Presentació del “Diplomatari de Sant Llorenç del Munt (1101 – 1230)”

Com dèiem a l’anterior entrada d’aquest bloc, el dia 30 d’abril es presentarà l’edició del “Diplomatari de Sant Llorenç del Munt (1101 – 1230)”. L’edició s’inscriu en l’anomenada “Col·lecció Diplomataris” de la Fundació Noguera, que té com a director tècnic Josep Maria Sans i Travé, conegut per ser el director de l’Arxiu Nacional de Catalunya. Aquest Diplomatari en concret és el número 66 que es publica.

La Fundació Noguera, fundada l’any 1976, és una entitat cultural sense ànim de lucre que treballa per “preservar i divulgar el patrimoni històric documental català”. La seva activitat se centra, especialment, en la producció documental notarial, la qual és una de les fonts primàries per conèixer el passat medieval del territori. Edicions, congressos, beques i col·laboracions amb entitats permeten a la Fundació Noguera patrocinar i promocionar l’activitat professional envers la difusió i coneixement d’aquests fons documentals.

Us convidem a visitar la pàgina de la Fundació Noguera per veure de primera mà la important labor editorial que ha produït durant més de tres dècades. Podeu consultar, per exemple, els diplomataris publicats fins el moment.

Per part de l’Ajuntament de Matadepera, la col·laboració ha estat institucional i econòmica, dins el marc de la celebració del Mil·lenari. Gràcies a aquest primer impuls de l’Ajuntament, les feines que portarien a la materialització d’aquest treball es van poder iniciar ja fa tres anys. Feines que han estat portades a terme per part d’un equip professional, amb gran rigor científic, encapçalat per Pere Puig i Ustrell, autor del primer Diplomatari de Sant Llorenç del Munt que comprenia els segles X i XI. Acompanyat per Javier Robles i Montesinos, Vicenç Ruiz i Gómez, Joan Soler i Jiménez i Alan Capellades i Riera, en aquest recull s’han centrat en els pergamins que van de 1101 a 1230. En poques paraules, la continuació d’un treball essencial per qualsevol investigador de la història medieval de Matadepera i del cenobi de Sant Llorenç del Munt.

La importància d’aquest treball, doncs, radica en la posada a disposició d’un patrimoni documental de gran rellevància que es troba dispers en més d’un centre (Arxiu de la Corona d’Aragó, Biblioteca de Catalunya, Arxiu de l’Abadia de Montserrat, British Library) o en mans privades (José de Quadras, comte de Sant Llorenç del Munt). Però també aporta informació històrica rellevant i, com diuen els propis autors, permet “establir útils comparacions amb d’altres conjunts arxivístics del país sobre qüestions relacionades amb les pràctiques documentals i la cultura escrita medieval”. És, en definitiva, un treball d’edició diplomàtica realitzat amb criteris metodològics científics i contrastats que permet accedir-hi a la transcripció de 318 pergamins, ordenats consecutivament i que presenten la corresponent data, regest, aparat de referències documentals i bibliogràfiques, sovint un comentari introductori, aparat crític i notes al text. 621 pàgines que, a més dels documents del monestir, inclou un abaciologi, una llista alfabètica d’escrivents i notaris i un índex onomàstic.

El Diplomatari que es presenta aquest 30 d’abril és, en resum, un instrument de consulta d’uns documents que han de permetre als investigadors ampliar el nostre coneixement històric de la Matadepera dels segles XII i XIII.

La gaseta de Matadepera del mes d’abril

Aquest mes d’abril, la Gaseta de Matadepera presenta, entre d’altres, la notícia del dia en que se celebrarà l’aniversari de la parròquia de Matadepera: el 26 d’abril. També hi ha un escrit de Pere Gutés Orriols, campaner de Matadepera, un testimoni interessant d’una tradició que s’ha anat oblidant a causa de sistemes automatitzats de repic de campanes.

També volem destacar un article sobre la pròxima presentació del Diplomatari de Sant Llorenç del Munt (1102 – 1230), llibre del que parlarem molt properament d’una manera més extensa, ja que és un dels últims exponents de l’activitat realitzada per commemorar el Mil·lenari de Matadepera.

Diplomatari

Diplomatari

Aprofitem per esmenar un error de l’article, ja que on se cita la teoria de Javier Robles afirmant que, amb probabilitat, el director de l’Arxiu de la Corona d’Aragó (fa ja més de cent anys) podria haver venut pergamins del fons monacal, caldria indicar que no és pas aquesta la conclusió de Javier Robles. Com podreu trobar en aquest mateix bloc a l’entrada referent a la VIII Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt, el director de l’Arxiu de la Corona d’Aragó el que va fer és, sembla ser, deixar en préstec els pergamins, no respectant així la normativa d’arxius que prohibeix taxativament que la documentació es presti externament (a no ser que es tracti de casos molt excepcionals i ben argumentats, com per motius d’exposicions o similars). De la venta o adquisició posterior dels pergamins per part de llibreters, arxius o biblioteques no es pot assegurar l’autoria. Així doncs, aprofitem per esmenar aquesta errada d’interpretació.

El monument de la comtessa Ermessenda

El 8 de març a les 12 del migdia es va inaugurar el monument dedicat a la comtessa Ermessenda, com un dels últims actes dedicats al Mil·lenari de Matadepera. Podeu trobar una crònica a la web municipal:

http://matadepera.cat/news/view/4292

També trobareu un vídeo a Matadepera Televisió, resum de l’acte:

http://www.matadepera.cat/tv/videos/view/1053

La Gaseta de Matadepera i la comtessa Ermessenda

Editorial de la Gaseta del mes de març

Editorial de la Gaseta del mes de març


La gaseta del mes de març presenta la notícia de la pròxima inauguració d’un monument dedicat a la comtessa Ermessenda, un dels personatges claus per entendre la commemoració del Mil·lenari de Matadepera. Us adjuntem l’article i l’editorial, on també es parla d’aquest personatge històric. El monument no només té significació per aquests mil anys del municipi, sinó que també és una reivindicació (projectada per l’entitat DAMA) del paper de la dona en la història.

Article de l'homenatge a Ermessenda

Article de l’homenatge a Ermessenda

L’exposició permanent del parc de Sant Llorenç del Munt

L’any 1986, amb la inauguració del Casal de Cultura (l’edifici anterior a l’actual), significa l’inici d’una estreta colaboració amb el Servei de Parcs de la Diputació de Barcelona. Aleshores, el Casal de Cultura feia de centre d’informació del parc, i un dels elements bàsics fou l’exposició permanent que rebé el nom de “Sant Llorenç del Munt: una història a recer del rocam“. L’exposició explicava la història de Matadepera més enllà del mil·lenari.
El primer director del Casal, en Xavier Font, es va ocupar d’aconseguir que algunes peces arqueològiques fossin dipositades provisionalment en aquesta exposició, la qual encara era visitada l’any 2003 (amb vistes de que es traslladés al nou centre d’informació del parc l’any 2005).
Com a dada anecdòtica, podem dir que als anys noranta del segle XX, l’exposició era visitada anualment per una mitjana de 1.100 persones. Us adjuntem un tríptic d’aquesta exposició que us pot aportar més informació del que era:

 Primera part del tríptic informatiu de l'exposició del parc natural Segona part del tríptic informatiu de l'exposició del parc natural

Com és evident, un dels elements centrals d’aquella exposició era el monestir de Sant Llorenç del Munt. Es podia veure una maqueta que va ser donada per Joaquim Verdaguer, terrassenc i encarregat de l’arxiu d’imatges de Terrassa durant molts anys, maqueta que avui dia continua a la primera planta del Casal de Cultura. També es repartia un tríptic amb informació del monestir que us adjuntem com a curiositat:

Primera part del tríptic de l'exposició permanent del monestir Segona part del tríptic de l'exposició permanent del monestir

 

100 anys de la nova esglèsia

L’any 2014 es presenta com un nou any de celebracions, i a la Gaseta de Matadepera de febrer destaquen que l’església de Matadepera celebrarà els 100 anys de vida parroquial. Entre els actes que se celebraran, apuntar la conferència que impartirà Manel Ametller que, a més de rector de Matadepera durant més de 30 anys, ha publicat diversos llibres d’història del poble (en destaca “Els orígens del nou poble de Matadepera 1768 – 1868“). La data serà l’11 de febrer a les 20:30 h. a la sala parroquial.

Article de la Gaseta de febrer.

Article de la Gaseta de febrer.

També destaquem els actes de commemoració del 950è aniversari de la consagració del monestir de Sant Llorenç del Munt, el 28 de juny d’enguany. Tot plegat, dos actes que us permetran continuar descobrint la història de Matadepera, del monestir i de l’església del poble.

El centenari de la Mancomunitat de Catalunya

Celebrem cent anys que la Mancomunitat és viva en moltes de les institucions actuals: la Biblioteca de Catalunya, l’Escola d’Infermeres, l’Escola del Treball o el Servei Cartogràfic en són exemples. L’exercici democràtic i de bon govern que va fer la Mancomunitat, de Prat de la Riba i de Puig i Cadafalch, són un exemple clar i decidit per continuar la tasca de fer possible el somni d’un país més lliure, en el dret inalienable de construir el futur. L’esperit de la Mancomunitat i la seva gegantina obra de govern segueix forta en els ideals de llibertat per decidir amb seny l’endemà.”

Aquestes són les paraules que donen inici a la web de la commemoració del centenari de la Mancomunitat de Catalunya, web de la Diputació de Barcelona on podreu ampliar els fets històrics, els personatges, i trobar recursos i activitats que ja se celebren des de l’any 2013. Tot i que la creació de la Mancomunitat es data el 6 d’abril del 2014, el 18 de desembre de 2013 és la data en que el monarca espanyol va signar decret pel qual es podia portar a terme la mancomunitat de províncies. Un anhel, per altre part, que venia de lluny: concretament, de l’any 1903, en la figura del ministre Antoni Maura.

La Mancomunitat de Catalunya unia a les quatre Diputacions amb la intenció de prestar un seguit de serveis. Fou, en definitiva, un signe d’autonomia presidit per primer cop per Enric Prat de la Riba (fundador de l’Institut d’Estudis Catalans). Tot i que l’estat espanyol no va conferir a la Mancomunitat competències ni recursos més enllà dels que ja tenien les Diputacions, destacà la cohesió política dels catalanistes i la tasca en obres públiques, cultura, educació i serveis socials. L’any 1917 el substituí Josep Puig i Cadafalch, però el cop d’estat de 1923 portà a que Primo de Rivera nomenés un nou president, Alfons Sala, comte d’Egara. L’any 1925, el dictador va suprimir la Mancomunitat.

Des de l’Arxiu Municipal de Matadepera hem volgut fer un recull de documentació que doni una visió àmplia en el temps i que mostri alguns dels temes en els quals la Mancomunitat de Catalunya tenia competències. I, evidentment, la relació amb l’ajuntament de Matadepera. Trobareu cartes de Prat de la Riba, Puig i Cadafalch, Alfons Sala, i veureu com s’intervenia en la millora de la pròpia administració (especialment a les hisendes locals, fins i tot creant una Caixa), en obres públiques (pe. camins), en serveis socials, etc.

CAT AMMAT 01 X110. Correspondència oficial, gener de 1915.

CAT AMMAT 01 X110. Correspondència oficial, gener de 1915.

CAT AMMAT 01 X110. Correspondència oficial, 5 de juny de 1915

CAT AMMAT 01 X110. Correspondència oficial, 5 de juny de 1915

CAT AMMAT 01 X110. Correspondència oficial, 13 de març de 1916

CAT AMMAT 01 X110. Correspondència oficial, 13 de març de 1916

CAT AMMAT 01 X110. Correspondència oficial, 25 de novembre de 1917

CAT AMMAT 01 X110. Correspondència oficial, 25 de novembre de 1917

CAT AMMAT 01 X110. Correspondència oficial, 1 de desembre de 1917

CAT AMMAT 01 X110. Correspondència oficial, 1 de desembre de 1917

CAT AMMAT 01 X110. Correspondència oficial, 12 d'octubre de 1918

CAT AMMAT 01 X110. Correspondència oficial, 12 d’octubre de 1918

CAT AMMAT 01 X110. Correspondència oficial, 1918

CAT AMMAT 01 X110. Correspondència oficial, 1918

CAT AMMAT 01 X110. Correspondència oficial, agost de 1923

CAT AMMAT 01 X110. Correspondència oficial, agost de 1923

CAT AMMAT 01 X110. Correspondència oficial, 21 de febrer de 1924

CAT AMMAT 01 X110. Correspondència oficial, 21 de febrer de 1924

CAT AMMAT 01 X110. Correspondència oficial, 17 de juliol de 1924

CAT AMMAT 01 X110. Correspondència oficial, 17 de juliol de 1924