Música i Festa Major

El Mil·lenari no només és història: també és cultura.

La regidoria de Cultura, amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, programa un nou cicle de la temporada estable de música de Matadepera pels mesos de març a maig. Aprofitant l’excusa del Mil·lenari, el diumenge 21 d’abril a les 6 de la tarda, al Casal de Cultura, s’ha programat un concert que serà un homenatge a la figura femenina durant els segles X al XIV. Podeu ampliar la informació a l’agenda cultural de Matadepera.

I Festival Internacional de Música

I Festival Internacional de Música

El primer Festival Internacional de Música correspon a l’any 1981. Va estar organitzat pel Consell Municipal de Cultura de l’Ajuntament de Matadepera, amb la col·laboració de la Caixa d’Estalvis de Terrassa i el Retaule Artístic de Terrassa, i va comptar amb el suport d’un bon grapat de voluntaris.

Per altre part, s’ha optat per fer ús del logo del Mil·lenari (Col·lectiu d’Art de Matadepera) com a portada de Festa Major. Des de 1997, la portada s’ha escollit amb un concurs popular, però en aquesta ocasió s’ha volgut dedicar al Mil·lenari. Així doncs, el logo serà la imatge de la Festa Major de l’any 2013, sent visible en tots els actes culturals dins de la programació de les festes.

Programa Festa Major de l'any 1935

Programa Festa Major de l’any 1935

A la secció d’arxiu digital de l’Arxiu Municipal de Matadepera, podeu fer una cerca amb les paraules claus “festa major” i consultar alguns dels primers programes de Festa Major de Matadepera, entre els quals hi trobareu un de 1935 i els corresponents als anys 50.

Anuncis

I tot comença amb la terra

Els inicis de Matadepera, i el punt de partida d’aquest Mil·lenari, només es pot entendre en termes agraris. És la història agrària la que ens permet conèixer la raó d’aquells pactes i donacions, d’aquelles estructures senyorials i eclesiàstiques, d’aquella distribució de la terra; i això es deu a que la producció agrícola, el treball de boscos i la ramaderia eren la base que sostenia la economia i la societat en totes les seves vessants. Sense un excedent agrícola, les classes que avui definiríem com benestants, mai haurien pogut desenvolupar les seves funcions socials, polítiques o, fins i tot, artístiques. A més, es clar, d’una vida d’oci desconeguda per aquells que sí produïen: la pagesia.

Terra i Mil·lenari

Terra i Mil·lenari

Així doncs, el monestir de Sant Llorenç estableix una sèrie de contractes emfitèutics per tal que un conjunt de pagesos conreïn les terres de Matadepera i, amb l’excedent agrari, aquests paguin unes rendes que, a la pràctica, són les que permeten la pròpia existència del monestir.

Com bé explica en Pere Roca i Fabregat (a un estudi introductori que forma part d’un treball encara no publicat), l’excedent agrícola flueix per la societat mitjançant quatre vies: fiscalitat privada i pública, la renda de la terra, el crèdit i el mercat. La fiscalitat privada consisteix en “un poder situat per sobre de les comunitats i famílies camperoles” que “obliga a una regular prestació de producte, treball o diner”. El 10 d’agost del 1013, amb la donació dels comtes de Barcelona al monestir de Sant Llorenç del Munt, s’afavoreix el desenvolupament d’una estructura jurisdiccional que força a les comunitats pageses a aportar una prestació en rendes; a canvi, l’església ofereix una funció social i religiosa, que donarà pas a la parròquia de Matadepera, nucli de la xarxa poblacional que anirà convertint-se en el municipi com a tal.

Els nous propietaris de les terres a partir de la donació del 1013, posseeixen drets sobre els béns, però també sobre les persones. Citem novament a en Pere Roca, quan diu que “aquests drets feudals eren dos: el domini eminent i el domini útil. El domini eminent generava el dret que tenien els senyors a rebre renda feudal dels seus pagesos, mentre que al seu torn el domini útil en generava un altre als tinents pagesos, que podien treballar la terra amb relativa llibertat sempre que paguessin la renda feudal. Aquesta era l’essència del pacte emfitèutic”.

S’estableixen, doncs, aquests pactes que consisteixen en la cessió del domini útil de la terra al pagès, a canvi de mantenir el domini eminent, el pagament d’unes rendes per l’utilització d’aquests terrenys agrícoles. Per posar un exemple ben conegut d’aquest tipus de rendes, el monestir de Sant Llorenç rebia el delme dels pagesos de Matadepera; el cobrament d’una part de la collita, habitualment la 1/10 part.

El logo del Mil·lenari

L’Ajuntament de Matadepera va proposar al Col·lectiu d’Art la realització d’un logo que fos representatiu del Mil·lenari de Matadepera. L’entitat, presidida per Toni Fàbregas, va obrir la convocatòria a tots els seus socis, que presentaren un seguit de propostes.

En aquesta entrada us presentem el logo que va ser seleccionat finalment. L’explicació de la seva simbologia és la següent: “al logo s’hi identifiquen els següents símbols: les quatre barres del nostre país, la primera barra és a la vegada el suport de la part monàstica (una creu), la lletra M en vermell significa 1000 en números romans, encar que també dóna la possibilitat de ser la inicial de Monestir, Matadepera, Mil·lenari i a la vegada gràficament també representa una muntanya“.

Logo del Col·lectiu d'Art de Matadepera per al Mil·lenari.

Logo del Col·lectiu d’Art de Matadepera per al Mil·lenari.