La fi del predomini del poblament dispers

Us adjuntem un text de l’exposició “1000 anys d’urbanisme a Matadepera”, realitzada per l’Arxiu Municipal de Matadepera (AMMAT) en col·laboració amb la Regidoria d’urbanisme, per tal de permetre una major difusió d’aquests continguts que podreu trobar a la secció web de l’AMMAT.

Durant  els segles XVII i XVIII, les masies vallesanes ajudaren a sustentar i se’n  beneficiaren del creixement demogràfic dels dos grans centres urbans de la  comarca: Terrassa i Sabadell. A més, la diversitat de conreus i recursos  dels quals disposaven les masies va permetre als seus amos obtenir una posició  hegemònica dins la societat rural. A Matadepera, per exemple, uns pocs  hisendats controlaven amb les seves heretats (Can Gorina, Can Vinyers, La  Barata, …) la pràctica totalitat de les terres del municipi.

La progressiva industrialització dels centres urbans i la conseqüent integració del Vallès en circuits comercials de llarg abast, però, possibilitaren  la importació a millor preu tant dels aliments (cereals, carn, …) com  del combustible (carbó) que tradicionalment havien subministrat les masies.  Això provocà una reestructuració global del món rural dominat per les masies.  Per tal de mantenir tant la preeminència social com l’econòmica, els hisendats vallesans i també matadeperencs apostaren per una  agricultura enfocada a la comercialització: la viticultura.

Mitjançant  el contracte de rabassa morta, transformaren les seves heretats en multitud de  petits lots de terra per plantar-hi vinya encomanats a jornalers provinents de  les parròquies veïnes. Els pagesos “de carrer” prengueren aquest nom dels nous nuclis urbans que s’anaren creant en forma de carrer als principals municipis rurals de la comarca. Paral·lelament a l’arribada d’aquests nous habitants,  els amos de les masies matadeperenques les deixaren en mans de masovers i  marxaren a viure a la gran ciutat més propera emparentant amb les  nissagues d’industrials. Així, si l’any 1768 a 14 de les 17 masies existents hi  viuen els amos, l’any 1857 només hi viuran a 4 de les 18.

A  mitjan segle XIX la gran transformació ja s’havia consolidat.  La població de les  masies al terme de Matadepera havia esdevingut residual respecte al nucli urbà (el 1857 ja només hi viu un 28% de la població total) i la vinya havia  passat a dominar el paisatge rural (d’un 12% de les terres de conreu l’any  1768, al 52% l’any 1853). El nou tipus de poblament concentrat, per tant,  responia a les noves lògiques socioeconòmiques del capitalisme. El  món tradicional de les masies havia arribat a  la seva fi.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s