’acord amb els objectius bàsics de promoció de les bones pràctiques en l’exercici de les funcions d’arxiu i gestió de documents, i la preservació i difusió del patrimoni documental del municipi de Matadepera, tant en l’àmbit públic com en el privat. Podeu llegir el text complet de la declaració al següent enllaç:

Declaració Universal sobre els Arxius

Gaseta de Matadepera – desembre

A les portes del 2014, el Mil·lenari de Matadepera celebrat durant aquest 2013 s’acosta a la seva fi. L’últim número de la Gaseta de Matadepera conté, doncs, l’últim article de la secció que, sota el nom de “recull d’anècdotes, fets, notícies i curiositats relacionades amb els 1000 anys d’història del municipi”, ens ha acompanyat durant tot l’any. Recordeu, però, que podreu trobar tots els articles en aquest bloc.

En aquest últim número, els redactors de la Gaseta ens parlen de les llegendes de Sant Llorenç del Munt, algunes de les quals tenen quasi mil anys. En resum, trobareu la llegenda del drac de Sant Llorenç, històries sobre bruixes, bandolers, la llegenda del Turó de les Nou Cabres o la del Camí dels Monjos.

La Gaseta de desembre

La Gaseta de desembre

Crònica de la VIII Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac

El Diputat d'Espais Naturals i l'Alcaldessa de Matadepera

El Diputat d’Espais Naturals i l’Alcaldessa de Matadepera

La VIII Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac s’ha iniciat amb unes paraules de benvinguda per part del Diputat d’Espais Naturals Joan Puigdollers, reflexionant, entre d’altres coses, sobre el canvi climàtic. L’Alcaldessa de Matadepera, Mireia Solsona, ha finalitzat aquesta breu presentació destacant la importància del Parc de Sant Llorenç del Munt pels matadeperencs, a més de citar el fet del Mil·lenari.

Ponència d'Àngel Miño

Ponència d’Àngel Miño

El primer grup de ponències ha versat sobre la gestió del Parc Natural. L’Àngel Miño ha tractat el tema dels senglars i la seva proliferació, tractant aquelles mesures que s’estan prenent (com ara convenis amb societats de caçadors), o aquells estudis que es fan des de, per exemple, la Universitat Autònoma de Barcelona.
Ha destacar les dues ponències de membres de Naturalea Conservació, sl, en relació a la restauració del camí de la cova del Drac, o les mesures preses per tal de controlar la presència humana fora d’uns camins marcats i ben pautats, que provoca l’erosió i pèrdua de massa forestal.
També s’han fet ponències en relació a l’elaboració d’un Pla de conservació, i a l’adhesió d’empreses turístiques a l’anomenada Carta Europea de Turisme Sostenible.

Després d’una pausa, l’assistència s’ha dividit entre dues sales. En aquest cas, i per l’interès de les ponències presentades, ens limitarem a comentar les ponències de la sala número dos. En primer lloc, tres ponències sobre educació ambiental i ús públic, on en Josep Canals ha parlat, com a tècnic de la Diputació de Barcelona, del Pla d’educació i sensibilització ambiental del Parc Natural. La Carme Duran, també de la Diputació, ens ha fet quatre apunts sobre el catàleg col·lectiu dels centres de documentació de la Xarxa de Parcs Naturals, mostrant de manera pràctica com accedir als documents actualment en catàleg, digitalitzats o no. Sara Maestre i Laura Calvet han presentat un estudi de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (UAB) sobre la valoració sociocultural dels serveis ambientals del Parc Natural, que permet comprovar com els serveis més valorats per aquells que accedeixen al parc són aquells relacionats amb l’esport, el gaudir de la natura i desconnectar de l’estrès de la ciutat, i tot un seguit d’aspectes on no té cabuda l’explotació forestal.

Javier Robles presentant la seva ponència

Javier Robles presentant la seva ponència

En l’àmbit del patrimoni històric i cultural, destaquem la intervenció de Javier Robles Montesinos, que ha presentat una investigació en curs sorgida a partir de les feines del “Diplomatari de Sant Llorenç del Munt (1101 – 1230)“, en el que ha col·laborat l’ajuntament de Matadepera i que serà editat per la Fundació Noguera a principis de l’any vinent, i en el que han participat Pere Puig, Vicenç Ruiz, Joan Soler i Alan Capellades.
Sota el títol “La dispersió del fons documental del monestir de Sant Llorenç del Munt: un intent d’assaig interpretatiu“, la investigació de Javier Robles pretén respondre a una pregunta: per quina raó els pergamins de Sant Llorenç del Munt es troben dispersos en diversos arxius.
Gràcies a diverses troballes documentals, demostra que els pergamins van ingressar com un fons íntegre a l’Arxiu de la Corona de Aragó, al segle XIX. Però posteriorment, com es desprèn d’una targeta de visita d’Eduardo de Hinojosa (historiador i governador civil de la província de Barcelona) destinada al director de l’ACA, Francesc de Bofarull, alguns pergamins van sortir de les instal·lacions de l’ACA de manera excepcional i irregular. En poques paraules, una mena de favor, de préstec que és una pràctica totalment prohibida per qualsevol arxiu ja des del segle XVII. La documentació que custodia un arxiu mai pot sortir de les seves instal·lacions, que és on s’haurà de consultar.
Sembla que, a través d’aquesta via (o en casos similars a aquest), un bon grapat de pergamins sortiren de l’ACA per no tornar, passant per les mans de llibreters de vell, com en Pere Puig ja va constatar. A través d’aquests llibreters fou com alguns d’aquests pergamins han arribat a l’Arxiu de l’Abadia de Montserrat, la Biblioteca de Catalunya, la British Library o l’arxiu soviètic de Sant Petersburg.

Joan Antoni Ferran

Joan Antoni Ferran

Joan Antoni Ferran ha presentat una comunicació amb el nom “Els masos mataperencs en una capbrevació de 1708 i 1709“. Avançant la presentació del llibre que publica la Fundació Ars, i que és una transcripció de tres capbreus i un estudi d’aquests per part de l’historiador Pere Roca Fabregat, en Joan Antoni ha destacat alguns aspectes d’aquests capbreus, com ara el llistat complert de les masies que hi apareixen citades.

Maria de Gràcia Salvà, de la Gerència de Serveis d’Espais Naturals de la Diputació de Barcelona, ha presentat una investigació documental (feta, en gran part, a l’Arxiu Històric de la Diputació) en relació a la casa de peó caminer de Coll d’Estenalles. Aquest tipus d’edificacions se situaven al peu d’una carretera, doncs un peó caminer era un funcionari que participava en les obres d’una carretera i s’encarregava del manteniment posterior d’un tram concret, d’assistir en cas d’accident, etc. Una ponència ben documentada sobre una figura que va tenir el seu punt fort durant la Mancomunitat i que, sembla ser, encara existia als anys setanta.

L'entrada amb cartells que presentaven breus comunicacions

L’entrada amb cartells que presentaven breus comunicacions

Finalment, els germans Albert Masó i Òscar Masó, membres de diversos centres excursionistes, han presentat dues comunicacions. La primera, una anàlisi històrica del paper que ha tingut el massís de Sant Llorenç del Munt i l’Obac en els orígens de l’escalada a Catalunya. Sempre parlant d’aquella escalada que té certa oficialitat, ja que compta amb una institució que la recolza, i on conclouen que Sant Llorenç del Munt i l’Obac podria considerar-se el bressol de l’escalada a Catalunya.
Òscar Masó ha realitzat un inventari d’opus spicatum al Parc Natural. L’opus spicatum és una tècnica de construcció que sorgeix en època romana, i que es va fer servir en moltes masies, avui dia desaparegudes. L’Òscar ha inventariat restes d’opus spicatum de edificis ja desapareguts i sempre dins el Parc Natural, i defensa la necessitat de conservar aquest patrimoni que, per vandalisme o per la pròpia erosió natural, en molts casos s’està perdent.

Per tots aquells que estiguin interessats en els treballs presentats en les 33 comunicacions, la Diputació de Barcelona edita un recull de les trobades. Les anteriors les podeu consultar (fins a la VI) a l’Arxiu Municipal.

Conferència de la sessió de la tarda

Conferència de la sessió de la tarda