L’iBook a la Gaseta municipal

Us adjuntem una entrevista que apareix publicada a la Gaseta municipal de juny, en relació a l’iBook “Matadepera. Patrimoni cultural”. Trobareu informació d’aquesta publicació de mà de Manel Cusidó i Joan Pere Calvache, els dos membres d’ohDigital, l’empresa que ha maquetat i dissenyat el llibre.

ohdigital

Entrevista a ohDigital.

Presentació de l’iBook “Matadepera. Patrimoni cultural”

Durant la celebració del Mil·lenari, sorgí la idea de fer un llibre electrònic de baix cost que tractés del patrimoni arquitectònic, arqueològic i, en menor mesura, documental de Matadepera. Aquest projecte s’encetà amb la disponibilitat d’un pressupost reduït, però amb la visió clara de tractar-se, ara per ara, d’una sola peça d’un engranatge que ha de créixer i desenvolupar-se, fent de la difusió del patrimoni matadeperenc un eix essencial que ha de permetre valorar, conèixer, gaudir i treure’n profit d’un tresor comú.

El projecte s’ha desenvolupat des de l’Arxiu Municipal i la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Matadepera, prenent com a font bàsica el catàleg de patrimoni que, des de la regidoria d’Urbanisme, s’aprovà l’any 2008 conjuntament amb el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM). Aquest catàleg se centra en els elements patrimonials arquitectònics i arqueològics, establint les mesures necessàries per a la seva conservació dins l’entramat urbanístic del municipi. Així doncs, el llibre considera un conjunt ampli d’elements catalogats, i desenvolupa l’exposició amb textos escrits per l’arqueòleg i historiador Xavier Font Segura i l’arxiver municipal Jaume Munuera Bermejo.

tablet

Portada de l’iBook.

El llibre ha estat dissenyat i maquetat per l’empresa ohDigital. Manel Cusidó i Joan Pere Calvache són els encarregats d’aquesta empresa que produeix iBooks, és a dir, llibres electrònics per a la plataforma d’Apple. Com llegim al seu lloc web: “ohDigital produeix i edita continguts de caràcter geogràfic, històric, artístic i tecnològic relacionats amb la cultura i el lleure, adreçats a qualsevol tipus de lector amb la necessitat o el plaer pel coneixement“. Trobem des d’un iBook del 1714, a guies turístiques, un llibre sobre les riuades de 1962, o la guia de fons documentals dels arxius de Terrassa. Produccions que, tot i estar limitades a les plataformes d’Apple, presenten una gran qualitat i un disseny que promou l’aspecte gràfic, a més d’un cost reduït que s’ajusta a les limitacions pressupostàries de les administracions públiques.
En un futur s’espera no només actualitzar els continguts d’aquest llibre, sinó afegir d’altres plataformes com podria ser Android, i generar nous productes que aprofundeixin en el coneixement del patrimoni i estiguin a l’abast de tothom. Actualment, també es pot consultar l’iBook en format pdf, però es perden les característiques interactives (no es poden veure les galeries de fotografies, el vídeo introductori, els textos afegits o notes bibliogràfiques, ni les geolocalitzacions).

tablet1 tablet2

La sala d’actes del Casal de Cultura de Matadepera acollirà el proper dijous dia 5 de juny la presentació d’aquesta publicació. El llibre es pot baixar gratuïtament a través de l’iBook Store o d’iTunes en ordinadors. En total són 258 pàgines de continguts, dividits en tres grans eixos temàtics: la Matadepera anterior al poble (el monestir, l’ermita de Can Roure, o el poblament dispers en masies), els primers carrers (l’Hostal de la Marieta, el carrer de Sant Joan, la nova església), i el fenomen de l’estiueig (ca l’Aldavert, la Torre de l’Àngel, etc…).

En resum, un instrument que aprofita les virtuts del medi electrònic per apropar el patrimoni al ciutadà. Us esperem el 5 de juny a les 20:00 h. al Casal de Cultura per aprofundir-hi més.

Vídeo de la presentació del Diplomatari

El passat dimecres dia 30 d’abril es va presentar el “Diplomatari de Sant Llorenç del Munt (1101 – 1230)”, al Casal de Cultura. Us presentem el vídeo que ha penjat Matadepera Televisió i que us permetrà recuperar la sessió. L’alcaldessa de Matadepera Mireia Solsona i Garriga va donar peu a l’inici de la presentació, i va ser Vicenç Ruiz, un dels autors del diplomatari, qui filaria un discurs que pretenia fer transcendir els documents del passat i la informació que contenien fins a un present que, sovint, presenta molts paral·lelismes amb el passat. A la vegada, defensà l’ús tant present com futur d’un patrimoni documental que, forçosament, cal que tingui un ús social i didàctic.

Imatge de la presentació del diplomatari

Imatge de la presentació del diplomatari

La intervenció de Josep M. Sans i Travé, director de publicacions de la Fundació Noguera i director de l’Arxiu Nacional de Catalunya, significà una detallada explicació de la feina feta per dita fundació, com la institució principal de cara a l’edició i difusió dels fons documentals medievals catalans, a més d’una reivindicació en relació a la natura estatal de l’Arxiu de la Corona d’Aragó.
Us animem a visualitzar el vídeo i us recordem que el llibre el podreu consultar gratuïtament, en pdf, quan la Fundació Noguera el pengi al seu web.

Presentació del “Diplomatari de Sant Llorenç del Munt (1101 – 1230)”

Com dèiem a l’anterior entrada d’aquest bloc, el dia 30 d’abril es presentarà l’edició del “Diplomatari de Sant Llorenç del Munt (1101 – 1230)”. L’edició s’inscriu en l’anomenada “Col·lecció Diplomataris” de la Fundació Noguera, que té com a director tècnic Josep Maria Sans i Travé, actual director de l’Arxiu Nacional de Catalunya. Aquest Diplomatari en concret és el número 66 que es publica.

La Fundació Noguera, fundada l’any 1976, és una entitat cultural sense ànim de lucre que treballa per “preservar i divulgar el patrimoni històric documental català”. La seva activitat se centra, especialment, en la producció documental notarial, la qual és una de les fonts primàries per conèixer el passat medieval del territori. Edicions, congressos, beques i col·laboracions amb entitats permeten a la Fundació Noguera patrocinar i promocionar l’activitat professional envers la difusió i coneixement d’aquests fons documentals.

Us convidem a visitar la pàgina de la Fundació Noguera per veure de primera mà la important labor editorial que ha produït durant més de tres dècades. Podeu consultar, per exemple, els diplomataris publicats fins el moment.

Per part de l’Ajuntament de Matadepera, la col·laboració ha estat institucional i econòmica, dins el marc de la celebració del Mil·lenari. Aquest primer impuls de l’Ajuntament va iniciar les feines que portarien a la materialització d’aquest treball fa tres anys. Feines que han estat portades a terme per part d’un equip professional, amb gran rigor científic, encapçalat per Pere Puig i Ustrell, autor del primer Diplomatari de Sant Llorenç del Munt que comprenia els segles X i XI. Acompanyat per Javier Robles i Montesinos, Vicenç Ruiz i Gómez, Joan Soler i Jiménez i Alan Capellades i Riera, en aquest recull s’han centrat en els pergamins que van de 1101 a 1230. En poques paraules, la continuació d’un treball essencial per qualsevol investigador de la història medieval de Matadepera i del cenobi de Sant Llorenç del Munt.

La importància d’aquest treball, doncs, radica en la posada a disposició d’un patrimoni documental de gran rellevància que es troba dispers en més d’un centre (Arxiu de la Corona d’Aragó, Biblioteca de Catalunya, Arxiu de l’Abadia de Montserrat, British Library) o en mans privades (José de Quadras – comte de Sant Llorenç del Munt). Però també aporta informació històrica rellevant i, com diuen els propis autors, permet “establir útils comparacions amb d’altres conjunts arxivístics del país sobre qüestions relacionades amb les pràctiques documentals i la cultura escrita medieval”. És, en definitiva, un treball d’edició diplomàtica realitzat amb criteris metodològics científics i contrastats que permet accedir-hi a la transcripció de 318 pergamins, ordenats consecutivament i que presenten la corresponent data, regest, aparat de referències documentals i bibliogràfiques, sovint un comentari introductori, aparat crític i notes al text. 621 pàgines que, a més dels documents del monestir, inclou un abaciologi, una llista alfabètica d’escrivents i notaris i un índex onomàstic.

El Diplomatari que es presenta aquest 30 d’abril és, en resum, un instrument de consulta d’uns documents que han de permetre als investigadors ampliar el nostre coneixement històric de la Matadepera dels segles XII i XIII.

La gaseta de Matadepera del mes d’abril

Aquest mes d’abril, la Gaseta de Matadepera presenta, entre d’altres, la notícia del dia en que se celebrarà l’aniversari de la parròquia de Matadepera: el 26 d’abril. També hi ha un escrit de Pere Gutés Orriols, campaner de Matadepera, un testimoni interessant d’una tradició que s’ha anat oblidant a causa de sistemes automatitzats de repic de campanes.

També volem destacar un article sobre la pròxima presentació del Diplomatari de Sant Llorenç del Munt (1102 – 1230), llibre del que parlarem molt properament d’una manera més extensa, ja que és un dels últims exponents de l’activitat realitzada per commemorar el Mil·lenari de Matadepera.

Diplomatari

Diplomatari

Aprofitem per esmenar un error de l’article, ja que on se cita la teoria de Javier Robles afirmant que, amb probabilitat, el director de l’Arxiu de la Corona d’Aragó (fa ja més de cent anys) podria haver venut pergamins del fons monacal, caldria indicar que no és pas aquesta la conclusió de Javier Robles. Com podreu trobar en aquest mateix bloc a l’entrada referent a la VIII Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt, el director de l’Arxiu de la Corona d’Aragó el que va fer és, sembla ser, deixar en préstec els pergamins, no respectant així la normativa d’arxius que prohibeix taxativament que la documentació es presti externament (a no ser que es tracti de casos molt excepcionals i ben argumentats, com per motius d’exposicions o similars). De la venta o adquisició posterior dels pergamins per part de llibreters, arxius o biblioteques no es pot assegurar l’autoria. Així doncs, aprofitem per esmenar aquesta errada d’interpretació.

El centenari de la Mancomunitat de Catalunya

Celebrem cent anys que la Mancomunitat és viva en moltes de les institucions actuals: la Biblioteca de Catalunya, l’Escola d’Infermeres, l’Escola del Treball o el Servei Cartogràfic en són exemples. L’exercici democràtic i de bon govern que va fer la Mancomunitat, de Prat de la Riba i de Puig i Cadafalch, són un exemple clar i decidit per continuar la tasca de fer possible el somni d’un país més lliure, en el dret inalienable de construir el futur. L’esperit de la Mancomunitat i la seva gegantina obra de govern segueix forta en els ideals de llibertat per decidir amb seny l’endemà.”

Aquestes són les paraules que donen inici a la web de la commemoració del centenari de la Mancomunitat de Catalunya, web de la Diputació de Barcelona on podreu ampliar els fets històrics, els personatges, i trobar recursos i activitats que ja se celebren des de l’any 2013. Tot i que la creació de la Mancomunitat es data el 6 d’abril del 1914, el 18 de desembre de 1913 és la data en que el monarca espanyol va signar decret pel qual es podia portar a terme la mancomunitat de províncies. Un anhel, per altre part, que venia de lluny: concretament, de l’any 1903, en la figura del ministre Antoni Maura.

La Mancomunitat de Catalunya unia a les quatre Diputacions amb la intenció de prestar un seguit de serveis. Fou, en definitiva, un signe d’autonomia presidit per primer cop per Enric Prat de la Riba (fundador de l’Institut d’Estudis Catalans). Tot i que l’estat espanyol no va conferir a la Mancomunitat competències ni recursos més enllà dels que ja tenien les Diputacions, destacà la cohesió política dels catalanistes i la tasca en obres públiques, cultura, educació i serveis socials. L’any 1917 el substituí Josep Puig i Cadafalch, però el cop d’estat de 1923 portà a que Primo de Rivera nomenés un nou president, Alfons Sala, comte d’Egara. L’any 1925, el dictador va suprimir la Mancomunitat.

Des de l’Arxiu Municipal de Matadepera hem volgut fer un recull de documentació que doni una visió àmplia en el temps i que mostri alguns dels temes en els quals la Mancomunitat de Catalunya tenia competències. I, evidentment, la relació amb l’ajuntament de Matadepera. Trobareu cartes de Prat de la Riba, Puig i Cadafalch, Alfons Sala, i veureu com s’intervenia en la millora de la pròpia administració (especialment a les hisendes locals, fins i tot creant una Caixa), en obres públiques (pe. camins), en serveis socials, etc.

CAT AMMAT 01 X110. Correspondència oficial, gener de 1915.

CAT AMMAT 01 X110. Correspondència oficial, gener de 1915.

CAT AMMAT 01 X110. Correspondència oficial, 5 de juny de 1915

CAT AMMAT 01 X110. Correspondència oficial, 5 de juny de 1915

CAT AMMAT 01 X110. Correspondència oficial, 13 de març de 1916

CAT AMMAT 01 X110. Correspondència oficial, 13 de març de 1916

CAT AMMAT 01 X110. Correspondència oficial, 25 de novembre de 1917

CAT AMMAT 01 X110. Correspondència oficial, 25 de novembre de 1917

CAT AMMAT 01 X110. Correspondència oficial, 1 de desembre de 1917

CAT AMMAT 01 X110. Correspondència oficial, 1 de desembre de 1917

CAT AMMAT 01 X110. Correspondència oficial, 12 d'octubre de 1918

CAT AMMAT 01 X110. Correspondència oficial, 12 d’octubre de 1918

CAT AMMAT 01 X110. Correspondència oficial, 1918

CAT AMMAT 01 X110. Correspondència oficial, 1918

CAT AMMAT 01 X110. Correspondència oficial, agost de 1923

CAT AMMAT 01 X110. Correspondència oficial, agost de 1923

CAT AMMAT 01 X110. Correspondència oficial, 21 de febrer de 1924

CAT AMMAT 01 X110. Correspondència oficial, 21 de febrer de 1924

CAT AMMAT 01 X110. Correspondència oficial, 17 de juliol de 1924

CAT AMMAT 01 X110. Correspondència oficial, 17 de juliol de 1924

“Tres capbreus del Vallès Occidental”

Els capbreus no eren altra cosa que uns documents que fixaven per escrit quins eren els censos que els possessors del domini útil, els pagesos explotadors, havien de pagar al domini eminent. El capbreu era la garantia escrita dels drets del senyor a rebre renda feudal, però també era la garantia que tenien el pagesos que aquest no els faria pagar altra cosa que allò que estava escrit. Tot i això, els capbreus no eren documents inamovibles i repetidament copiats sense cap canvi al llarg dels segles. Tenien molt de pacte, fruit de les relacions entre el senyor i la comunitat pagesa i/o els individus d’aquesta i de l’adaptació de tots ells a la conjuntura històrica del moment.

Aquestes són les paraules que l’historiador Pere Roca, important referent de la història agrària del Vallès, escriu a les conclusions de l’estudi que fa en relació a tres capbreus que Joan Antoni Ferran ha transcrit, i que publica a través de la Fundació Ars de Sabadell. Sota el títol “Tres capbreus del Vallès Occidental, es presentà aquest llibre dilluns dia 9 de desembre del 2013, per part de Joan Antoni Ferran i Pere Roca. El llibre es pot consultar tant a l’Arxiu Municipal de Matadepera como a la Biblioteca Àngel Guimerà.

El llibre de Joan Antoni Ferran

El llibre de Joan Antoni Ferran

En un treball d’aquesta mena, i per aquells neòfits en la qüestió, s’ha de considerar el terme “transcripció”. Transcriure és, en la definició més simple, escriure una còpia d’un text. Es tracta d’adaptar al lector no especialitzat un tipus d’escriptura del passat diferent a l’actual. És fa, així, intel·ligible el text per aquells que no coneixen l’escriptura d’aquell segle, ja que, per exemple, un dels factors que compliquen la lectura poden ser les abreviatures emprades en un període concret i que només un especialista coneixerà amb profunditat.

El fet de transcriure és una acció que ha d’anar acompanyada d’un estudi de certs aspectes del propi document: naturalesa del document, origen, tipus de lletra, datació del document, regest (resum), etc. En aquest cas, poden entrar en joc dues disciplines. La paleografia, “que estudia les inscripcions i els escrits antics i en determina la interpretació, l’origen, l’època, etc”, i la diplomàtica, “disciplina que té per objecte l’estudi de la forma, del procés d’elaboració i de la tradició dels diplomes antics”.
A més, el paleògraf o diplomatista, acostuma a tenir una formació en història, necessària per contextualitzar els documents treballats. Sense oblidar la necessitat de conèixer el llatí, en cas que aquest sigui la llengua del document tractat. I per últim, a l’igual que el bon músic, una bona transcripció dependrà en gran mesura de la pràctica acumulada amb la lectura d’un tipus d’escriptura concret.

Així doncs, i tot i que sigui evident, una transcripció mai s’ha de confondre amb una traducció. Si el text original era en llatí, així ens trobarem la transcripció; però el regest del document ens permetrà conèixer mínimament el contingut. Les transcripcions, en resum, es fan per facilitar l’accés als documents especialment de cara als investigadors: apropen documents conservats a arxius i adapten les complexitats d’una escriptura en constant evolució.
És el cas d’aquest treball de Joan Antoni Ferran, tot i no comptar amb una formació específica en història com ell mateix indica a la contraportada del llibre, ha comptat amb el suport d’historiadors qualificats, i a més inclou aquesta primera interpretació històrica dels textos per part de Pere Roca. Un treball que és el fruit d’anys de feina per part de l’autor (uns 10 anys, en paraules seves), i que permet endinsar-se en uns segles poc estudiats a nivell del municipi. A més, Joan Antoni Ferran va presentar el seu treball a les VIII Trobades d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt, on va comunicar que ha transcrit dos capbreus més que té intenció de publicar.

Podeu veure la presentació a les VIII Trobades al següent enllaç, a partir del minut 52:25.

També podeu ampliar informació llegint una entrevista publicada dissabte 7 de desembre al Diari de Terrassa.

Properament, trobarem un altre exemple de transcripció de documents en el “Diplomatari de Sant Llorenç del Munt, 1102 – 1230“, a càrrec dels historiadors, arxivers i diplomatistes Pere Puig, Vicenç Ruiz, Javier Robles, Joan Soler i Alan Capellades.

La Declaració Universal sobre els Arxius

Sense documents, difícilment podríem commemorar un mil·lenari, ja que la memòria històrica requereix d’aquesta font primària que és la producció documental. Els arxius, siguin administratius o històrics, no són un invent contemporani, ni una necessitat actual: són una realitat existent durant pràcticament tota la història de la humanitat, amb menys o més visibilitat i recolzament per part de les institucions públiques del moment. Les pràctiques de l’arxiver són una constant que ens han permès conservar el nostre llegat documental, un patrimoni que, quan aquesta disciplina (ciència per alguns) ha estat absent, sovint s’ha perdut.

Els pergamins de l’anomenat Diplomatari de Sant Llorenç del Munt són un exemple del fet que, sense arxius i arxivers, avui dia potser no tindríem coneixement d’aquella data d’un 10 d’agost del 1013. Els propis arxivers del monestir, l’Arxiu de la Corona d’Aragó, arxivers i historiadors que han treballat els documents com Pere Puig i Ustrell… Tot ens porta a un fet únic, i és la importància de la gestió de la memòria escrita.

Capses d'arxiu

El passat dilluns 25 de desembre, el Ple municipal de l’ajuntament de Matadepera va adherir-se a l’anomenada “Declaració Universal sobre els Arxius”. Anteriorment, el 3 de juny, ho havia fet el Parlament de Catalunya, a instància de l’Associació d’Arxivers – Gestors de Documents de Catalunya. Són diverses les administracions i institucions que, avui, ho han fet o ho estan fent.

L’adhesió es fa d’acord amb els objectius bàsics de promoció de les bones pràctiques en l’exercici de les funcions d’arxiu i gestió de documents, i la preservació i difusió del patrimoni documental del municipi de Matadepera, tant en l’àmbit públic com en el privat. Podeu llegir el text complet de la declaració al següent enllaç:

Declaració Universal sobre els Arxius